Graupera defensa que la seva candidatura és "l'única que no folkloritza l’1-O"

BarcelonaEl candidat de Barcelona És Capital-Primàries (BCap), Jordi Graupera, defensa que la seva és “l’única candidatura que no folkloritza l’1-O”. “El Primer d’Octubre no és de ningú, no és de cap partit, és de tothom", reivindica en una entrevista a l'ARA amb el cap de Política, Maiol Roger. "L'1-O no demostra que siguem un poble extraordinari", considera, sinó que som "un poble normal". En aquest sentit, s'erigeix com l'alternativa que pot “trencar la temptació d’ERC de lliurar-se al món dels comuns i del PSC” i “espavilar” JxCat, que "només confia en la capacitat d’arrossegament de Puigdemont".

Graupera, que està convençut que entraran al consistori, reclama el vot "per principis", per "demostrar que es pot irrompre en el sistema polític català". El seu repte és la visibilitat, assegura, i és per això que ha optat per l'estratègia digital. La formació ha invertit una gran part de les donacions que va recollir la formació a través d'un 'crowdfunding' en fer remàrqueting segmentat per votants potencials i difon els materials amb l'ajuda de voluntaris a través de xarxes socials i canals com WhatsApp. "La nostra gent es dedica a fer que abans d’anar a dormir vagis a veure un vídeo i et surti Jordi Graupera", ironitza. L’estratègia política digital ha jugat un paper transcendental en el món de la geopolítica en les últimes eleccions. És el cas del Brexit i de les campanyes de Trump i Bolsonaro. Però Graupera se’n desmarca i assegura que és una manera d'entrar al sistema de partits que els altres no necessiten perquè controlen els mitjans de comunicació.

Graupera acusa Maragall de causar problemes en l'habitatge i la seguretat

Graupera ha responsabilitzat “el govern dels germans Maragall” de la falta de parc d’habitatge públic de lloguer a Barcelona –molt per sota de la mitjana europea– per no haver optat pel lloguer i per haver venut solars per sanejar comptes municipals. L’alcaldable proposa, en aquest àmbit, fer baixar la pressió sobre la necessitat de viure a Barcelona amb un autobús interurbà que funcioni i experimentant amb la compra de locals buits. Ernest Maragall ha tornat a ser el blanc de les crítiques en l’àmbit de la seguretat per haver “desmantellat” els bombers als anys 90, segons Graupera, que afirma que és un cos “abandonat” que fa guàrdies extres per sistema. L’alcaldable aposta per cossos de policia especialitzats i per l’aplicació de tecnologies que permetin compartir informació, també amb la ciutadania. “Això ens permetrà saber si falten policies, però sobretot on fan falta”, assegura. A més, considera que la policia ha de parlar el català, una exigència que creu que s’ha relaxat els últims anys. Tot i així, Graupera creu que les solucions no passen només per la policia –un cos que creu que té una carència perquè durant la Transició no es va fer un esforç per entendre quina relació hi tenia la població–, i proposa millorar l’enllumenat.

El turisme és un problema per a Barcelona, assegura Graupera, que creu que la ciutat "no es respecta a si mateixa" i que “s’ha venut barata”. "Quan tu no et respectes a tu mateix els turistes s'acaben pixant a la paret de Sant Felip Neri als forats fets a la Guerra Civil per les bales", comenta. Els motius són urbanístics però també polítics: “El 92 Barcelona va apostar per un model de turisme despersonalitzat. Es va buidar la ciutat de significat. La vam vendre com una mona de Pasqua embolcallada amb cel·lofana”. Per solucionar-ho, defensa millorar la mobilitat i fomentar el turisme qualitatiu, que desvincula contundentment del nivell econòmic dels visitants. Una de les seves propostes és Montjuïc, que es podria convertir en “la muntanya dels museus” si la mobilitat no fos “horrorosa”.