09/01/2017

Defensa tenia l'informe del Iak-42 abans de la investidura de Rajoy

4 min
El monument  de Trebisonda (Turquia) en homenatge als 62 soldats espanyols morts en l’accident del Iak-42.

MadridEl Consell d’Estat va enviar al ministeri de Defensa pocs dies abans de la investidura de Mariano Rajoy, a finals d’octubre, el dictamen sobre les circumstàncies del vol de l’avió Iak-42 en el qual van morir 62 militars que tornaven d’una missió a l’Afganistan el maig del 2003. Segons fonts del Consell d’Estat consultades per l’ARA, el dictamen -que apunta a responsabilitats del ministeri de Defensa en la gestió del vol- va sortir el mateix dia 20 d’octubre del 2016 -com a molt el dia 21- cap al ministeri de Pedro Morenés, que va ser qui l’havia demanat.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va reaccionar al contingut de l’informe dimarts passat, 3 de gener, durant un dels seus passejos matinals per Pontevedra, on estava passant uns dies de descans. El dictamen l’havia publicat aquell mateix matí El País. “¿El Consell d’Estat ha tret un dictamen sobre això? No l’he vist. Però jo crec que això ja està substanciat judicialment. Va passar fa molts anys”, va respondre davant les càmeres de Mediaset.

La informació aportada pel Consell d’Estat a l’ARA confirma que el dictamen va ser enviat al ministeri de Defensa abans de la segona investidura de Rajoy. El seu discurs va obrir el dia 26 d’octubre la sessió que culminaria investint-lo president en segona votació el 30 d’octubre, gràcies al vot favorable de Ciutadans i l’abstenció del PSOE.

Un dictamen amb ‘obstacles’

És habitual, segons altres fonts, que el Consell d’Estat enviï immediatament els seus dictàmens, un cop els aprova la comissió permanent, al departament que els ha sol·licitat. En aquest cas va ser el ministeri de Defensa qui, arran d’una reclamació d’indemnitzacions dels familiars de 55 dels militars morts, va cursar una petició al Consell d’Estat el 8 d’octubre del 2014.

El dictamen té dos aspectes. El primer afavoreix la posició de Defensa, ja que denega incrementar les indemnitzacions ja pagades als familiars, i el segon és el que es refereix de facto a la negligència de les autoritats. El text deia exactament: “Abans del sinistre es van poder advertir circumstàncies de diversa naturalesa que, tant si són considerades individualment com, sobretot, a través d’una valoració conjunta respectuosa amb les exigències connaturals,en els principis de precaució i previsió, haurien demanat l’adopció de mesures, per part dels òrgans competents, que poguessin haver allunyat el risc que es corria”.

La instrucció de l’expedient al Consell d’Estat, però, no va ser senzilla. La secció IV, que presideix l’exministre de Justícia i expresident del mateix Consell d’Estat Fernando Ledesma, és la que es va ocupar d’aquesta instrucció. Com que va considerar incompleta la documentació complementària enviada pel ministeri de Defensa el 21 d’octubre del 2014 i el 26 de març del 2015, la secció IV va proposar el 30 de març tornar l’expedient a Defensa. El president del Consell va cursar l’expedient aquell 30 de març i va demanar més informació i documents. Concretament, preguntaven per una informació clau per determinar la negligència: ¿el Centre d’Intel·ligència i Seguretat de l’Exèrcit de Terra va emetre algun informe o comunicació respecte al transport de tropes i materials a l’Afganistan en el marc de l’acord subscrit amb [l’empresa] Namsa? Si la resposta era afirmativa, es demanava la documentació i que els expliquessin “quin recorregut va tenir”. El 21 d’abril del 2015 la petició del Consell va ser enviada a l’estat major de l’exèrcit de terra.

El 4 de maig va arribar la resposta: hi havia dos informes sobre els avions civils contractats, un del comandant Alfredo Mínguez Cortés i un altre del tinent coronel Javier Marino González. El 7 d’octubre el Consell va demanar a Defensa que aquella informació “fos ampliada”.

“S’estan corrent riscos”

El tinent coronel Marino González deia, entre el 25 de març i el 5 d’abril del 2003: “S’estan corrent alts riscos en transportar personal en avions de càrrega noliejats en països de l’antiga URSS, el manteniment dels quals és com a mínim dubtós”. L’exèrcit, però, en la seva resposta a la petició del Consell d’Estat, treia importància a aquestes paraules perquè deia que el tinent coronel Marino González no tenia “cap formació o coneixement en seguretat aeronàutica i manteniment d’avions”.

El dictamen del Consell d’Estat, doncs, va arribar a la conclusió que si s’haguessin adoptat les mesures adequades es podria haver arribat a evitar el sinistre, i que contractar Namsa, l’agència de l’OTAN, no eximeix l’Estat de ser-ne l’últim responsable. Defensa tenia l’obligació de comprovar i inspeccionar l’activitat dels seus contractistes, i més encara en activitats de risc.

stats