Cronologia d'un desacord olímpic

BarcelonaEl 13 de novembre del 2021, el Consell General d'Aran va organitzar una trobada amb presència del Comitè Olímpic Espanyol per donar un impuls als Jocs d'Hivern del 2030. Hi van acudir bona part dels càrrecs locals del Pirineu, a qui només d'arribar se'ls va oferir firmar un manifest a favor dels Jocs. Sorpresos, van descobrir que en el document apareixia amb el títol Barcelona-Pirineus-Saragossa. Llavors encara no sabien que en l’equació també hi entrava l’Aragó i es pensaven que la candidatura només seria catalana. Aquesta anècdota evidencia que no ha sigut mai fàcil integrar els dos territoris en el projecte, que finalment ha descarrilat. Un naufragi que es pot resumir en deu moments.

En el document de propostes del govern espanyol per a Catalunya –l'agenda del retrobament– que Sánchez va entregar a Aragonès en la taula de diàleg del 15 de setembre del 2021 s'hi incloïa com a ja "oficialitzada" la candidatura de Catalunya als Jocs d'Hivern del 2030. Però mentre la Generalitat es pensava que pilotaria el projecte, Sánchez l'endemà de la taula va viatjar a l'Aragó i va prometre a Lambán una candidatura "en peu d'igualtat".

Així, les percepcions des del principi ja estaven distorsionades i no van anar mai a millor. A inicis del 2022, Laura Vilagrà va dir que l'Aragó havia de tenir un paper de "col·laborador". Hores, després, Alejandro Blanco (COE) es va reunir amb Lambán i tots dos van sentenciar que "cap territori predomina sobre un altre". L'endemà, Blanco es va reunir amb Vilagrà i el to es va abaixar.

Però al cap de dos dies Lambán el va tornar a apujar plantant el seu homòleg català, Pere Aragonès, en una reunió agendada a Balaguer per abordar la cita olímpica. Lambán ho va argumentar dient que hi havia "importants diferències" en l'enfocament del projecte. En les trucades entre l'equip de Lambán i el d'Aragonès, però, hi van sortir més temes espinosos, com les obres de Sixena o el Procés.

Van passar dos mesos i semblava que tot s'havia reconduït, tant que el COE i el Govern català van anunciar un acord tècnic. Tot i que els tècnics de l'Aragó van avalar l'acord, Lambán es va acabar fent enrere poques hores després. Llavors, fonts presents en les trobades explicaven que la proposta validada era la que havia defensat l'Aragó. El COE i la Generalitat confiaven que el dilluns següent, a l'hora de firmar, l'Aragó hi seria.

Però va arribar el dilluns i Lambán es va negar a firmar l'acord tècnic. El divendres següent hi havia una cita a la seu del COE, a Madrid, per fer-se una foto abans d'entregar la proposta definitiva al COI. Lambán va deixar la cadira buida i va decidir tensar la corda. La discrepància ja no es reconduiria més, i hi va haver diverses propostes de l'Aragó que tant el COE com el Govern van veure irreals, en què es va arribar a plantejar que se separessin les seus per sexes.

No ha sigut el detonant per fer descarrilar la candidatura, però el certamen no ha generat mai unanimitat a Catalunya. El 15 de maig es va celebrar una manifestació en contra a Puigcerdà, amb 5.000 persones segons els organitzadors i 2.500 segons els Mossos. També hi ha hagut un manifest en contra amb firmes com les de l'expresident Torra, l'eurodiputada Clara Ponsatí (Junts) i el diputat Ruben Wagensberg (ERC).

L'1 de juny una delegació del Comitè Olímpic Internacional (COI) va visitar Madrid i el COE no va poder oferir-li cap proposta. Les relacions entre l'executiu de Lambán i el COE s'anaven fent cada cop més agres, fins al punt que Blanco va arribar a amenaçar amb fer públiques les gravacions de les reunions negociadores, que demostrarien que l'Aragó va rebutjar un acord que al principi acceptava. El contingut de les gravacions va acabar sent publicat per El Mundo, i confirmava la visió del COE.

Les negociacions entre Catalunya, l'Aragó i el COE entren en un atzucac fins al punt que la Generalitat es va veure obligada a posposar la consulta que tenia previst fer el 24 de juliol perquè els habitants dels Pirineus diguessin si acceptaven celebrar els Jocs. L'argument del Govern per ajornar la votació és que no podia donar "tota la informació" als ciutadans perquè no havia tancat encara un acord sobre el projecte.

Tot i que la Generalitat al principi no volia alimentar la possibilitat d'una candidatura pròpia per no fer enfadar el govern aragonès, finalment va llançar aquesta idea dijous passat a la desesperada per intentar convèncer el COE que salvés el projecte, encara que fos només amb Catalunya de protagonista. El COE no s'hi va veure capaç, conscient del rebombori polític que generaria.

Blanco viatja a Catalunya per comunicar formalment al Govern que la candidatura del 2030 queda descartada. A les 19 hores d'aquest dimarts compareixerà per comunicar formalment la decisió. El dubte, si repartirà culpes o assenyalarà Lambán sense embuts.