Els deures pendents del Govern en habitatge per a aquest setembre

BarcelonaEl nou curs polític comença a treure el cap i el president de la Generalitat, Salvador Illa, hi arriba amb deures pendents. Els socialistes han superat el seu primer any de govern amb una injecció de quasi 4.000 milions extra a les arques públiques catalanes, malgrat no haver aconseguit aprovar pressupostos. Ho van fer gràcies als pactes amb Esquerra i Comuns, els dos socis als quals l'executiu trucarà també en les pròximes setmanes per iniciar la negociació dels comptes del 2026. Ara bé, abans d'asseure's a parlar-ne amb la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, Comuns reclamen una reunió per fer balanç del que els han promès fins ara i que encara no han complert, sobretot en la carpeta d'habitatge, sobre la qual els de Jéssica Albiach han fet pivotar les negociacions que han mantingut amb els socialistes catalans fins ara.

Hi ha un incompliment que preocupa especialment Comuns i que s'arrossega des del maig, amb el pacte per al segon suplement de crèdit: la posada en marxa d'un cos d'inspectors per sancionar els propietaris que se saltin els topalls al lloguer que estableix la llei d'habitatge. Havia d'arrancar amb 65 efectius abans de l'estiu i arribar al centenar al llarg de l'any. Però, a hores d'ara, encara no hi ha data perquè aquests agents comencin a fiscalitzar els incompliments del règim legal i aplicar les multes de fins a 900.000 euros pactades també amb Comuns. Els de Jéssica Albiach reivindiquen que les inspeccions no només serveixen per castigar els infractors, sinó per enviar un missatge "exemplar" que desincentivi les males pràctiques, per exemple, passar-se del topall del preu del lloguer en zones tensionades i també evitar donar informació sobre el preu que pagava l'anterior llogater.

Unitat antidesnonaments i grans tenidors

El Govern encara deu dues mesures més a Comuns: una és la creació d'una unitat antidesnonaments, amb una plantilla de 50 persones, que havia de començar a operar al setembre; l'altra és el registre de grans tenidors, als quals la llei imposa càrregues addicionals, com ara la de tributar per tenir pisos buits o pagar més (un 20%) en l'impost de transmissions patrimonials, més enllà del que estableix la llei d'habitatge. El decret per crear aquest registre està en fase d'informació pública i té els informes favorables de la Generalitat des del maig.

Però a la conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, lamenten des de Comuns, arrosseguen els peus amb aquests temes. "Tot el tema sancionador els costa molt", afirma un dels negociadors del partit, que reconeix que tant la conselleria d'Economia i Finances com la de la Presidència estan a sobre d'aquest departament per intentar que es posin les piles. Fonts del departament de Territori asseguren que estan treballant per complir i concreten que el registre de grans tenidors s'aprovarà "en les pròximes setmanes".

El lloguer de temporada

Tot i els retards, des del grup parlamentari de Comuns estan satisfets del "gir" que Salvador Illa i el PSC han fet en matèria d'habitatge, tant pels acords signats com pel fet que s'hagin acabat acollint amb un cert entusiasme a una via a la qual, inicialment, es mostraven reticents: la de la compra per tanteig i retracte per sumar nous habitatges al parc social sense haver d'esperar anys a acabar les noves promocions, amb la idea final d'arribar als 50.000 pisos al llarg de la legislatura. "Només cal veure què deien fa un any i què diuen ara", recalquen fonts de Comuns.

Un d'aquests girs es troba en la regulació del lloguer de temporada, que els socialistes van deixar caure la legislatura passada quan la va impulsar el Govern d'ERC. El front comú —i inèdit— de Comuns, Esquerra i la CUP en la negociació d'un decret de mesures urgents sobre habitatge a l'abril va forçar el PSC a avenir-se a regular aquesta modalitat d'arrendament, a l'alça i que s'ha convertit en l'escletxa legal que aprofiten els propietaris per cometre frau. A Barcelona, per exemple, el nombre de nous contractes de lloguer de temporada ha crescut un 62% des que va entrar en vigor el topall de preus.

Acord sobre el text

La nova normativa s'està treballant al Parlament en el marc de la tramitació com a projecte de llei del decret que va tirar endavant amb els vots d'aquests grups. En aquest mateix projecte de llei s'incorporaran els canvis legals per incloure a la llei catalana el reconeixement de la figura de l'inspector —que és independent de la creació del cos ja pactat— i blindar l'habitatge de protecció oficial. Aquesta última és una altra petició de Comuns a la qual el Govern inicialment es va resistir, argumentant que generava problemes de seguretat jurídica.

Tot plegat havia de quedar enllestit abans de l'estiu, amb la tramitació de les reformes per la via urgent. Cinc mesos després (i excepte que hi hagi canvis d'última hora), la regulació està a punt de veure la llum: el PSC, Esquerra, Comuns i la CUP ja han pactat i presentat les esmenes conjuntes, segons ha pogut confirmar l'ARA de diverses fonts. Seguint el que havien pactat amb el Govern, el text final deixa clar que els arrendaments d'un immoble per viure-hi queden sotmesos a la llei d'habitatge, amb independència de la durada del contracte (per tant, també els que es facin a estudiants o a treballadors que es desplacen per feina). Només en quedaran fora els lloguers per a vacances o amb finalitats recreatives, i se n'haurà de deixar constància documental. D'altra banda, el preu conjunt que paguen tots els inquilins d'un pis llogat per habitacions no podrà superar el topall que s'aplicaria si es llogués sencer.