Les dones joves també viren a l’extrema dreta

Brussel·lesL'extrema dreta va guanyant adeptes a totes les franges d'edat i a tot el territori de la Unió Europea. La tendència a l'alça és transversal i ha arribat a tots els grups socials, també al de les dones joves. "Són les que voten menys l'extrema dreta, però no perquè se n'estiguin allunyant, sinó perquè hi estan virant més lentament que els homes", resumeix en una conversa amb l'ARA Javier Carbonell, autor de l'últim informe del centre d'investigació European Policy Center (EPC) i expert en desigualtats, joventut i extrema dreta.

L'estudi de l'investigador valencià recull dades socioeconòmiques de l'Eurostat –l'institut d'estadística de la Comissió Europea– i dels resultats electorals de les últimes eleccions d'arreu de la Unió Europea. Amb aquestes dades es veu clarament que, malgrat que hi ha més homes menors de 30 anys (fins a un 27,7%) que voten l'extrema dreta, també hi ha cada cop més dones joves que s'estan radicalitzant.

El 2014, en el conjunt d'eleccions arreu de la UE, poc més del 15% de les dones menors de 30 anys votaven l'extrema dreta. Aquest percentatge, més lentament que el dels homes, ha anat creixent fins a situar-se al voltant del 22% el 2023.

Carbonell atribueix aquest augment de suport a motius econòmics. L'expert constata que cada cop hi ha més dones joves amb estudis universitaris i feines qualificades. Tot i això, l'investigador assegura que el seu "progrés s'ha produït paral·lelament a un fort descens dels ingressos, la riquesa, el poder adquisitiu i l'accés a l'habitatge per als joves en general", cosa que ha provocat que el "que es poden comprar les dones joves, a la pràctica, també ha disminuït".

L'estudi apunta que el "malestar amb el mercat laboral i l'habitatge" en algunes dones es canalitza a través del feminisme i les opcions polítiques progressistes, però es tracta d'un grup social polaritzat i n'hi ha que opten per una reacció completament oposada: "La nostàlgia d'un passat en què les dones no havien de treballar, ni votar o obrir un compte bancari". En aquest sentit, Carbonell apunta que les dones d'extrema dreta cada vegada són més activistes, sobretot per contrarestar la tirada del feminisme, i va guanyant força l'imaginari de les tradwife, un tipus d'influencers que defensen els rols de gènere tradicionals, centrats en la llar, la criança i la submissió al marit.

Per posar-hi remei i evitar que les dones joves acabin votant l'extrema dreta, Carbonell proposa centrar-se més en "abordar la precarietat econòmica, les crisis d'habitatge i el deteriorament dels estàndards democràtics", i no tant en polítiques "centrades exclusivament en el gènere". També lamenta que el feminisme, així com el conjunt de valors progressistes, es veu per al jovent com "el nou statu quo" i la "normalitat", i remarca que s'ha d'intentar revertir aquesta visió fent que els "moviments d'igualtat de gènere adoptin una postura més antiestablishment".