Política 24/04/2021

Catalunya, fora de la campanya del 4-M

Tot i la tensió creixent, el PP i Vox canvien d’estratègia i obvien el debat sobre la unitat d’Espanya

3 min
Els candidats de tots els partits van coincidir dimecres passat a Telemadrid en l’únic debat a sis que hi haurà en la campanya electoral per a les eleccions madrilenyes del 4 de maig.

MadridIsabel Díaz Ayuso va desembarcar fins a dos cops a Catalunya a les portes del 14-F. El PP la veia com un actiu i exemple del model econòmic que proposava Alejandro Fernández, a més d’una forma de treure pit de la gestió de la pandèmia enfront de la política de restauració tancada del Govern. Vistos els mals resultats en les eleccions catalanes, Ayuso no ha comptat amb ningú de l’equip de Barcelona per al 4-M. És més, la seva campanya obvia de ple el debat sobre Catalunya i la unitat d’Espanya. A això s’hi suma Vox, que ha decidit centrar aquesta campanya en el discurs xenòfob.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Tot i això, l’ambient de tensió que viu aquests dies Madrid és similar al que tant ha criticat durant temps l’unionisme a Catalunya: el dels problemes de convivència que s’han vist accentuats en mítings com el de Vox a Vallecas. La societat madrilenya està dividida en dos blocs molt clars, mentre que Ciutadans malda per situar-se en la cruïlla i per convertir-se en l’únic que alerta obertament de dividir la societat “com a Catalunya”. El PSOE ha decidit deixar enrere el debat identitari. Si bé l’exministre de Sanitat i ara líder del PSC al Parlament, Salvador Illa, entrava en campanya a principis de mes equiparant Ayuso amb l’independentisme, no està previst a hores d’ara que intervingui en la recta final cap al 4-M, segons fonts del seu equip.

El candidat socialista, Ángel Gabilondo, no ha fet ni una menció al Procés, mentre que l’única que continua fent símils és la número cinc de la llista del PSOE, l’exdiputada d’UPyD Irene Lozano. En l’acte d’obertura de campanya fa una setmana, en què també hi havia Pedro Sánchez, Lozano va assegurar que Ayuso “vol un altre Procés a Madrid, enfrontar els madrilenys amb la resta d’Espanya”. “Madrid ha de ser el pilar de la transformació d’Espanya, no podem tenir dues comunitats com Madrid i Catalunya paralitzades”, va afegir.

Però des d’aquest moment, silenci. Només Vox i Ciutadans van mencionar Catalunya en el debat de dimecres a Telemadrid. I de passada. En el primer cas, la candidata ultra, Rocío Monasterio, va apuntar que la “traïció” dels taronges va començar a Catalunya quan van “abandonar” els seus i després ho van pagar amb una desfeta electoral. Al seu torn, el candidat de Cs, Edmundo Bal, va treure pit d’haver sigut un advocat de l’estat “purgat” per l’administració socialista per defensar el delicte de rebel·lió abans del judici al Procés.

La campanya de les municipals, autonòmiques i europees del 26 de maig del 2019 encara va girar molt entorn del Procés. Ciutadans llavors tenia la clau de molts governs i, si bé Albert Rivera va intentar girar el discurs cap a una baixada d’impostos, sempre acabava recorrent a Catalunya. El fet que aquestes siguin unes eleccions exclusivament madrilenyes, cosa que mai havia passat -ja que la Comunitat de Madrid forma part del bloc d’autonomies que les celebren totes juntes-, està fent girar la campanya al voltant sobretot de l’estratègia del PP.

El nou boc expiatori

I a Ayuso ja no li cal un boc expiatori com l’independentisme en aquest cas. Des de l’inici de la pandèmia que ha cuit a foc lent una estratègia de llarg recorregut menys nacionalista i més identitària: enfrontar-se amb un govern espanyol que titlla de “radical” i “coartador de “llibertats” mentre treu pit d’un estil de vida madrileny propi. “Seria imprudent a hores d’ara canviar d’estratègia”, apunta a l’ARA el politòleg i professor de la Universidad Carlos III Lluís Orriols, que assenyala també que Vox ha canviat d’estratègia. “Catalunya ha quedat despenjada perquè l’extrema dreta espanyola ha abraçat un nacionalisme, una batalla cultural, associada a la immigració, més pròpia d’altres partits ultra europeus”, afegeix.

Caldrà veure quin és el recorregut en la recta final de campanya. Queden només nou dies fins a les eleccions i la campanya ha derivat cap a una nova batalla ideològica cap a la qual empeny l’esquerra. El PSOE, Més Madrid i Unides Podem asseguren que el que està en joc és la democràcia i que cal fer pinya per vèncer el “feixisme”, una paraula que ja no paren de repetir.

Uns comicis que poden condicionar el futur immediat d’algunes comunitats
  • Andalusia ¿Juanma Moreno avançarà les eleccions a Andalusia? És la comunitat que estarà més pendent dels resultats del 4 de maig i de les negociacions posteriors. La formació d’un govern del PP amb Vox condicionaria també la política de pactes amb Ciutadnas. Moreno és d’un perfil més moderat -crític de forma velada amb l’estratègia d’Ayuso- i ha defensat governar amb Ciutadans. Si Génova el força a avançar eleccions podria trobar-se amb uns taronges desgastats i el mateix escenari que Madrid.
  • Galícia Amb gestions força oposades, el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, s’ha anat trobant amb una inesperada rival al capdavant de la Comunitat de Madrid. Isabel Díaz Ayuso ha fet de la confrontació amb el govern espanyol la seva bandera, alhora que cada cop projecta més ombra sobre Pablo Casado. Les crítiques de Feijóo a la gestió de Pedro Sánchez han anat passant a un segon terme, com també els tocs d’atenció a Pablo Casado. Ja no és l’únic aspirant a liderar el Partit Popular.
  • País Valencià La líder de Compromís i vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, deia a principis de mes que li “reglotava” (superava) Madrid i tot el que suposa Ayuso. Però el resultat del 4-M pot tenir conseqüències directes per al País Valencià. Ximo Puig s’ha erigit en el baró socialista que més s’ha enfrontat amb la presidenta madrilenya, sobretot en la batalla per la fiscalitat, i en part hi ha en joc aquesta pugna. També per al futur del PP valencià, que s’ha conjurat per recuperar pes el 2023.
stats