La cruïlla de Puigdemont: DUI, article 155 o eleccions

La majoria d'analistes i experts consultats per l'ARA no tenen gens clar què passarà aquest dilluns i els dies posteriors, però cadascú li recomana una sortida diferent

El president Carles Puigdemont signant la proposta de declaració d’independència a l’auditori del Parlament. / JOSEP LAGO / AFP

Ningú sap què passa pel cap del president Puigdemont exactament en aquests moments, i pocs voldrien posar-se a la seva pell. La majoria d'analistes i experts consultats per l'ARA no tenen gens clar què passarà aquest dilluns i els dies posteriors, però cadascú li recomana una sortida diferent: des dels que volen que tregui la DUI del calaix als que volen eleccions ja, passant pels que creuen que cal mantenir la suspensió per deixar més marge a un diàleg amb mediació internacional que sembla que no arriba.

ELISENDA PALUZIE, economista

“S’ha d’aixecar la suspensió i mantenir l’oferta de diàleg d’igual a igual”

El 10 d’octubre l’independentisme va perdre una oportunitat. No es va estar a l’altura de la força i la determinació demostrades per una majoria del poble de Catalunya que va defensar el referèndum en unes condicions extremes, el va garantir i va obtenir una victòria extraordinària. La confusió introduïda i la reaparició de la política de despatxos ens ha afeblit. Però la situació actual encara es pot redreçar atès que la suspensió de la independència es va plantejar com una porta oberta al diàleg i la resposta de l’Estat ha sigut la posada en marxa de l’article 155. S’ha d’aixecar la suspensió, publicar al DOGC la declaració d’independència i mantenir l’oferta de diàleg d’igual a igual, com a subjecte polític, apel·lant a la mediació internacional, ara que ja sabem que no vindrà de la Unió Europea. D’una banda, l’escenari a curt termini es complica, però, de l’altra, l’actuació de l’Estat [violació de drets fonamentals] ens situa, com han dit experts en dret internacional i relators de les Nacions Unides, en l’escenari de causa justa que justifica la unilateralitat.

IGNACIO SÁNCHEZ CUENCA, professor de Ciències Polítiques a la Universidad Carlos III

“L’única sortida per evitar un mal major són unes eleccions”

Jo mai m’he mostrat equidistant davant aquesta qüestió i sempre he defensat que calia un referèndum per resoldre aquest assumpte, però en el cas actual és molt complicat. La resposta del govern espanyol és molt decebedora perquè, a la seva manera, el govern català ha fet un pas enrere: no podia frenar en sec perquè el tren anava molt ràpid. El Govern no tenia prou força popular per embarcar-se en aquest tipus de jugada [DUI] i, ara, em sembla un contrasentit que Rajoy iniciï el 155. No veig marge per negociar res mentre el moviment independentista no renunciï al seu objectiu, i això no passarà. Davant de la situació actual només veig dos camins, o bé et castiga el govern espanyol o bé s’autocastiga el govern català fent marxa enrere. Bé, l’única sortida per evitar un mal major seria convocar unes eleccions immediates a Catalunya que no permetrien a l’Estat aplicar el 155.

PILAR RAHOLA, periodista

“S’haurà de fer una de les filigranes polítiques més subtils de la història”

És el moment d’una extraordinària intel·ligència estratègica. Per una banda s’ha de complir amb un mandat parlamentari i amb les expectatives de dos milions de persones que van defensar amb el seu cos les escoles i les urnes. A més, Catalunya s’ha situat en el mapa del món com a tema a resoldre. Tot això juga a favor de tirar endavant i proclamar la República Catalana. A l’altra banda també ha quallat internacionalment, a més de la idea que existim i que som un problema a resoldre, que el referèndum no té les garanties homologables i que, per tant, no se sap si tenim la majoria de la població amb nosaltres. I després hi ha l’amenaça explícita del 155, que no només comporta prendre competències a la Generalitat, sinó que també implica inhabilitar tots els líders polítics i desmantellar tot el moviment independentista. En aquesta tessitura què es fa? El cor em diu: “Endavant, igualment ens aplicaran el 155, tant per tant, fem el que hem vingut a fer”. Però el cervell em diu: “Busquem una sortida amb intel·ligència que permeti mantenir la cohesió, la il·lusió i la confiança, i alhora no estripar les cartes davant del món i davant d’Europa, més que no davant d’Espanya”. És difícil que el món ens compri una DUI, però ja ens han comprat el conflicte. S’haurà de fer una de les filigranes polítiques més subtils de la història.

JOSÉ ANTONIO ZARZALEJOS, periodista

“L’única via possible és la reforma constitucional”

L’Estat està disposat a negociar, els que no estan disposats a fer-ho són els independentistes, que volen imposar la seva solució. No hi ha possibilitats de diàleg si no és sota la vigència de la Constitució i de l’Estatut, i a partir d’aquí integrar-se a la dinàmica que ja han acordat el PP i el PSOE d’una reforma constitucional, i d’aquí a un nou Estatut, que hauria de ser referendat. Crec que l’única via possible és la reforma constitucional. Si l’Estat aplica l’article 155 s’hauria de fer intervenint les institucions catalanes de manera mínima però suficient, i de manera temporal. Però per a mi això no caldria que passés si Puigdemont convoca eleccions autonòmiques, ja que llavors jo crec que el govern espanyol ho acceptaria com una resposta implícita al requeriment. Però si s’aplica el 155, probablement tindria incidència sobre els Mossos i s’assumirien facultats per convocar eleccions. Crec que no s’hauria d’anar més enllà.

