Javi López, l’eurodiputat precoç que dormia en un sofà llit

Va arribar a Brussel·les fa una dècada i s'ha convertit en una figura clau per a la interlocució europea del PSC

4 min
El candidat del PSC a les europees, Javi López

BarcelonaTot i que la fama d’impuntual l’ha perseguit tota la vida, al Parlament Europeu hi va arribar el 2014 de manera precoç. Javi López (Madrid, 1985) tenia 28 anys quan, en una institució on la mitjana arribava als 54, es va convertir en l’eurodiputat més jove de l’Estat. Es reivindicava com a “activista” i projectava un perfil trencador. Les vambes i mitjons de colors que va lluir en campanya n'eren un exemple, però també el seu aterratge a Brussel·les. Els primers mesos va dormir en un sofà llit al pis d’un amic de la universitat, un inici més propi d’un estudiant d’Erasmus que d’un parlamentari que en aquella època cobrava, dietes a part, més de 6.000 euros al mes. Una dècada més tard està a punt d'assumir el seu tercer mandat.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Nascut en una família de mare manxega i pare gallec, de qui va heretar la passió per l’Atlètic de Madrid, quan tenia tres anys van deixar la capital de l'Estat per fer vida al barri de les Corts de Barcelona. Educat als Corazonistas de Sarrià, a casa es parlava de política, però ningú havia militat. Va ser ell qui als 17 anys, empès per l'oposició a Aznar i la Guerra de l’Iraq, va trucar a la porta del PSC. "M'hi vaig acostar per inquietud política. De fet, el treball final de batxillerat el vaig fer sobre la socialdemocràcia després de la caiguda del Mur de Berlín", explica en conversa amb l'ARA.

En tan sols sis anys es va convertir en líder de la Joventut Socialista de Catalunya, on durant sis anys més la seva obsessió van ser les relacions internacionals. Els campaments de les joventuts socialistes europees eren lloc de pelegrinatge cada estiu. Allà hi va conèixer companys de generació com l’alemany Matthias Ecke, l’italià Brando Benifei o la sueca Evin Incir, amb qui ara comparteix grup a l’Eurocambra i sopars a Estrasburg.

Llicenciat en dret a la UPF, màster en gestió política a la UAB i amb experiència com a professor universitari, els seus amics el descriuen afectuosament com un “modern” i un “culturetes”. I afegeixen que, quan sortien de nit, sempre era dels últims d'anar a dormir. Lector de Rafael Chirbes i Roberto Bolaño i fan del cinema de Paolo Sorrentino, destaca sobretot per la seva melomania. En l'època universitària fins i tot va organitzar concerts de grups de música alternativa sota el nom Producciones Campesinas. Radiohead, Pulp i Love of Lesbian són algunes de les seves bandes de referència, com també Antònia Font, l’últim grup que ha vist en concert.

Va ser el 2013, l’any en què el conjunt balear va iniciar una pausa de vuit anys, quan va postular-se per fer carrera a Europa. L'històric Raimon Obiols, que li cediria el relleu després de tres legislatures, recorda quan López li va dir de fer un cafè per comunicar-li la decisió. “És un tipus molt interessant, llegit i amb bona cultura política. Li vaig donar tot el suport”, explica. També el va rebre de la militància socialista que el va escollir en unes primàries no exemptes de polèmica, amb l’altra aspirant, Eliana Camps, denunciant irregularitats i només un 9% de participació.

En el salt a Brussel·les, amb l’única experiència institucional al districte de les Corts, no va voler encasellar-se en temes de joventut. La política exterior i de seguretat i la lluita contra el canvi climàtic han estat fins ara els seus principals àmbits de treball. Col·laboradors seus i companys de partit en destaquen la capacitat de lideratge i de teixir consensos, i els mèrits també els hi reconeixen els rivals. “És un bon diputat, treballa bé els temes i les argumentacions”, afirma un antic eurodiputat independentista, si bé li critica que no sempre defensi prou els interessos de Catalunya: "No es distingeix d'un diputat de Madrid".

Un diputat influent

El que és innegable és la seva àmplia xarxa de contactes a les institucions europees. No en va, ocupa el lloc 55 en el rànquing dels 100 eurodiputats més influents. També ha escalat a la candidatura del PSOE, del sisè lloc del 2014 al tercer, i per al PSC s’ha convertit en una figura clau en la interlocució amb Europa. "Durant els anys del Procés vam ser l'únic partit català que va mantenir els ponts amb la Comissió Europea", destaca. Ara, a més, té un paper clau en l’agenda internacional de Salvador Illa. 

Quan el líder socialista viatja a Brussel·les surten a córrer junts i no sempre li pot seguir el ritme. Tampoc està previst que ho faci políticament: arribi o no el PSC a la Generalitat, al partit donen per fet que López passarà els pròxims cinc anys al Parlament Europeu. "Em ve de gust continuar aquesta etapa i fer-ho amb el valor afegit de l'experiència", admet ell. Tot apunta que després tornarà a Barcelona. Això sí, amb un rol molt més institucional que el de 15 anys enrere, quan era més activista que polític i encara es presentava amb bermudes i xancletes en alguna reunió estiuenca de la direcció del partit.

stats