El CIS constata el pessimisme ciutadà per la situació política

MadridLa crisi política a Espanya, on quatre mesos no han estat suficients per arribar a un acord de govern i caldrà repetir eleccions, té impacte en la percepció que els ciutadans tenen de la situació. Així, segons el darrer sondeig del CIS, realitzat entre el 7 de gener i el 19 de març –és a dir, entre els quinze dies posteriors a les eleccions i fins a uns dies després de la fallida investidura de Pedro Sánchez–, més de la meitat dels enquestats creu que la situació política és dolenta o molt dolenta. En concret, el 22,7% creu que és molt dolenta; el 38,5%, dolenta –són el grup majoritari–; el 33,9%, regular, i només un 3,8% creu que és bona, i el 0,1%, molt bona. La valoració en relació amb la situació econòmica és similar, tot i que s'admet que ha millorat en els darrers temps. Tres de cada quatre enquestats opinen que als polítics els importa poc el que pensi la gent.

La campanya del 20-D va tenir un alt seguiment per part dels ciutadans, i els debats, també. Més de la meitat dels enquestats va assegurar haver vist totalment o parcialment el cara a cara entre Pedro Sánchez i Mariano Rajoy i el debat a quatre entre Sánchez, Pablo Iglesias, Albert Rivera i Soraya Sáenz de Santamaría. Al cara a cara els ciutadans es dividien entre els que deien que va guanyar Rajoy (26,1%) i els que deien que ho va fer Sánchez (26,9%). Pel que fa al debat a quatre, la victòria contundent es va atribuir a Iglesias. Més del 30% el donava per vencedor, el doble que a Sáenz de Santamaría i Rivera i més del triple dels que consideren que es va imposar el líder del PSOE. A l'hora de triar la papereta, els ciutadans valoren majoritàriament (35%) que el partit representi les seves idees, seguit, amb percentatges similars que ronden el 15%, dels que sempre opten pel mateix partit, dels que que ho fan pel candidat i dels que tenen en compte la capacitat per governar Espanya. Dels candidats se'n valora l'honradesa.

Els grans temes de la campanya del 26-J seran l'abstenció i el possible transvasament de vot entre partits. El 20-D, els qui van dubtar ho van fer entre el PP i C's (16,9%) seguits dels que, per la banda de l'esquerra, ho feien entre el PSOE i Podem (11,6%). Entre el PSOE i C's, que acabarien fent un pacte d'investidura fallit, ho feia el 9,6%, i entre Podem i C's, els dos partits emergents, un 8,4%. A l'esquerra alternativa, entre Podem i IU, el 9,3%. Entre el PP i el PSOE només dubtava el 6,2, i entre CDC i ERC, l'1,2.

Pel que fa al model d'estat, un tema de controvèrsia entre partits, la majoria (38,9%) prefereix seguir amb el model autonòmic actual. El segon grup és el que voldria un estat totalment centralitzat sense cap tipus d'autogovern (18,5%), i el tercer el que el voldria més descentralitzat (14,1%). Els que volen un estat més centralitzat (11,7%) i un que permeti l'autodeterminació (10%) són més minoritaris.