Política 25/06/2017

El Congrés, terreny desconegut per als presidents de la Generalitat

Puigdemont podria ser el primer a dirigir-se als diputats des de la tribuna

Aleix Moldes
3 min
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

BarcelonaCarles Puigdemont vol debatre amb Mariano Rajoy des de la tribuna del Congrés. El president espanyol ho accepta sempre que el debat acabi en una votació sobre el Procés. I el Govern respon que ja hi ha hagut prou votacions per saber que el Parlament de l’Estat no accepta el dret a l’autodeterminació de Catalunya. Si finalment es concretés la presència de Puigdemont al Congrés seria el primer president de la Generalitat de la història que parla des de l’hemicicle de la cambra baixa espanyola. Ni Artur Mas, ni José Montilla, ni Pasqual Maragall, ni Jordi Pujol, ni Josep Tarradellas, ni Josep Irla (que només va exercir el càrrec a l’exili), ni Lluís Companys, ni Francesc Macià van participar mai en cap debat al Congrés de Diputats quan ostentaven la màxima representació de Catalunya.

Macià, Companys i Montilla sí que van ser protagonistes assidus a la cambra baixa, però mai com a presidents de la Generalitat. Tots tres van ser diputats i Montilla i Companys van ser, a més, ministres.

Amb el final del franquisme i la recuperació de les institucions democràtiques, el president de la Generalitat ha participat en diferents debats a les Corts espanyoles, sempre al Senat, la cambra que teòricament representa la diversitat territorial. Pujol ho va fer, per exemple, els anys 1994 i 1997 en el debat de l’estat de les autonomies. En canvi, el 2003 es va negar a representar els presidents autonòmics en la celebració del 25è aniversari de la Constitució.

El debat de l’Estatut

El seu successor, Maragall, va participar en les primeres Conferències de Presidents Autonòmics del 2004 i del 2005, tot i que aquestes reunions -a porta tancada- no es fan a la sala de plens del Senat. També va prendre la paraula en el debat de l’estat de les autonomies, el 2005, i es va dirigir als senadors el 2006 des de la comissió de les comunitats autònomes, per demanar-los que aprovessin l’Estatut. Precisament s’havia plantejat que ell fos un dels diputats catalans que defensessin l’Estatut al Congrés, però finalment van ser el vicepresident, Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC); el cap de l’oposició, Artur Mas (CiU), i la portaveu del PSC, Manuela de Madre, els que es van adreçar als diputats des de l’hemicicle espanyol.

Els quatre anys que José Montilla va ser el president de la Generalitat van estar marcats pel desplegament de l’Estatut i per l’eterna espera de la sentència del Tribunal Constitucional (TC). Al maig, un mes abans que el TC anul·lés el moll de l’os del text estatutari, Montilla va comparèixer a petició pròpia a la comissió de comunitats autònomes del Senat per advertir de les conseqüències d’una sentència negativa per a Catalunya. “Hi ha en risc el sentit i l’abast del pacte constitucional”, explicava aleshores, i advertia de la “desafecció” que generaria una decisió com aquesta. Dos mesos abans havia participat en un acte al Congrés, però fora de l’hemicicle. Des de la Sala de Passos Perduts, Montilla, al costat de diversos pares de la Constitució, va homenatjar Jordi Solé Tura, mort un any abans.

Artur Mas, que va defensar l’Estatut al Congrés quan era cap de l’oposició, no va tornar a la cambra baixa com a president. Va tenir una gran oportunitat de fer-ho l’abril del 2014, quan el Parlament hi va enviar tres representants a reclamar la transferència a la Generalitat de les competències per convocar un referèndum d’independència. Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV-EUiA) van ser els defensors de la proposta sense èxit. Mas tampoc es va prodigar al Senat i, en cinc anys, només va participar en la Conferència de Presidents del 2012.

Requisits per debatre

L’estira-i-arronsa d’aquest 2017 va començar al mes de març, quan Puigdemont va demanar que se li facilités una sala al Senat per poder pronunciar una conferència sobre el referèndum. La cambra alta li va respondre que, si volia explicar-se, ho hauria de fer a la comissió de les comunitats autònomes. I d’aquesta polèmica a l’actual. El PP li demana que presenti algun text sobre el referèndum per sotmetre’l a debat al Congrés i no li assegura que el debat es faci abans de l’1 d’octubre.

Tot i que Puigdemont podria ser el primer president de la Generalitat que parla al Congrés, tot apunta que tampoc ho serà.

stats