El ple de desconnexió, el més mediàtic de la història recent del Parlament

Ni la prohibició de les curses de braus, ni l'aprovació de l'Estatut ni la declaració de sobirania havien provocat més de 300 acreditacions de professionals que no segueixen habitualment l'activitat parlamentària

Mitjans de comunicació al Parlament el dia del debat de la declaració rupturista / PERE VIRGILI

L' ebullició als passadissos del Parlament posa en evidència que, el d'avui, no és un ple qualsevol. La sala de premsa i la sala de faristols –des d'on sovint els periodistes segueixen els plens– han quedat petites i s'han habilitat fins a dues sales de comissions des d'on treballar. Més d'una vintena de trípodes esperen davant l'hemicicle. El bar del Parlament és més ple que de costum. El wifi, saturat. 

Els periodistes que segueixen l'activitat parlamentària bromegen. "Anem de dia històric en dia històric", comenta un. El cert, però, és que a ningú se li escapa que l'aprovació, aquest matí, de la proposta de resolució de Junts pel Sí i la CUP que solemnitza l'inici del procés cap a la independència és un gest sense precedents. Per això, tant TV3 com La Sexta, amb dos petits platós, com la Cadena SER, amb un estudi improvisat, emeten els seus programes matinals en directe des del Parlament.

Qui tampoc no s'ha volgut perdre el ple de ruptura han estat desenes de mitjans internacionals. Des de la CNN i el 'New York Times' fins als corresponsals de la NTN24, de Colòmbia. El servei de premsa del Parlament es confessa "desbordat" per la quantitat de peticions per acreditar-se que han tramitat aquests dies. En concret, a banda dels periodistes que segueixen habitualment l'activitat parlamentària, s'han acreditat uns 300 professionals més per seguir aquest el ple. 

I és que si en alguna cosa hi ha consens al Parlament aquest dilluns és a afirmar que és el ple més mediàtic de la història recent de Catalunya. Des del departament de premsa en recorden algun amb moltíssima expectació, com el del 28 de juliol del 2010, en què es va aprovar per majoria absoluta –32 de CiU, 3 del PSC, 21 d'ERC i 12 d'ICV– la prohibició de les curses de braus a Catalunya. O l'històric ple del 30 de setembre del 2005, la data de l' aprovació del tercer Estatut d'Autonomia de Catalunya, gràcies a l'acord entre CiU, el PSC, ERC i ICV-EUiA. 

Un dels plens que també va atraure molts mitjans de comunicació va ser el del 23 de gener del 2013, en què el Parlament va aprovar la declaració de sobirania, que assegurava que Catalunya és un subjecte polític sobirà que ha de decidir, lliurement, quina ha de ser la seva relació amb Espanya a través d'una consulta. Era la primera pedra del que seria la consulta del 9-N, just avui fa un any.

El d'avui, afirmen els habituals del Parlament, supera tots els plens anteriors. Per la transcendència del moment polític, pel contingut d'un text que "declara solemnement l'inici del procés de creació de l'estat català independent", pel gest i l'avís que suposa cap a l'Estat, pels efectes que tindrà sobre la política catalana. Mentrestant, diuen els periodistes, "anirem veient passar dies històrics". L'un darrere l'altre. El proper, segurament, demà.