Aragonès reivindica el diàleg i assegura que Catalunya "tornarà a votar" el seu futur

El president defensa que la negociació amb l'Estat està aconseguint "retornar el conflicte a la política"

4 min
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant el missatge institucional amb motiu de la Diada

BarcelonaLa segona Diada de Pere Aragonès al capdavant de la Generalitat és, també, la de més divisió independentista dels últims deu anys. És per això que en el seu tradicional missatge institucional, emès aquest dissabte a la nit, el president no ha volgut trepitjar ulls de poll. El cap del Govern, que fa una setmana va anunciar que no participaria en la manifestació de l'ANC pel discurs crític amb els partits de l'entitat sobiranista, ha volgut deixar de banda els retrets un dia abans de l'Onze de Setembre i s'ha centrat en reivindicar els avenços del seu govern tant en l'àmbit socioeconòmic com en el nacional. Aragonès ha posat en valor els primers acords de la taula de diàleg després de dos anys i mig de funcionament i ha recuperat la bandera del "dret a decidir" per llançar un missatge ambiciós, però sense gaires concrecions: "Catalunya tornarà a votar el seu futur".

Missatge institucional del president Pere Aragonès

En un discurs gravat des del fòrum romà d'Empúries, punt de trobada de la ciutadania de l'època, el president ha passat de puntetes per la polèmica dels últims dies i s'ha limitat a cridar a participar en els "diferents actes" d'aquest diumenge segons les "pròpies conviccions" de cadascú. Ha estat, amb tot, un discurs amb voluntat transversal. "Governem per a la Catalunya sencera", ha dit, i per això en la defensa de la taula de diàleg –que no ha esmentat explícitament en cap moment– ha posat en valor que s'està "aconseguint retornar el conflicte cap a la política [...], d'on no hauria d'haver sortit mai". "Ho fem arribant a acords per facilitar la fi de la repressió, per acabar amb l'amenaça de la judicialització", ha dit, obviant que el PSOE i ERC encara no han concretat, almenys públicament, els canvis legislatius al Codi Penal als quals es van comprometre el juliol en l'última reunió entre governs.

Sigui com sigui, i malgrat que els resultats de la taula no compten ara per ara amb l'aval del seu soci de Govern, JxCat, ni tampoc de la CUP o l'ANC, el president ha qualificat d'"imprescindible" allunyar primer la pressió dels tribunals per abordar el "fons" del conflicte: "La necessitat de donar resposta a la voluntat majoritària, sòlida, transversal de la ciutadania de Catalunya que vol decidir amb llibertat el futur del seu país". Les paraules en aquest tipus de discursos s'acostumen a calcular al mil·límetre i, si en el capítol de la desjudicialització no ha esmentat l'amnistia, tampoc ha parlat posteriorment ni de referèndum ni d'autodeterminació, sinó de "dret a decidir", expressió que ens transporta als temps previs al 9-N (2014), quan tant els comuns com fins i tot el PSC feien bandera de la necessitat d'una consulta legal i acordada.

Sense concretar-ne ni el calendari ni el format, però repetint-ho unes quantes vegades, Aragonès ha assegurat que Catalunya "tornarà a votar": "És inevitable, perquè és la proposta més inclusiva, perquè és la proposta que genera més consens". "Catalunya votarà. Ho farà més tard o més d'hora en funció de la força que tinguem, però ho farà. Ho farem", ha insistit, per acabar amb un compromís a títol personal: "Mai, absolutament mai renunciaré que la ciutadania de Catalunya pugui decidir lliurement, pacíficament i democràticament el futur del país". L'objectiu, ha conclòs, és que els catalans escullin entre un "estat obsolet" –ha aprofitat, l'endemà del caos ferroviari, per criticar el "nefast i inacceptable" servei de Rodalies de Renfe– o una República Catalana "amb totes les eines".

La nova llei del català

Més enllà d'aquest últim dard, i amb clara voluntat de no fer descarrilar les converses en marxa a Madrid, el president no ha llançat cap exigència al govern de Pedro Sánchez i ha preferit treure pit de la gestió del seu executiu a les portes d'una tardor i d'un hivern que ha augurat "molt complicats" per la crisi econòmica derivada del conflicte ucraïnès i l'augment de la inflació. Entre les iniciatives de l'executiu que ha destacat hi ha l'energètica pública, el hub digital i audiovisual, l'impuls de la política de recerca, el Pacte Nacional per a la Indústria i la gratuïtat de l'I2 des d'aquest curs, una mesura que ha qualificat de "revolucionària" i que ha reiterat que es vol ampliar a tota l'etapa de 0 a 3 anys.

No ha estat, amb tot, l'única apel·lació a l'àmbit educatiu. Després d'un curs polític marcat per una nova ofensiva dels tribunals contra la immersió, el discurs d'Aragonès ha comptat amb una nova reivindicació de l'escola en català. Ha subratllat, en aquest sentit, la importància de la nova llei aprovada al Parlament pel Govern amb el PSC i els comuns i que, ha dit, "reforça el consens lingüístic i educatiu de Catalunya". "Per primera vegada en els últims set anys, cap centre educatiu veurà com li imposen un 25% de classes en castellà", ha sentenciat. Aquesta afirmació l'ha pogut dir amb tranquil·litat perquè, en l'última reunió de la taula de diàleg, la Moncloa es va comprometre a no presentar batalla amb el català. Un dels resultats més palpables de la via negociadora que ERC, malgrat els atacs que segur que rebrà aquest Onze de Setembre, no es cansa de reivindicar.

stats