Les defenses dels joves d'Altsasu demanen recusar els jutges que els revisaran la sentència

MadridLa major part de les defenses dels joves d'Altsasu han demanat la recusació dels jutges de la sala de l'Audiència Nacional que revisaran la sentència que els condemna a penes d'entre 2 i 13 anys de presó per una baralla amb uns guàrdies civils en aquesta localitat de Navarra. En un comunicat, les defenses argumenten la seva petició de recusació per una resolució de la sala d'Apel·lació, de l'1 d'octubre, en la qual s'anuncia a les defenses que dos dels tres magistrats que la componen -Jose Ramón Navarro i Eloy Velasco- van ser condecorats per la Guàrdia Civil, fet que, segons afirmen, "no és motiu d'abstenció".

Es dona la circumstància que les defenses ja van demanar la recusació de la jutge Concepción Espejel del tribunal que va jutjar els fets per precisament haver estat condecorada per la Guàrdia Civil -a més de per estar casada amb un coronel del cos-, tot i que va ser inadmesa perquè van considerar que va ser presentada "fora de termini".

D'aquesta manera, les defenses creuen que "la Sala ha anticipat quina serà la seva resposta a aquest plantejament en advertir que, al seu parer, rebre una condecoració de la Guàrdia Civil no és motiu suficient per abstenir-se en aquest procés". Així, creuen que "la pròpia sala d'Apel·lació està admetent la seva pròpia falta de neutralitat per resoldre aquesta qüestió", perquè "abans de l'examen dels arguments de la defensa ja s'ha posicionat sobre un dels seus motius".

A més, afegeixen que la causa està vertebrada en base a informes de la pròpia Guàrdia Civil, que també està present en el procés a través de l'Associació Unificada de la Guàrdia Civil (AUGC), que exerceix l'acusació popular, i de l'Advocacia de l'Estat, acusació particular en representació dels dos guàrdies civils agredits. En els seus escrits, els lletrats destaquen les declaracions a mitjans de comunicació d'Eloy Velasco com exemple de la seva "parcialitat".

Fan referència a les paraules que Velasco va pronunciar el novembre del 2017 en unes jornades organitzades per Covite (que també exerceix d'acusació popular en aquest cas), en les quals alertava del perill "dels joves de la dissidència d'ETA", ja que, tot i que veia difícil la tornada a la confrontació, estimava que "al cap de poc sortirien al carrer activistes fortament ideologitzats".

Les altres declaracions que les defenses posen en entredit es van fer al març, quan Velasco va dir que l'Audiència Nacional tenia més coneixement del fenomen del terrorisme, fet que explicava la discrepància entre aquesta i l'Audiència Provincial de Navarra, "que va descartar que el cas Altsasu pogués ser jutjat com a terrorisme, com finalment va passar".

El Parlament de Navarra se solidaritza amb els guàrdies civils

La junta de portaveus del Parlament de Navarra ha aprovat aquest dilluns una declaració institucional en què mostra la seva solidaritat amb els dos agents de la Guàrdia Civil i les seves parelles implicats en la baralla amb els joves d'Altsasu.

La declaració, presentada pel PP de Navarra, ha comptat amb el suport d'UPN, PSN i I-E, mentre que Podem-Orain Bai hi ha votat en contra, i Geroa Bai i EH Bildu han donat suport al segon punt del text, en què el Parlament "defensa i promou una societat navarresa basada en la llibertat d'expressió, de pensament, tolerància amb el diferent i respecte cap a les llibertats individuals". La proposta tenia una altre punt que ha estat rebutjat amb els vots en contra de Geroa-Bai, EH Bildu i Podem-Orain Bai i l'abstenció d'I-E, en el qual el PP volia que el Parlament condemnés "les brutals agressions" als guàrdies civils.

Després de la sessió de junta de portaveus, el president d'UPN, Javier Esparza, ha qualificat "d'incomprensible" que per a alguns aquests successos siguin una baralla de bar i ha denunciat que "la brutal" agressió va ser pel fet que eren guàrdies civils, per la qual cosa ha demanat que es deixi treballar als jutges. Per la seva banda, Koldo Martínez, de Geroa Bai, ha assenyalat que resulta "cridaner" que "el partit de la llei mordassa parli de llibertat d'expressió".

Per Adolfo Araiz, d'EH Bildu, aquesta declaració "és més del mateix" després de dos anys "d'una baralla de bar" amb conseqüències judicials "úniques" quan hi ha "centenars de casos semblants a tot l'Estat", per la qual cosa ha lamentat que la declaració aprovada "no respongui a la realitat dels fets". Laura Pérez, que ha parlat en nom d'Orain Bai i no de Podem, ha afirmat que "el que és brutal" en aquest assumpte és "la flagrant vulneració de drets" dels vuit joves processats, set d'ells en presó provisional, tres des de fa 700 dies, per la qual cosa ha titllat de "grotesc" que el PP parli de llibertats quan el seu empresonament "és símptoma del dèficit democràtic" d'Espanya.