SALVADOR CARDÚS, sociòleg

“La resposta ha de ser enviar el discurs de dimarts, cap altra concessió”

Crec que des del bloc independentista cal seguir endavant amb intel·ligència i astúcia, arrencant suports i ampliant la base social. Però com es fa això és difícil de dir en la situació de col·lapse polític a què ens ha abocat l’Estat. Crec que no es poden prendre decisions a mitjà termini, sinó que s’ha de fer dia a dia, en funció de com responen des de l’altra banda. No m’esperava l’actitud que va tenir l’Estat l’1 d’octubre i, després d’això, el cert és que no sé fins on és capaç d’arribar. Crec que el que ha de fer Puigdemont és explicar exactament el que va dir, que va declarar la independència i la va suspendre. La resposta al requeriment de Rajoy ha de ser enviar el discurs, cap altra concessió.

MONTSERRAT GUIBERNAU, catedràtica de Ciència Política

“S’ha de dissoldre el Parlament i convocar eleccions”

Penso que la declaració i posterior suspensió de la independència de Catalunya del 10 d’octubre és un pas que ha afeblit el bloc independentista. Vist que no hi haurà mediació ni negociació, crec que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, hauria de dissoldre el Parlament i convocar unes noves eleccions. Des de fora, a més, molt pocs agents s’han mullat sobre la qüestió catalana. Amb unes noves eleccions, el govern central quedaria totalment descol·locat. Des de Madrid, només esperen que Catalunya es posi en una situació que faciliti l’aplicació de l’article 155. Amb aquesta estratègia, la situació canvia per complet. A banda d’això, la Generalitat evitaria la il·legalització dels partits independentistes. Optant per unes eleccions, a més, es podria evitar l’ús de la violència contra el poble de Catalunya, perquè encara tindríem la paella pel mànec. Aquestes eleccions, això sí, s’haurien de plantejar com un plebiscit.

LLUÍS ORRIOLS, politòleg

“Amb la DUI s’hauria entrat en un terreny totalment desconegut”

El 10 d’octubre s’esperava un acte històric que al final es va convertir en una declaració de mínims. La gent va saber entendre que la cohesió social és important en moments com aquest, però les fissures dins la majoria parlamentària es van notar. Ara bé, si hagués tirat endavant una DUI, el moviment hauria saltat a un terreny totalment desconegut que podria haver tingut efectes no desitjats. El que sí que ha sabut fer bé el bloc independentista fins ara ha sigut donar a conèixer els beneficis d’una futura independència. No obstant, la gent es troba que la independència també implica una sèrie de costos que es comencen a intuir i es materialitzen en accions com la fuga d’empreses. El bloc independentista ha de saber guanyar en aquesta estratègia dels costos. L’altre front obert que té és en el terreny internacional. Durant l’1-O es va aconseguir la complicitat de diferents agents, però encara segueixen sent marginals.

GEMMA CALVET, advocada

“La resposta al requeriment ha de ser unitària, cal incloure-hi la CUP”

La decisió de suspendre la independència va ser encertada. Pel que fa a la negativa de l’Estat a fer front a un referèndum pactat, crec que el fracàs en el diàleg amb el PP i el PSOE planteja un escenari molt crític. La resposta al requeriment de Mariano Rajoy ha de ser consensuada, és molt important que s’hi inclogui la CUP per mantenir la unitat política. Entenc que les entitats civils demanin que s’aixequi la suspensió de la independència però qui té els inputs i la informació per prendre aquesta decisió és el Govern. Mai havíem arribat tan lluny i per arribar a la independència s’ha de mantenir el que s’ha aconseguit fins ara. L’Estat no està en una posició fàcil tampoc, perquè a nivell internacional no s’entén que no accepti que es faci un referèndum. És inversemblant que per protegir la unitat es passi per sobre de la democràcia.

ESTHER VIVAS, periodista

“Parlar de DUI és un error, cal parlar de República Catalana”

Amb el discurs de dimarts el president Puigdemont va voler guanyar temps, però el que és prioritari és mantenir el front social ampli que es va mobilitzar per defensar el referèndum i que va aconseguir que fos un èxit. Un front social que és més ampli que les bases independentistes. Per aconseguir-ho, parlar de DUI és un error, cal parlar en clau de República Catalana i procés constituent, que és el marc que de moment inclou tant els que volen la independència com els que volen trencar amb el règim del 1978. En la mesura que es defensi la República Catalana, l’Estat entendrà que es tracta d’un acte de sobirania i la resposta serà la repressió, com ja hem vist. De fet, davant la declaració implícita del president Puigdemont de dimarts, Rajoy ja ha activat el 155. Està clar que tot el que impliqui un acte de sobirania farà que l’aparell de l’Estat hi actuï en contra. Per fer-hi front la clau serà al carrer més que a les institucions, i per això una de les debilitats del discurs de Puigdemont és que va ser un discurs desmobilitzador no només per als independentistes, sinó també per als que sense ser-ho van defensar el referèndum al carrer i als col·legis.

JULIÀ DE JODAR, escriptor i exdiputat de la CUP

“Europa no es mourà i només farà gestos si puja la tensió”

La declaració i la imminent suspensió de la independència enforteix Catalunya i el seu Govern de cara a l’exterior però el debilita de portes endins. A partir d’aquí, el Govern hauria d’enfortir-se cap endins aixecant la suspensió, i comprovar el grau de fortalesa que conserva cap enfora.

Pel que fa a la resposta que Carles Puigdemont donarà al requeriment de Mariano Rajoy, penso que li oferirà una oferta de sortida central, centrista i centrada. Això permetrà al president espanyol proclamar que Catalunya continua dins la Constitució i així no haver d’aplicar l’article 155. En cas que l’arribés a aplicar, això implicaria que el PP cedís guanys electorals al PSOE per un costat, i a Ciutadans per un altre. Qui no es mourà serà Europa, que només farà gestos si puja la tensió.

RE

Més continguts de