Els comicis es llegiran com un plebiscit encobert sobre el Brexit

LondresÉs una incògnita a hores d’ara saber si els 73 diputats britànics que s’escullen al Regne Unit arribaran a seure mai a l’Eurocambra o si abans del 2 de juliol, quan es constituirà, s’haurà completat el Brexit. Encara que finalment el divorci amb la UE tingui efecte el 31 d’octubre, l’impacte que poden tenir els electes de les illes es perpetuarà els cinc anys de mandat, ja que si prenen possessió de l’escó prendran part en la tria del president de la Comissió.

Les enquestes al Regne Unit pronostiquen una victòria del Partit del Brexit, de l’euroescèptic Nigel Farage, fet que confirma la tendència de la pèrdua de pes del Partit Popular, de centredreta, i el Socialdemòcrata, de centreesquerra, que des del 1979 s’han repartit el poder.

Els britànics, per tant, influiran força en la composició dels grups i en quin acaba sent el majoritari. La dimensió proporcional no es modificaria gens gràcies al mecanisme corrector dissenyat per a l’eventualitat que els 73 britànics marxin tot seguit. Però el president de la Comissió es quedarà els cinc anys de mandat, i té un paper fonamental en la tria dels comissaris i en el disseny de la futura agenda política de la UE. Es pot produir la paradoxa, doncs, que un Regne Unit que ja no formi part de la UE en condicioni molt les institucions. Així, per exemple, una presència molt important de representants del Partit del Brexit pot liquidar els pocs incentius dels líders europeus per decidir sobre una nova pròrroga al Regne Unit. Però, a més, el Parlament podria entorpir el procés d’acord comercial entre Europa i el Regne Unit post-Brexit. O fins i tot podria negar-se a ratificar-lo. Més enllà d’això, però, les eleccions al Regne Unit són un plebiscit encobert sobre el Brexit.