El centredreta catalanista no independentista pacta presentar-se conjuntament a les pròximes eleccions

Figures de la Lliga Democràtica i Lliures signen un document de bases. Convergents és present a la trobada però no se suma oficialment al manifest

Representants de diverses formacions provinents de l’espai catalanista de dreta i de centredreta no independentista han acordat aquest migdia en un dinar a porta tancada a l’Eixample de Barcelona un document de punts comuns que estableix les bases per a una aliança electoral de cara a les pròximes eleccions catalanes, ja sigui en forma de coalició o de plataforma electoral. Dinou persones han assistit a la trobada, que se celebra uns dies abans de la jornada de representants del catalanisme moderat que se celebrarà dissabte a Poblet. A diferència de dissabte, però, avui no hi ha hagut representants de sectors del PDECat, sinó de la Lliga Democràtica, Lliures i Convergents. No obstant això, les dues membres de Convergents presents, Teresa Pitarch i Remei Gómez, s'han abstingut de signar el manifest perquè l'han considera, segons diverses fonts, massa poc "sobiranista". 

La pugna per ocupar l’espai de centredreta catalanista bull

"Tan sols des de la concòrdia és possible superar l'actual situació", apunta l'escrit, que aposta per la "construcció d'una opció catalanista de centre, sense exclusions". "Només respectant l'ordenament jurídic és possible el manteniment de la democràcia", assegura el document: "Ha arribat l'hora de passar a l'acció i reconstruir Catalunya amb una visió global d'Espanya, d'Europa i del món". Així, els signants del document es marquen com a punts bàsics el "reconeixement de la identitat nacional de Catalunya i la defensa de la seva singularitat", així com "l'exercici ple de les facultats i competències reconegudes en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya", entenent que en els últims anys "s'hi ha renunciat". A més, aposten per una "fiscalitat pròpia que permeti un finançament just i equitatiu" i que al mateix temps "garanteixi la contribució lleial i solidària al progrés d'Espanya", i criden a "fer de Catalunya el motor econòmic d'Espanya i del sud d'Europa tot garantint la inversió en les infraestructures necessàries per revertir la fugida d'empreses i atreure'n de noves". Finalment, fan una defensa dels "autònoms i la petita i mitjana empresa", així com de "la cohesió, el benestar i la justícia social", la "protecció de la família i la defensa de les llibertats individuals". 

Signen el manifest els dirigents de la Lliga Democràtica: tant la presidenta provisional del partit, Àstrid Barrio, com el vicepresident Nicolás de Salas i el seu secretari general, Josep Ramon Bosch. També Antoni Fernández Teixidó i Roger Montañola (Lliures), així com Ricard Fernández Deu (PP), Santiago Ballester i Santi Fisas (ex-PP), Montserrat Nebrera (ex-PP i ex-CiU), Jordi Cerdà (fundador del Cercle Carlemany), Xavier Cortès (Units per Avançar, tot i que ho fa a títol individual i no en representació del partit), l'advocat Juanjo Folchi, Josep Miró (p resident d'e-Cristians), Àlex Miró (consultor), Núria Rodríguez (advocada) i l'empresari Carlos Jiménez. Miquel Trilla i de Bruguera, empresari i docent universitari, present al dinar, també s'ha abstingut de firmar manifest.

Tibantors des de l'inici

L’acte pretenia aglutinar diferents sensibilitats polítiques sota un comú denominador amb l’objectiu "d’unificar" l’oferta electoral d’un espai que aniria des dels sectors més moderats de Ciutadans fins als posicionaments de Convergents, tot i que no ha estat fàcil. El dinar ha arrencat amb la notícia que una de les principals impulsores de la Lliga Democràtica, Eva Parera, abandona definitivament la formació, descontenta amb el fet que membres de Convergents participessin en el dinar d’avui, així com amb la possibilitat que representants de la Lliga assisteixin dissabte a la trobada a Poblet. La regidora a l’Ajuntament de Barcelona amb Manuel Valls era la veu de l'ala del partit que aspirava a definir-se com a netament antiindependentista i a seduir el votant més centrat de Ciutadans. "No és comprensible voler fer un projecte no independentista de la mà de persones que van votar les lleis de desconnexió el 6 i 7 de setembre al Parlament", apunta a l’ARA. Amb tot, Parera insisteix que continuarà "defensant" el seu projecte i no descarta fer-ho impulsant una altra candidatura, que podria tenir la forma d’una plataforma electoral. "El que cal és un projecte capaç de reconstruir el constitucionalisme", exposa. Així, l’actual direcció de la Lliga representaria una línia estratègica diferent de la de Parera, i que buscaria el suport d’un votant moderat i desencantat del Procés del PDECat o l’antiga Unió. "És molt difícil conjugar totes dues aspiracions, cal fer una aposta", apunta una veu de la formació.

Per la seva banda, dos membres de Convergents han participat en el dinar, però des de la formació destaquen que ho han fet a "títol individual". Amb tot, tots dues s'han abstingut de signar el manifest, que consideraven que havia de ser més agosarat en l'àmbit del sobiranisme. Ara per ara, fonts de Convergents veuen "impossible" arribar a un acord per concórrer conjuntament a les eleccions amb Lliures i la Lliga democràtica, apunten fonts de la formació, que recalquen que dissabte també seran a la trobada de Poblet. 

Candidatura a partir del febrer o març del 2020

Per part de Lliures, que ja va sumar-se a la candidatura de Manuel Valls (en coalició amb Ciutadans) a les municipals de Barcelona, hi ha més optimisme. "La idea és debatre, arreplegar forces, construir una oferta política" amb l'objectiu de presentar una futura candidatura electoral, apunta un representant. Amb tot, diverses fonts adverteixen que aquesta possibilitat estarà molt determinada pel calendari: "La data de convocatòria de noves eleccions catalanes pot marcar-ne el futur". Treballen amb la hipòtesi de poder presentar-se de cara al febrer o el març del 2020.

El pas següent és l'establiment d'un calendari de trobades per concretar la fórmula per concórrer a les pròximes eleccions al Parlament. Ha de ser, no obstant això, en una data allunyada de la sentència del judici de l’1-O. "Un cop superada la sentència, s’obrirà una nova etapa política a Catalunya", destaca una font.

Més continguts de