Cinc relators de l'ONU reclamen explicacions a l'Estat per "la repressió i estigmatització" a Esquerra

BarcelonaCinc relators de les Nacions Unides, després de rebre una denúncia d'Esquerra, reclamen explicacions a Espanya per "l'aparent ús indegut del dret penal" contra membres d'aquest partit. En una resolució que dona resposta a una comunicació de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, es mostren "preocupats" per les "represàlies" que l'organització exposa. En concret, ERC ha enviat una llista de "detencions arbitràries, persecucions judicials i polítiques i intimidacions" contra dirigents republicans: els processos judicials contra Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Maria Jové i Lluís Salvadó arran del referèndum de l'1 d'octubre del 2017; l'espionatge a l'expresident del Parlament i actual conseller, Roger Torrent, a través de Pegasus; la incorporació de Jordi Solé a la causa del Tribunal de Comptes per l'activitat exterior, així com la condemna a un any de presó de Pol Serena per les protestes postsentència el 2019.

"Ens preocupa que aquestes accions de criminalització de persones que exercien els seus drets civils i polítics es converteixin en un patró sistemàtic, ja que, si es confirmen, aquestes al·legacions podrien constituir una greu violació de la llibertat d'associació i de reunió pacífica", afirmen les cinc personalitats de l'ONU. La resolució està signada pel vicepresident del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària, Mumba Malila; la relatora especial sobre la protecció al dret a la llibertat d'opinió, Irene Khan; la relatora sobre la independència dels magistrats i advocats, Margaret Satterthwaite; la relatora sobre la protecció dels drets en la lluita contra el terrorisme, Fionnuala Ní Aoláin; i també el relator sobre els drets de reunió pacífica, Clément Nyaletsossi Voule.

Resolució dels cinc relators de l'ONU sobre la denúncia d'ERC

Consideren que el "deure" de l'Estat és assegurar que "totes les persones es puguin expressar pacíficament sense cap por", així com garantir que poden "exercir els seus drets de reunió" encara que mantinguin "conviccions minoritàries o dissidents". Els relators es refereixen a les al·legacions presentades per Esquerra i que fan referència al referèndum del 2017, i també l'espionatge amb Pegasus destapat per l'organització canadenca CitizenLab l'any passat o les fiances del Tribunal de Comptes per l'1-O i l'activitat exterior. "Són preocupants les denúncies de presumpte espionatge cibernètic, repressió econòmica i millores de condicions carceràries a canvi del cessament de l'exercici de drets o de postures polítiques", conclouen, així com els centenars de ferits en "les assemblees públiques" al llarg del Procés.

60 dies per respondre

Per tot això, els cinc relators, "sense pretendre jutjar la informació rebuda", demanen al govern espanyol que en un termini de seixanta dies respongui a les al·legacions que ha fet Esquerra, aporti les mesures que ha pres per evitar la "repressió i l'estigmatització" de la formació, així com la informació de "base fàctica i jurídica" que va justificar la detenció, en el seu moment, de diversos dirigents del partit. També demanen que se'ls aclareixi una de les al·legacions que fan Romeva i Junqueras: que se'ls oferien "privilegis" en el règim penitenciari si mostraven "penediment" per les accions que responien a les seves "postures polítiques". Segons explica el mateix document, la resposta que doni l'Estat a aquestes denúncies es farà pública.

Esquerra, al seu torn, en un comunicat, ha celebrat l'informe dels relators i ha assegurat que forma part de "l'estratègia de litigació internacional" impulsada per la seva secretària general, Marta Rovira, des de Ginebra (Suïssa). A parer seu, això ha de servir per "guanyar legitimitat" a escala internacional.