Fernando Rueda: "Al CNI estan cabrejats perquè els han enxampat"

Periodista expert en el CNI

4 min
Fernando Rueda

MadridFernando Rueda (Madrid, 1960) no revela res del contingut del nou llibre sobre espies que està preparant –només que no és una novel·la–. Autor dels llibres La Casa I i La Casa II, en què explica interioritats del CNI, rep l’ARA per parlar del cas Pegasus. 

El CNI passa per un moment greu?

— És greu perquè ningú ha assumit responsabilitats, ni tan sols el mateix CNI. L’escàndol sorgeix perquè el govern li encarrega que investigui el moviment independentista i el CNI demana al jutge poder intervenir determinats telèfons. En aquesta parcel·la, l’actuació és legal, sempre que s’hagin limitat a les 18 intervencions. Una altra cosa seria si els que falten fins a arribar a la seixantena són sense autorització judicial. Paz Esteban té la responsabilitat que els han enxampat. Quan t’enxampen, encara que haguessis de fer el que has fet, has d’assumir responsabilitats. El govern sempre es renta les mans: encarrega missions, “però no m’expliquis com l’has aconseguit”. 

¿Cal que la directiva anual d’intel·ligència ordeni la investigació, o n’hi hauria prou amb la llei del CNI?

— Els serveis secrets són prou llestos per no fer res que no els hagin demanat d’alguna manera o altra. No expliquen quins són els mitjans, però no es fiquen en qüestions polítiques. Dedueixo que ho deu dir la directiva. A més, quan el magistrat ha d’autoritzar les escoltes, se li dona una còpia. Després hi ha els motius legals. Per exemple, jo sé que no s’ha espiat a ningú de Podem des que és al govern, perquè no espies el teu propi govern. Aniries a la presó. El CNI no actua com un poder autònom. 

Quina hipòtesi té sobre les altres persones que diu Citizen Lab i que el CNI no reconeix haver espiat?

— Una: que l’informe de Citizen Lab sigui fals. Dues: que sigui un servei d’intel·ligència d’un altre país. Tres: que el mateix CNI pensi que no l’enxamparan i que faci les escoltes encara que no les firmi el jutge.  

¿Veu versemblant que sigui un grupuscle del CNI que actuï al marge?

— No. Ara mateix és absolutament impensable que hi hagi un grupuscle que actua pel seu compte contra l’independentisme o el terrorisme. Si s’ha fet tot això [espiar sense autorització judicial], és perquè els alts càrrecs ho han autoritzat. 

I quina és la seva hipòtesi sobre l’espionatge a Sánchez i Robles?

— Per la informació que tinc, les sospites que hi ha procedeixen del Marroc. En què es basen? Està provat que han intentat infectar més de 10.000 persones. Qui pot voler atacar el president i Robles? Hi havia interès pel tema de Brahim Ghali [líder del Front Polisario, acollit en un hospital de Logronyo el 2021].

Qui ha de garantir la seguretat dels mòbils dels membres del govern?

— L’exdirector del CNI Félix Sanz Roldán un dia ens va explicar a alguns periodistes que tenia un mòbil inviolable per parlar amb persones com el president. Però si l’utilitzes per parlar amb el líder d’un sindicat... A partir d’aquí entrem en algunes hipòtesis: es poden haver equivocat el president i la ministra utilitzant malament el telèfon i han facilitat la infecció; pot ser que el CNI no oferís els protocols necessaris, i pot ser que els ministeris no adoptessin les mesures adequades tot i tenir els protocols. Potser ni ells mateixos ho saben. 

Com ha rebut el CNI internament aquests escàndols?

— Estan cabrejats. En general, ser el focus d’atenció no els agrada. I en particular, el problema és que en certa manera els han enxampat. Fins i tot en el supòsit que hagin actuat legalment, han quedat en evidència. Han començat a assimilar que la directora serà cessada i d’alguna manera estan molestos perquè consideren que el govern no els ha defensat. 

¿Es va equivocar la Moncloa amb la roda de premsa?

— Ningú fa una roda de premsa anunciant que han punxat el telèfon del president.

I hi deu haver hagut atacs a tot arreu.

— Esclar. Hi va haver atacs de Rússia al Partit Demòcrata dels EUA en les eleccions que va guanyar Trump; està demostrat que la NSA [el servei d’intel·ligència dels EUA] va punxar el telèfon d’Angela Merkel...

Paz Esteban tenia com a objectiu millorar en cibserseguretat. Com ha evolucionat el CNI amb ella de directora?

— Els canvis amb Paz Esteban han estat de desenvolupament de la lluita de la ciberintel·ligència, que és la gran amenaça, més que el terrorisme jihadista. També volia un canvi d’imatge, jugar a obrir l'organisme, donar una imatge de bondat dels serveis secrets, que jo crec que no s’ha percebut. 

¿El CNI hauria de procurar una obertura a la societat?

— Sanz Roldán deia que no tenia res a amagar i que el 98% de la informació prové de fonts obertes. Em sembla molt bé que ho diguin, però jo no m’ho crec. Ells poden vendre una imatge amable i, per exemple, el Centre Criptològic Nacional protegeix l'Estat i les empreses, però després han de fer determinades coses... Encara que sigui cert que el 98% de la informació és de fonts obertes, els espies que conec em diuen que el que et diferencia és la informació que obtens quan t'infiltres o quan aconsegueixes una gravació.

¿El cas Pegasus pot marcar un abans i un després en el CNI?

— Arribat el moment, si cessen la directora, en posaran un altre i continuarà funcionant igual. Diran que han canviat els mecanismes, però és una màquina molt freda que funciona sola.

Vostè diu que el controlen. ¿Té gent del CNI que l’assessori per protegir-se?

— No, no.

Pren precaucions?

— Quan quedo amb algú a qui li puc complicar la vida. Havia tingut cites en què no m’emportava el mòbil. Fa uns anys en concertava a través de les cabines de telèfon, o demanava als restaurants que em deixessin trucar.

stats