Política 26/05/2022

El Constitucional, el destí probable del nou pacte pel català

La norma derogarà 'de facto' part de la llei de política lingüística, segons els experts

3 min
La façana de la seu del Tribunal Constitucional

BarcelonaLa nova llei del català, pendent ara del pronunciament del Consell de Garanties Estatutàries, es trobarà ben aviat amb els tribunals. Un cop passi el filtre del Parlament i s'aprovi amb els vots d'Esquerra, Junts, el PSC i els comuns, s'obre un escenari incert en què tindran un paper cabdal el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i, probablement, també el Tribunal Constitucional. El TSJC no pot entrar a valorar la legalitat o no de la norma aprovada per la cambra catalana –no és la seva competència– i la seva funció a partir del 31 de maig serà valorar si es compleix o no la seva sentència que imposa el 25% de castellà a les aules. Però sí que ho pot fer el Tribunal Constitucional, que previsiblement acabarà sent un altre cop l'àrbitre d'aquest conflicte.

El professor de dret administratiu de la Universitat de Girona Josep Maria Aguirre assegura que tota "l'operació acabarà al Constitucional". De fet, considera que és l'estratègia que ha plantejat el mateix Govern per intentar treure el català del terreny de joc que ha marcat el TSJC. Hi ha dues vies perquè hi acabi: a través d'un recurs d'inconstitucionalitat o a través d'una qüestió d'inconstitucionalitat. En el primer cas, ho poden sol·licitar aquells que considerin que la norma elaborada pel Parlament es desmarca de la doctrina constitucional, sigui el govern espanyol –amb capacitat de suspendre-la de manera automàtica si ho demana–, el Defensor del Poble o una cinquantena de diputats al Congrés o senadors, en el termini de tres mesos des que es publica la norma als butlletins oficials. Per tant, qualsevol partit polític amb prou representació –PP o Vox a escala estatal– podria fer-ho, tal com han actuat davant del Consell de Garanties Estatutàries.

Però no és l'única manera com el pacte pel català pot acabar al Constitucional. Segons Aguirre, també ho podria plantejar el mateix TSJC –d'ofici o a instàncies d'alguna part– a través d'una qüestió d'inconstitucionalitat. La legislació permet que els jutges i els tribunals s'adrecin al TC quan hagin de prendre una decisió que depengui d'una norma que consideren que és contrària a la Constitució. Ara bé, en aquest sentit la professora de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) Montserrat Nebrera avisa: "Per poder elevar una qüestió d'inconstitucionalitat hi ha d'haver un procediment en marxa. En el procediment del TSJC ja no hi ha res a dir". És a dir, sosté que ja s'ha arribat al final del camí. Tot i això, també pronostica que es pot arribar a la qüestió d'inconstitucionalitat per altres vies, com per exemple si hi ha famílies que obren nous processos judicials denunciant que el Govern incompleix la sentència del 25% i que sigui en aquest nou procediment que s'apel·li al Constitucional. "No m'estranyaria que d'aquí un quart d'hora ja hi hagi alguna mena d'impugnació", exposa.

En tot cas, Aguirre assenyala que el que serà interessant és veure què passa entre el moment que entri en vigor aquesta nova llei i l'aprovació als centres dels projectes lingüístics –amb els usos de català i castellà– amb l'aval del departament d'Educació. "El TSJC podria demanar que mentre no es defineixen aquests projectes lingüístics s'apliqui el 25% de castellà a totes les aules", constata. Quin pot ser el desenllaç al Constitucional? Queda molt, però els precedents no són encoratjadors, assegura Marcel Mateu, professor de dret constitucional de la Universitat Oberta de Catalunya i la Rovira i Virgili. "Acabar al Constitucional em sembla una jugada perillosa, si no suïcida [...]. La situació actual comença amb la sentència del TC sobre l'Estatut", recorda.

La prevalença del nou text

Aguirre, per la seva banda, creu que la nova llei del català regula aspectes específics de la llei de política lingüística i que, per tant, acabaran prevalent sobre els més genèrics a l'hora d'aplicar-se. Nebrera i Mateu són més taxatius: consideren que la nova norma suposa una derogació de facto de la de política lingüística –almenys dels articles que regulen el mateix– encara que no es digui clarament. "Si la llei tracta el mateix tema, no cal que la derogació sigui explícita", sosté la professora, malgrat que els partits promotors han assegurat que no es tocava. Mateu apunta en la mateixa línia: "Quan tracta la mateixa matèria, la llei posterior sempre deroga l'anterior", encara que sigui parcialment. En el cas d'aquestes dues normes no hi ha gaire marge per a la interpretació: mentre que la llei de política lingüística regula en el seu article 21 el català a "l'ensenyament no universitari", la nova llei explicita al seu títol que aspira a regular "l'aprenentatge de les llengües oficials a l'ensenyament no universitari". Diferent norma, mateixa matèria.

stats