Política 27/05/2019

L'elecció de Junqueras posa a prova Marchena

El Suprem suspendrà el diputat europeu quan juri la Constitució?

2 min
L'elecció de Junqueras posa a prova Marchena

MadridL'elecció d'Oriol Junqueras al Parlament Europeu torna la pilota a la teulada de Manuel Marchena, president de la sala segona del Tribunal Suprem –que jutja el cas del Procés–. Això passa a 72 hores de la decisió de la mesa del Congrés de Diputats de suspendre el diputat Junqueras.

Marchena s'havia negat a comunicar l'aplicació de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal de suspensió d'Oriol Junqueras, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Josep Rull al Congrés de Diputats. En canvi, va suggerir la suspensió d'acord amb l'article 21 de la cambra baixa. Una opció que la mesa va considerar inaplicable i per a la qual va acabar "fent de Suprem" i suspenent-los per la via de l'article 384 bis.

Però, ara que Junqueras ha sortit escollit al Parlament Europeu, qui aplicarà el 384 bis? Fora del Suprem, Marchena no té ningú que pugui suspendre'l. Vegem-ho.

El jurisconsult del Parlament Europeu –responsable del servei legal–, el francès Freddy Drexler, ja ha elaborat un dictamen en resposta a la sol·licitud del president Antonio Tajani, del 25 de març, sobre 'Les eleccions a l'Eurocambra a Espanya i la immunitat dels nous parlamentaris escollits'.

I després d'analitzar la legislació espanyola, conclou: "En el cas en qüestió, un candidat subjecte a una ordre de detenció nacional a Espanya es pot presentar a unes eleccions al Parlament Europeu". Però avisa que "requereix la seva presència a Madrid per prestar jurament a la Constitució i així poder ser inclòs en la llista comunicada per les autoritats espanyoles a l'Eurocambra".

I afegeix: "Si és arrestat en fer-ho [presentar-se a Madrid], seran les mateixes autoritats judicials espanyoles les que podran donar permís o no a l'afectat per realitzar el jurament".

En el cas de Carles Puigdemont i Toni Comín, aquesta conclusió s'alinea amb el requisit d'haver-se de presentar a Madrid per jurar -un acte que es realitza a la Sala Constitucional del Congrés dels Diputats- i poder ser incorporats a la llista que Espanya comunica al Parlament Europeu.

D'altra banda, i segons el dictamen elaborat per Drexler, la presa de possessió i l'inici del mandat de cinc anys per als eurodiputats electes des d'aquest diumenge comença amb la sessió d'obertura de després de les eleccions, prevista per al 2 de juliol.

Ara bé, el cas de Junqueras és diferent del de Puigdemont i Comín. De fet, Junqueras ja havia declarat que, en cas de ser escollit diputat europeu, renunciaria a l'acta de diputat de les Corts, on ja està suspès. I tot i que es manté en presó preventiva, el Suprem encara haurà d'autoritzar-li abandonar la presó per jurar la Constitució a Madrid. Un pas previ perquè el seu nom pugui ser inclòs al comunicat que les autoritats espanyoles hauran d'enviar al Parlament Europeu.

Però, què passarà a partir d'ara? Se l'autoritzarà a anar a Estrasburg el 2 de juliol per assistir a la sessió d'obertura de l'Eurocambra? Qui serà, finalment, l'encarregat de suspendre'l en aplicació del 384 bis que, segons el dictamen de Drexler, correspon a les autoritats judicials espanyoles? Per tant, aquí el tribunal d'enjudiciament no té a la mesa del Parlament Europeu vies per aplicar el 384 bis.

El tribunal, doncs, haurà de fer el que va rebutjar fer amb el Congrés: assumir la responsabilitat de la suspensió del ja diputat europeu Oriol Junqueras un cop hagi jurat la Constitució, sense haver d'esperar a la sessió d'obertura del 2 de juliol.

stats