CANVI DE CICLE
Política 07/01/2014

CiU i ERC pacten ajornar 'sine die' el govern de coalició

L'opció es refreda a l'espera del que passi amb la consulta i perquè l'executiu de Mas ara es veu "més fort"

4 min

BarcelonaDe les urnes el 25-N del 2012 en va sortir un clar mandat perquè els catalans poguessin decidir durant aquesta legislatura si volien tenir un estat o no. I també en va emanar que aquest procés l'havia de dirigir Artur Mas, el candidat de CiU, però que el seu lideratge havia de ser compartit: no ho havia de fer tot sol. Per això el president va convidar immediatament Oriol Junqueras -que d'entrada ja s'havia ofert com a aliat per "assegurar l'èxit" del procés - a ser a l'executiu per garantir-ne l'estabilitat. ERC va prometre a Mas lleialtat i suport parlamentari, però va declinar l'oferta. Els uns i els altres van ajornar el debat fins a pactar la data i la pregunta de la consulta abans d'acabar el 2013. Si durant el 2014 es preguntava per la independència, deia Junqueras, Esquerra podria assumir responsabilitats de gestió. Ara, però, tot dos han acordat que és millor deixar-se de "pressionar" mútuament amb aquest tema i tornar-lo a ajornar.

Dirigents dels dos partits, així com membres del Govern, han mantingut aquests dies de Nadal -tranquils després del ràpid acord de la data i la pregunta del 12 de desembre- contactes dels quals, de manera majoritària, n'han tret la conclusió que l'entrada d'ERC al Govern es refreda. Per què? Doncs perquè, com han afirmat a l'ARA, la fórmula actual ha funcionat "molt bé" i té "recorregut". És possible que avui, en la roda de premsa per marcar les prioritats de l'any que farà a Palau, Mas segueixi mantenint les portes obertes però validi el model vigent. En les últimes aparicions públiques, ell i altres dirigents de CiU ja ho han deixat caure. Han preferit posar l'accent en altres aspectes de la relació amb ERC, com les europees.

Avui, balanç i perspectives

El que segur que farà Mas és reafirmar-se en la seva agenda, tant en els matisos econòmics, que passen per un lleu i temporal increment de la pressió fiscal, com en la determinació de celebrar la consulta el 9-N i tirar endavant lleis com la de consultes, l'electoral i totes les que estan relacionades amb la Hisenda pròpia.

A la federació afirmen que ara el Govern és "més fort" i que té "oxigen": ha forjat sense escenificar tensions el pacte amb ERC per aprovar el pressupost del 2014 al Parlament i ha salvat "amb nota" el match ball de la data i la pregunta. A CiU, i singularment al Govern, no va passar desapercebut que Junqueras manifestés que si entra al Govern no és per ser testimonial, sinó per gestionar carteres relacionades amb l'estat propi i la consulta, com ara Hisenda, Exteriors o Governació. Això obligaria a prescindir de consellers i alts càrrecs de la federació i a una complexa negociació entre Unió i CDC.

I fins quan s'ajorna? Fonts dels dos partits apunten a la tardor, però sense gaire convicció. CiU no vol obrir un meló que la pot desestabilitzar, que pot canviar inèrcies, i a més té sobre la taula un prec republicà. Els socis estan cansats de sentir-se dir que "no se sacrifiquen" ni assumeixen "desgast". Ser al Govern, a més, faria que Junqueras -encara que no fos conseller- deixés de ser cap de l'oposició (ho seria Pere Navarro).

A l'espera de l'excepcionalitat

El govern CiU-ERC prendrà cos o no en funció del que passi amb el 9-N. Com assenyala un dirigent de CiU, ve un embat de l'Estat, i si hi ha "circumstàncies excepcionals" (una expressió que també fan servir els republicans), com ara que s'impedeixi la consulta, fins i tot amb la llei catalana caldria un executiu ampli per liderar la resposta o assumir les conseqüències. Passa el mateix si s'ha de gestionar el resultat del 9-N, atès que Mas manté la intenció d'esgotar la legislatura (que s'acaba a finals del 2016).

Així, el debat sobre el Govern s'enterra uns mesos. No passarà el mateix amb la qüestió de les europees. ERC segueix pensant que una llista a Europa només amb CiU no tindrà l'efecte de suma esperat i prefereix que les forces del sí vagin separades i amb punts comuns al programa. Però no vol desairar CDC, que promou una llista conjunta amb la societat civil. Junqueras tenia gairebé tancada una coalició amb Bildu i el BNG, però l'ha deixada en stand by a l'espera de resoldre el tema. ICV i la CUP ni s'ho plantegen, però els republicans escoltaran els socis. Convergents i republicans fixen el gener com el moment per resoldre el tema, tot i que encara no hi ha hagut cap trobada entre les dues cúpules per parlar-ne formalment i a fons. Hi ha hagut diàlegs bilaterals i declaracions creuades, però res més. D'aquí que es prevegui una cimera aquest mes.

A l'argument d'assegurar una àmplia victòria a la coalició del sí en l'àmbit català -les europees sempre les ha guanyades el PSC i ara les enquestes indiquen que ho podria fer ERC de manera ajustada- s'hi suma la necessitat de donar visibilitat davant les institucions comunitàries a l'ofensiva exterior pel dret a decidir. Entre els destinataris de les cartes que Mas va enviar per explicar la consulta hi havia el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso. La seva portaveu va confirmar ahir que l'havien rebuda però va evitar avançar quina serà la seva resposta i quant tardarà a dir alguna cosa en un tema que, a Brussel·les, és incòmode.

El PP vol arrossegar el PSC a fer boicot al 9-N

Alícia Sánchez-Camacho sempre ha afirmat que la consulta independentista del 9-N no es farà "perquè no és legal". Però, per si de cas, ja es prepara per impedir-la amb tots els mecanismes de què disposa. La presidenta del PP català es va referir a una eventual consulta sota la legalitat catalana i sense l'autorizació de l'Estat; en aquest cas, l'Idescat, l'ens estadístic oficial de la Generalitat, podria confeccionar un cens basant-se en el padró municipal. Sánchez-Camacho, però, va afirmar que els alcaldes del PP es negarien a facilitar aquesta informació, i va instar el PSC a fer el mateix. I és que si els alcaldes populars secunden la seva instrucció podrien quedar-se sense votar 9 dels 964 municipis catalans i 291.000 catalans. Aquests catalans es concentren, bàsicament, a Badalona i Castelldefels, dos ciutats que el PP governa en minoria i on Ciutadans no té representació. Caldria, per tant, la implicació dels edils socialistes en el boicot. El PSC, amb un poder municipal fort, no es va voler pronunciar formalment. En línia amb la seva negativa a fer cap pas sense el vistiplau de l'Estat, el seu portaveu al Parlament, Maurici Lucena, va criticar el mètode que sospesa usar el Govern i va afirmar que decidiran quan hi hagi convocatòria formal.

stats