El catalanisme moderat es conjura contra la unilateralitat

BarcelonaEnterrar el conflicte i tornar a prestigiar la Generalitat. Al voltant d’aquestes dues premisses pivotarà la jornada que se celebrarà dissabte al monestir de Poblet i en la qual 200representants del catalanisme moderat debatran sobre com donar resposta a alguns dels principals reptes que consideren que té Catalunya. Les últimes setmanes els organitzadors de la trobada -promoguda des de la societat civil- han treballat en la base del que serà el document que es discutirà a la cimera i que, segons ha pogut saber l’ARA, està dividit en quatre àrees -eix econòmic, eix social, valors i eix polític- i aposta per deixar enrere la via unilateral.

En l’eix polític, el document -que es va començar a elaborar a partir de la primera reunió del moviment que es va celebrar el 29 de juny al Palau Macaya de Barcelona-, critica la manera com s’ha gestionat el Procés tant des de Catalunya com des de l’Estat, i fa una crida a l’independentisme a canviar d’estratègia per buscar escenaris que evitin nous conflictes. “A hores d’ara és més que evident que insistir en la unilateralitat i el conflicte no és la solució. Només ens pot perjudicar més”, destaca el text, que recomana buscar vies d’acord amb l’Estat mentre l’independentisme intenta eixamplar la base. “Cal esmerçar des d’ara tots els esforços possibles per construir ponts amb l’Estat per preservar l’autogovern que tenim i millorar-lo”, defensa el document, que s’acabarà de definir amb les aportacions que es facin a la mateixa trobada de Poblet i que exhorta l’independentisme a no prendre’s com una derrota la renúncia a la via unilateral: “No hem d’oblidar que una retirada a temps sempre és millor que una derrota que ens condemni a anys de frustració”.

Autogovern com a instrument

A banda de la crida a replantejar l’estratègia independentista, els impulsors de la trobada de Poblet demanen també reflexionar sobre la necessitat de prestigiar la política institucional. Segons el document que es portarà a debat, “Catalunya necessita regenerar la seva classe política per assolir les condicions que permetin exercir un govern responsable”. Partidaris de deixar enrere la política més emocional i sentimental, els promotors de la reunió consideren “urgent” recuperar la política institucional i “el prestigi social que ha quedat malmès”. En aquest sentit, recomanen incidir en la gestió del dia a dia, sobretot en tot el que té a veure amb la prestació de serveis. “L’autogovern no és un concepte abstracte ni merament polític; també és un instrument per satisfer i garantir els drets bàsics dels ciutadans”, remarquen.

Fora de l’eix més eminentment polític, el document també apunta a la necessitat de construir unes “noves prioritats compartides” com a societat en un moment en què, apunten, predominen els valors del “presentisme” per sobre dels de l’esforç individual, la contribució al bé comú o el repartiment equitatiu de la riquesa a partir del creixement econòmic.

Un nou partit?

Entre els organitzadors de la jornada -en la qual participaran des de membres de l’ala més moderada del PDECat fins a representants d’Units per Avançar, Lliures o de l’òrbita del PSC- hi ha, entre d’altres, l’exconseller Lluís Recoder, l’exlíder del PDECat Marta Pascal, l’exdiputada del PSC al Congrés Esperança Esteve, Antoni Garrell i Adrià Aldomà. La presència de membres destacats del PDECat -a més de Pascal, a la jornada també està previst que hi assisteixi l’exportaveu del partit al Congrés Carles Campuzano- ha fet que s’hagi vist el naixement del moviment com el possible embrió d’una escissió del sector del PDECat més descontent amb el rumb de la formació, en ple procés d’ordenació de la seva relació amb JxCat.

Tanmateix, fonts de la plataforma neguen aquest punt i destaquen que les jornades de Poblet -en les quals també s’hi espera, per exemple, el tinent d’alcalde de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle- agruparan sensibilitats que van molt més enllà del PDECat. D’entrada, la seva primera intenció és traslladar les conclusions de Poblet a agents socials i econòmics i intentar incidir en el debat públic. De tota manera, fonts de l’organització no tanquen la porta que de tot aquest procés n’acabi sortint una nova formació política. “No ens posem límits”, destaquen.