Una dècada de mobilitzacions

BarcelonaRepassem com han evolucionat les mobilitzacions per l'Onze de Setembre després de la Diada massiva del 2012. De la il·lusió i la festivitat dels primers anys es va passar a la decepció i la incertesa després del 155

2012

La Diada que marca el camí de Mas

La Diada del 2012 va desbordar totes les expectatives, tant pel que fa a l’afluència de gent -més d’un milió de persones van omplir el passeig de Gràcia de Barcelona- com respecte al missatge. “Independència” va ser el clam gairebé unívoc dels assistents, molts dels quals amb la incipient sensació d’estar fent història que als voltants del referèndum arribaria a convertir-se en un convenciment.

“Ha sigut la manifestació més gran de la història de Catalunya, i nítidament independentista”, va expressar exultant la llavors presidenta de l’ANC, Carme Forcadell. Hi va haver tanta gent que, tot i que la manifestació s’havia previst inicialment com una marxa, la capçalera només es va poder moure uns 50 metres. El mandat va ser transparent i va marcar el full de ruta del president Artur Mas, tot i que no va ser a la concentració en persona.

2013

L’any de la Via Catalana

1.600.000 persones es van donar les mans a la Diada del 2013 des del Pertús fins a Alcanar en una cadena humana de 400 quilòmetres per la independència que van servir al moviment per deixar clara la seva determinació i gran capacitat de mobilització. La concentració va ser profusament recollida per la premsa internacional. L’ambient va ser pacífic i festiu, amb un únic incident a la delegació de la Generalitat a Madrid, quan un grup d’ultres va irrompre a l’acte de la Diada.

2014

Pressió a les portes del 9-N

Una enorme V -inicial de votar i vèncer- formada per 1.800.000 manifestants al bell mig de Barcelona va ser el 2014 l’expressió de la Diada. Una nova mobilització espectacular que va servir per blindar la consulta del 9-N, que se celebraria dos mesos després. Va ser enmig d’aquell clam -que, a més, formava una doble senyera des de l’aire- quan la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, es va dirigir directament a Artur Mas: “President, posi les urnes”. La líder d’Òmnium, Muriel Casals, va llançar un missatge als polítics independentistes: “Si ells no ens fallen, nosaltres no els fallarem”. El lema de la manifestació no deixava espai al dubte: “Ara és l’hora”.

2015

La Via Lliure cap a les plebiscitàries

Un mosaic de colors, metàfora dels valors i la diversitat de la República Catalana on s’havia d’arribar a partir de les eleccions del 27-S, es va estendre a la Diada del 2015 al llarg de 5,2 quilòmetres a la Meridiana de Barcelona. Al centre, un gran punter transportat ràpidament per voluntaris va avançar en direcció al Parlament, assenyalant als polítics el mandat ciutadà. La manifestació, de fet, es va organitzar en 135 trams: un per cada diputat. Ja no hi cabien les apostes que es limitaven a reclamar el dret a decidir: l’únic objectiu era la separació de l’Estat. En aquesta etapa es va obrir pas el concepte de “La revolta dels somriures”: el caràcter cívic i festiu de la Diada buscava impregnar tot el moviment independentista, que amb un to propositiu i cívic intentava arraconar l’unionisme en el costat fosc del relat: en el del no. 1.400.000 persones hi van ser, segons la Guàrdia Urbana, tot i que amb el ball de xifres habitual.

2016

Crida a la unitat per culminar el Procés

Després de cinc anys, la Diada del 2016 va buscar ampliar consensos i tornar a la crida al dret a decidir. La prova és que els comuns, que el 2015 es van abstenir de participar-hi, aquest cop hi van ser. Amb el lema “A punt”, es va fer en cinc ciutats de manera simultània. La participació va ser una mica més baixa: 815.000 manifestants.

2017

Escalfant motors per l’1-O

Amb una pressió redoblada de l’Estat i les crides del president Carles Puigdemont a Mariano Rajoy al diàleg en temps de descompte, en aquest escenari se celebrava la Diada del 2017. Faltaven poques setmanes per a l’1-O i la tensió ja era palpable. El missatge, nítid: “Votarem!” La manifestació va estar menys coreografiada aquest cop, però molts dels que desfilaven pel centre de Barcelona pensaven que seria la més important: l’última abans de la independència. Un milió de persones van tornar a brindar imatges familiars i festives per a l’hemeroteca d’aquests anys.

2018

Rebuig a la repressió

Una onada sonora va rompre a les 17.14 h a la Diagonal de Barcelona a la Diada del 2018, que per primera vegada va estar regada de llaços grocs, amb la ferida de la repressió encara roent i nedant en la incertesa sobre l’estratègia independentista. El judici de l’1-O, a l’horitzó. Tot i així, la protesta va ser massiva: un milió de persones.

2019

La Diada més crítica

La del 2019 va ser la Diada en què el descontentament ciutadà envers el Govern va ser més palpable. Per començar, perquè la xifra d’assistents va ser la més baixa des del 2012, en una manifestació a Barcelona que va sumar 600.000 persones. A poques setmanes de la sentència de l’1-O, l’ANC va exigir més unitat i menys picabaralla partidista als líders independentistes. El rebuig a la repressió va tornar a marcar el dia.

2020

Independentisme en temps de covid

La incògnita sobre el futur i l’exigència als partits d’una estratègia compartida per fer avançar el país cap a la independència van tornar a ser presents a la Diada del 2020, que va estar marcada per la pandèmia. Els carrers de Barcelona, buits, van tornar-se a omplir per acollir diversos actes convocats per les entitats en 131 punts de la ciutat, amb un aforament molt controlat i un estricte manteniment de la distància de seguretat per evitar els contagis. La celebració es va oposar en molts sentits a l’esperit de totes les anteriors des del 2012, perquè no va ser massiva ni va estar protagonitzada per la gent. El punt central de la manifestació va ser la plaça Letamendi, on tant la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, com el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, van instar els partits a abandonar les disputes sobre el rumb del Procés. “Estem farts de la divisió”, va criticar Paluzie. No obstant això, i a causa de les restriccions que imposava la pandèmia, el pols de la ciutadania va ser impossible de mesurar. Els organitzadors es van haver de conformar amb fer una Diada simbòlica.

2021

La Diada després del covid

Després d'una Diada descafeïnada a causa de la pandèmia, la mobilització organitzada per l'ANC i Òmnium sota el lema 'Lluitem i guanyem la independència' va recuperar la voluntat de ser massiva. Segons dades dels organitzadors, es van aconseguir aplegar més de 400.000 persones i la a Guàrdia Urbana ho ha xifrat amb 108.000 persones. Els manifestants han volgut demostrar que "era important ser-hi perquè no es pensin que ens hem refredat". En aquesta ocasió el punt de partida va ser la plaça Urquinaona, en memòria de les protestes postsentència que hi va haver el 2019. El punt neuràlgic va ser l'Estació de França, on tant Elisenda Paluzie i Jordi Cuixart, en aquell moment presidents de l'ANC i Òmnium, respectivament, van pronunciar el seu discurs demanat una "gran estratègia conjunta" pe exercir "l'autodeterminació".