Un centenar de pressupostos participatius

BarcelonaUna ludoteca, un poliesportiu o l’arranjament de l’arbrat d’un parc. Els veïns de gairebé un centenar de pobles i ciutats de Catalunya ja poden decidir a què destinen una part del pressupost del seu ajuntament -al 2011 eren poc més de 10, segons dades de la consultoria d’innovació pública Neòpolis-. Ciutats grans com Barcelona ja han començat a incorporar aquests projectes en barris com l’Eixample i Gràcia. Girona ja fa almenys cinc anys que dona una part de la clau de la caixa a la ciutadania i Lleida ho va posar en pràctica per primera vegada l’any passat. Tarragona és l’única capital de demarcació que encara no ho ha fet.

A les comarques de Barcelona és on hi ha més municipis en què els veïns decideixen a què destinen una part dels seus pressupostos, tot i que la majoria són pobles de menys de 20.000 habitants. En total, segons Neòpolis, en són 52 -un 16% de tota la demarcació-, entre els quals hi ha ciutats com Badalona, que desenvolupa un dels projectes més ambiciosos: hi destina 14 milions. Més de 8.400 persones van participar en les votacions de l’any passat. El procés havia començat amb trobades presencials en què els veïns presentaven i debatien propostes per fer als barris i al conjunt de la ciutat. “Més que grans inversions, van triar arreglar el que ja tenim”, explica l’assessor de participació, convivència i mediació de l’Ajuntament de Badalona, Rafael Crespo, com ara la millora d’espais educatius.

De fet, a les comarques de Barcelona i Girona és on els municipis han demanat més suport tècnic i econòmic per desenvolupar aquests processos participatius, segons dades de les dues diputacions. A la ciutat de Barcelona, per exemple, l’any passat es van posar en marxa dos plans pilot als barris de l’Eixample i Gràcia i ara l’objectiu és, segons expliquen fonts municipals, “definir el model de pressupostos participatius per a tota la ciutat” i presentar-lo a finals d’any. Amb tot, admeten que la proximitat de les eleccions municipals farà impossible que el puguin posar en pràctica abans que s’acabi el mandat. “La participació online i offline s’han de retroalimentar”, expliquen des del consistori. En el programa electoral de Barcelona en Comú establien destinar un 5% dels comptes a pressupostos participatius, però aquest objectiu, ara per ara, no es podrà complir.

El capítol d’inversions és el que la majoria d’ajuntaments posen a disposició de la ciutadania. Girona és un dels pocs municipis que també destina una part del seu pressupost participatiu a projectes socials i culturals. El regidor de participació d’aquest consistori, Eduard Berloso, detalla que del total de diners que posen per als projectes triats per la ciutadania -1.200.000 euros-, 200.000 es destinen a escollir projectes socials. Aquest va ser el cas de la creació d’una ludoteca de la qual s’ha renovat la subvenció any rere any. “Vam sospesar les necessitats socials dels barris i vam decidir reservar partides dels pressupostos participatius per a serveis socials”, explica Berloso. La Diputació de Girona atorga suport econòmic i tècnic per a comptes participatius en 23 municipis, un 10% del conjunt de la província.

A les comarques de Lleida i Tarragona aquest sistema s’ha estès poc. Lleida destina una quantitat semblant a la de Girona, un milió d’euros -dels més de 13 en inversions-, però fa menys temps que hi aposten: és el segon any. L’alcalde de la ciutat, Àngel Ros, explica que en les votacions de l’any passat hi va participar un 1,8% del cens, una xifra que creu que es mou “dins la mitjana per ser la primera vegada”. Des de fa setmanes, entitats i veïns de la ciutat ja han començat a treballar els projectes que proposaran per als pressupostos d’aquest any.

A la ciutat de Tarragona, en canvi, els veïns encara no són protagonistes en cap projecte d’aquesta mena, tot i que des del consistori estan ultimant els detalls perquè la ciutadania pugui participar-hi abans de l’estiu. En aquest cas, el model és totalment diferent del de Barcelona, Girona i Lleida, perquè és l’Ajuntament qui proposarà els projectes i la ciutadania haurà de votar-los. En total, hi destinaran entre 100.000 i 200.000 euros, explica el regidor d’Hisenda, Pau Pérez. Un projecte que, tot i que Pérez assegura que “s’ha consensuat” amb l’oposició, la regidora de la CUP, Laia Estrada, explica que “té moltes limitacions en l’empoderament” que dona a la ciutadania.

Transversalitat ideològica

Governs municipals de diferents colors polítics han desenvolupat projectes de pressupostos participatius, amb grups des de la CUP fins a Ciutadans. De tota manera, “on governa la CUP o té una important capacitat de decisió hi ha molts números que es facin”, explica Daniel Tarragó, tècnic de Neòpolis. És un mecanisme de “democràcia directa que autoobliga els ajuntaments a executar una part del pressupost que ha decidit la ciutadania”, explica Michael Donaldson, responsable tècnic de l’àmbit de governança de la Federació de Municipis de Catalunya.

“Des del 2015 la dinàmica va canviar: els partits es van presentar amb programes participatius”, explica Tarragó. Una tendència que va a l’alça. Alguns consistoris també es plantegen augmentar les partides que tria la ciutadania. És aquí on Donaldson planteja si cal tendir que la població esculli directament sobre totes les partides dels pressupostos. “Cal escollir el sou dels funcionaris? Decidir sobre tots els impostos?”, es pregunta l’expert. Un debat que els ajuntaments segur que tindran en un futur.