Rebuig frontal dels governs autonòmics a la declaració de sobirania de Catalunya

MadridLa majoria de les comunitats autònomes s'han mostrat avui molt crítiques amb la declaració de sobirania aprovada al Parlament català per iniciar un procés d'autodeterminació, a excepció dels governs del País Basc i Canàries, que s'han limitat a expressar el seu respecte institucional. Greu error, disbarat descomunal, presa de pèl absoluta, projecte inadmissible, revenja personal d'Artur Mas, camí sense sortida i atac a Espanya són algunes de les expressions utilitzades pels caps de govern autonòmics en ser preguntats avui per l'esmentada iniciativa.

El ple del Parlament va aprovar amb 85 vots de CiU, ERC, ICV-EUiA i un de la CUP -el 63% dels diputats catalans- una declaració que defineix Catalunya com a "subjecte polític i jurídic sobirà" i acorda iniciar un procés per fer efectiu el "dret a decidir" o dret d'autodeterminació a través d'una consulta.

Preguntat per aquesta decisió, el lehendakari, Íñigo Urkullu, ha dit avui que en un demòcrata "només hi cap" el "respecte" a la voluntat "majoritària" expressada a la cambra catalana, de la mateixa manera que ha estat exigida en decisions adoptades en el Parlament basc en "aquest o un altre àmbit".

El portaveu de l'executiu canari, Martín Marrero, que ha ofert avui una roda de premsa, també s'ha limitat a expressar la seva posició de "respecte institucional" a allò que sigui aprovat a d'altres territoris en l'àmbit dels seus parlaments.

També el president murcià, Ramón Luis Valcárcel, ha mostrat el seu "absolut respecte pels qui prenen decisions en sintonia amb la seva consciència", però ha afirmat que la declaració és "una presa de pèl absoluta" als catalans i als espanyols.

Segons l'opinió del govern andalús, el gir efectuat a Catalunya proposa "una aventura cap enlloc" i neix d'una "premissa inadequada". Fonts del govern andalús han dit a Efe que "ningú no diu que no a la democràcia, però sí a l'escamoteig polític", i han subratllat que una part del país "no pot decidir en solitari allò que afecta el conjunt dels espanyols".

Des del País Valencià, el president Alberto Fabra ha qualificat d'"error" i de "cortina de fum" els plans independentistes de Catalunya, i ha fet una crida a aquelles empreses a les quals la "falta d'estabilitat política a Catalunya" els genera "dubtes" i "incerteses" perquè s 'instal·lin a la seva comunitat.

Alberto Núñez Feijóo, president de Galícia, ha vinculat el que considera falta de solvència de la Generalitat amb la iniciativa de declaració de sobirania i ha indicat que el Govern català busca un "enemic exterior" davant la seva "incapacitat per pagar les factures".

Pel govern de Navarra, la declaració sobiranista és "inadmissible", segons el seu vicepresident i portaveu, Juan Luis Sánchez de Muniáin, que no ha dubtat que l'Estat intervindrà si es tradueix en una consulta.

La Comunitat de Madrid ha considerat la iniciativa com un "desafiament lamentable a la Constitució", l'efecte jurídic del qual no suposa res més que un "brindis al sol", segons el seu conseller de Presidència, Salvador Victoria, que ha advertit de les "conseqüències polítiques" que pot comportar.

El líder de l'executiu extremeny, José Antonio Monago, s'ha preguntat si Artur Mas està disposat a tornar els 35.178 milions d'euros que l'Estat ha invertit a Catalunya en els últims tretze anys i que situa aquesta comunitat com la que més inversió ha rebut, el 14,6% del total, només darrere d'Andalusia.

El portaveu de la Junta de Castella i Lleó, José Antonio de Santiago-Juárez, ha recomanat al Govern català que es preocupi més pel control del seu dèficit en lloc de "caminar enrocat per debats secessionistes".

Com "un camí sense sortida" ha definit, en declaracions a Efe, el president de la Rioja, Pedro Sanz, la decisió del Parlament. Ha recordat que aquest tipus de processos estan en contra de la Constitució, "no contribueixen a solucionar la crisi econòmica i poden despertar desconfiança".

Pel president de Melilla, Juan José Imbroda, es tracta d'una "revenja personal" i un "disbarat descomunal" d'Artur Mas, que "ha perdut l''olla'", a més d'"un atac a Espanya en el seu conjunt" i "una fugida cap endavant que no condueix a res" perquè l'Estat "donarà la resposta escaient amb la llei a la mà".

Els executius d'Astúries, Aragó, Castella-la Manxa, Cantàbria, Balears i la ciutat autònoma de Ceuta han estat els únics que han optat per no pronunciar-se públicament sobre la declaració del Parlament.