Esquerra i Junts reivindiquen la resistència a l'exili davant de Sánchez

Aragonès i Junqueras es desplacen fins a Ginebra per protagonitzar un acte amb Rovira i Wagensberg

4 min
Marta Rovira, Ruben Wagensberg, Pere Aragonès i Oriol Junqueras aquest diumenge a Ginebra

BarcelonaLa solidaritat que ha mostrat l'independentisme amb Pedro Sánchez –que ha d'anunciar aquest dilluns si dimiteix o no– sempre ha anat acompanyada d'un retret: els socialistes no han mostrat aquesta solidaritat davant de la presó i l'exili posterior al 2017. De fet, tant Junts com ERC s'han presentat aquest diumenge com a exemple de resistència davant de la judicialització del conflicte català. Els juntaires, precisament, han centralitzat la seva campanya per al 12-M en l'exili, i, des d'Argelers, Carles Puigdemont ha enviat un missatge a Sánchez: "Nosaltres no anem al racó de pensar quan ens ataquen. Nosaltres diem «¿I què passa?»". També ho han fet in situ els republicans. A Ginebra s'hi han desplaçat Pere Aragonès, Oriol Junqueras i bona part dels diputats del grup per fer un acte al costat de la secretària general, Marta Rovira, i el diputat i número nou de la llista, Ruben Wagensberg. "Retrocedir és donar la raó a l'extrema dreta i no ho farem mai", ha afirmat el president de la Generalitat.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Esquerra ha fet entrar l'exili en campanya des del punt de vista més personal, amb tot el que comporta en l'àmbit emocional i familiar, però també polític. "Empatitzem amb el dolor i exigim resiliència, que s'aixequin i que aguantin", ha exigit la número dos d'Esquerra, Marta Rovira, dirigint-se al president espanyol. Els republicans han recordat, en aquest sentit, la presó i l'exili arran de l'1-O, però també han subratllat que ERC és el partit "més represaliat" de la història. Així, la secretària general de la formació li ha recomanat al líder del PSOE que faci un "acte de consciència política" com el que ha fet aquest diumenge ERC a Ginebra i assegui al seu voltant "republicans i socialistes que van donar la seva vida" per defensar els valors republicans. Li ha demanat, a més, que no li "fallin les cames" davant de l'extrema dreta.

També hi ha insistit el president de la Generalitat i candidat d'ERC al 12-M, Pere Aragonès, que ha recordat un cop més el seu espionatge amb Pegasus. "No ens rendim mai, no retrocedim, avancem, amb el dolor que suposa", ha defensat. Ara bé, tot i "empatitzar" amb Pedro Sánchez, Esquerra ha tornat a retreure als socialistes que no s'hagin solidaritzat amb ells davant de la presó i l'exili. Ho ha dit aquest diumenge Ruben Wagensberg, que ha lamentat no haver rebut cap missatge de suport de ningú del PSC, un fet que ha considerat "inhumà" i "boig". El secretari de la mesa ha citat en particular el cap de l'oposició, Salvador Illa, i el també membre de la mesa Ferran Pedret.

Dard d'ERC a Junts

Oriol Junqueras ha recordat els exilis del 1714 i del 1939 i ha demanat treure'n una lliçó: "La nostra victòria ha de ser prou gran en termes democràtics per superar l'ús d'eines no democràtiques per part de l'Estat. I això es fa construint majories molt àmplies". En aquest sentit, Aragonès ha apostat per "continuar" la feina de l'1-O i ha reivindicat haver obert una negociació amb l'Estat que ha culminat amb l'amnistia i que els republicans volen que continuï amb un referèndum acordat.

"Per aquest camí que deien que no s'havia d'obrir, ara tothom hi transita", ha etzibat Aragonès, en un dard dirigit a Junts, a qui ha tornat a acusar de fer girar el seu projecte únicament al voltant de Carles Puigdemont. De fet, l'acte d'aquest diumenge també ha estat una manera de visibilitzar l'exili més enllà del focus de l'expresident de la Generalitat, amb qui han decidit entrar al cos a cos per capgirar les enquestes que els situen per darrere de Junts. Junqueras, en aquest sentit, ha afirmat que els projectes que giren "entorn d'una persona en concret" són "febles". Els republicans han reivindicat així els contactes que han teixit des de Ginebra per explicar el conflicte polític.

Puigdemont ataca Illa

El candidat de Junts, en canvi, ha evitat referir-se a Esquerra i ha tret pit per la seva "resistència" a l'exili. "Tenim un curs de resiliència", ha asseverat al míting d'Argelers d'aquest diumenge, amb la gent que s'hi ha desplaçat des de les comarques del Vallès Oriental i Occidental. Puigdemont ha afegit que després de la "repressió", de l'"assetjament" i de Pegasus –"També al mòbil de la meva dona", ha remarcat–, d'aquests sis anys i mig a l'exili, ara és "més fort" i "més dur".

El candidat de Junts, Carles Puigdemont, aquest diumenge a Argelers.

L'expresident de la Generalitat encara ha anat més enllà quan ha criticat que el líder dels socialistes catalans, Salvador Illa, anés aquest dissabte al comitè federal del PSOE en plena campanya electoral per donar suport al president espanyol, Pedro Sánchez. "Prefereix parlar amb els companys de Madrid que no pas amb els ciutadans de Catalunya. Prefereixen el partit que el país", ha exclamat. Puigdemont, en aquest sentit, ha centrat totes les crítiques en els socialistes, que ara se situen en primera posició a les enquestes. El candidat de Junts considera que el PSC mai s'ha "queixat" prou pel dèficit fiscal o la manca de competències a Catalunya: "No han alçat mai la veu". "Nosaltres podem dir no a Madrid. No ho pot dir ningú més [...]. Això Salvador Illa no ho pot dir", ha sentenciat. I ha afegit: "El botó per fer-lo creure el té Madrid, i no al revés", en referència al candidat dels socialistes catalans. És més, ha assegurat que el PSC va "perjudicar els interessos dels catalans" amb l'"ignominiós" 155: "No han demanat perdó", ha sentenciat.

D'aquesta manera, Puigdemont ha situat el 12-M com un plebiscit entre ell i Salvador Illa. "O posem el país en mans d'un tripartit amb un president que anirà a Madrid a rebre instruccions o posem Catalunya en mans d'un president que planti cara a Madrid". Segons ell, Junts anirà a la Moncloa a dir no quan calgui i també a "arrencar el sí" a les reivindicacions catalanes, com a exemple de les quals ha posat l'amnistia.

stats