La CUP replica el Govern: "Passi el que passi el procés tira endavant"

El consell polític i el grup d'acció parlamentària decideix aquest dimarts si la CUP retira o no l'esmena a la totalitat als pressupostos. És el mateix òrgan que al gener va decidir no fer Mas president

E l consell polític i el grup d’acció parlamentària de la CUP decideix aquest dimarts si els cupaires mantenen o retiren l'esmena a la totalitat als comptes del Govern. Però la formació de l'esquerra anticapitalista ha volgut avisar abans de començar el cònclave que " passi el que passi el procés tira endavant". Així ho ha dit el membre del secretariat Xevi Generó, que ha insistit que la CUP només se sent lligada a la declaració del 9-N. 

Generó ha emplaçat la militància a decidir si els canvis presentats pel Govern són "suficientment importants per retirar o no l'esmena". A més, ha deixat clar que la CUP "no veta res" però tampoc "dóna cap xec en blanc". De fet, ha dit que prengui la decisió que prengui avui el consell polític i el GAP els cupaires "seguiran treballant per millorar la proposta actual". 

El consell polític és l' òrgan que al gener va votar no investir Artur Mas (38 vots a favor, 22 en contra i 6 abstencions), i que va aprovar presentar l’esmena fa una setmana (29 a favor, 11 en contra i 8 abstencions). La d’avui és una reunió extraordinària, forçada perquè tres assemblees territorials van demanar debatre la nova oferta del Govern. Començarà a les 20 h i està previst que sobre les 23 h de la nit la CUP anunciï el veredicte final.

Com decideix la CUPLa reunió de la formació anticapitalista arriba en un ambient molt tens internament, en què s’ha evidenciat que les ferides obertes per la investidura no han cicatritzat. De fet, tant fonts del sector partidari de retirar l’esmena com del contrari preveuen que el resultat tornarà a ser ajustadíssim. I avisen que, sigui quin sigui, cada vegada és més difícil mantenir la unitat de la CUP.

Qui decideix?

El consell polític

Està format per 57 representants de les 13 assemblees territorials (Nord-oriental, Alt Ter, Maresme-Barcelonès Nord, Barcelona, Baix Llobregat, Vallès Oriental-Baix Montseny, Vallès Occidental, Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona, Penedès, Catalunya Central, País Valencià i Ponent-Pirineus). Cada territorial hi aporta entre 3 i 6 membres, segons el nombre de militants, comarques, regidors i assemblees que integra.

El consell polític és l'òrgan que fa d'intermediari entre les assemblees locals –el múscul de la CUP– i el secretariat nacional, l'òrgan format per 15 persones que gestiona el dia a dia de la formació, tot i que aquestes no tenen vot. Es reuneix un cop al mes en un municipi diferent dels Països Catalans, però no emet valoracions individuals en la trobada, sinó que els delegats es limiten a traslladar l'opinió majoritària sorgida de les seves respectives assemblees territorials. Els vots, doncs, es ponderen en funció de les opinions que hi hagi a les assemblees locals.

El grup d'acció parlamentària

L’integra un representant de les nou organitzacions afins a la CUP: Arran, Constituents per la Ruptura, la COS, Crida Constituent, En Lluita, Endavant, Lluita Internacionalista, Poble Lliure i el SEPC. Al gener eren 11 les organitzacions integrades a la CUP-Crida Constituent, però Col·lectiu Drassanes va dissoldre's i Corrent Roig va abandonar la formació després que la CUP investís Carles Puigdemont. La majoria són contràries a l’acord amb Junts pel Sí.

El GAP es va formar després de l'entrada de la CUP al Parlament el 2012, per planificar, controlar i decidir des de fora del Parlament la feina dels diputats. El GAP es reuneix amb el consell polític també un cop al mes i té poder de decisió sobre la investidura, els pressupostos i el rumb del procés independentista.

Quins escenaris s'obren?

Si la CUP manté l'esmena

Si els anticapitalistes decideixen mantenir l'esmena, el més probable és que demà al ple prosperin les esmenes a la totalitat i el projecte sigui retornat al Govern. L'executiu podria retirar el projecte i evitar perdre una votació que suposaria un cop dur, però la voluntat és portar igualment els pressupostos a votació. Un cop fossin retornats al Govern, hi hauria la possibilitat de prorrogar els comptes de l'any passat –l'escenari més probable– o bé que Oriol Junqueras presentés un altre projecte pressupostari.

La portaveu del Govern, Neus Munté, ha dit que, en cas que la CUP mantingui l'esmena, seria una "prova que l'acord de governabilitat s’ha incomplert", un acord que "vincula les dues parts, genera compromís i parla explícitament d’estabilitat parlamentària, la qual ara es diu pressupostos". "Demanem que no hi hagi un bloqueig a l’entrada per iniciar el debat", ha insistit.

La CUP, en canvi, sempre s'ha esforçat a desvincular l'aprovació dels comptes del pacte d'estabilitat i manté que, fins i tot si tomben els pressupostos, l'acord amb Junts pel Sí no es veuria torpedinat.

Si la CUP retira l'esmena

En aquest cas, els pressupostos superarien demà el debat a totalitat i començaria una negociació a les diferents comissions parlamentàries. Així, es podrien incloure les peticions i les demandes dels altres grups parlamentaris.

El 20 de juliol hi hauria la votació definitiva i aquí la CUP hauria de tornar a decidir si finalment aprova els pressupostos o bé els tomba.