ANÀLISI
Política 06/11/2019

El debat impossible que cada cop és més previsible

El programa va suposar el retorn del que ja comença a ser un clàssic de la cadena: la insolència i crispació d’Inés Arrimadas i Cayetana Ávarez de Toledo, que tenen el do de fer les discussions impossibles i el debat desagradable

i
Mònica Planas
2 min
El debat impossible que cada cop és més previsible

PeriodistaEl debat dels vuit candidats a TV3 va suposar, a nivell televisiu, el retorn del color i la tecnologia. Un decorat elegant, lluminós, uns faristols moderns que distingien bé cada partit i un control del temps més transparent. En aquest debat, la gestió del cronòmetre era una mica més flexible que el del dia anterior entre els candidats estatals. La disposició dels líders en els faristols obeïa a l’ordre de representació i va relegar el candidat debutant de Vox, Ignacio Garriga, a un extrem i no al privilegiat centre del decorat, com va passar amb Santiago Abascal en el debat a cinc de dilluns.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El programa d’ahir va suposar el retorn del que ja comença a ser un clàssic de la cadena: la insolència i crispació d’Inés Arrimadas i Cayetana Ávarez de Toledo, que tenen el do de fer les discussions impossibles i el debat desagradable. La seva capacitat de rebaixar el nivell discursiu i conductual és fascinant. Per mantenir el ritual, totes dues van carregar contra el moderador, Vicent Sanchis, tot just començar. La candidata de Ciutadans va trigar quaranta-quatre segons a disparar contra TV3 i cinquanta segons a menysprear el seu director. Álvarez de Toledo només va trigar cinc segons, en un atac pràcticament calcat al d’Arrimadas, coincidint fins i tot en exhibir la seva tasca recol·lectora de llaços grocs pels passadissos de TV3. Sanchis va aguantar les envestides amb el somriure de qui ja s’ho esperava i l’estoïcisme de qui ja hi està acostumat i no té alternativa més enllà d’aguantar.

Durant l’emissió, el director de TV3 en alguns instants semblava superat per la impossibilitat de domar les feres. El debat passava dels monòlegs successius a l’olla de grills en pocs segons. Però potser hem de pensar que el fet que el programa fos, en alguns moments, insuportable no és culpa del format sinó de la saturació de la política crispada de la qual som víctimes com a ciutadans. A quarts de dotze, Jaume Asens ho va resumir clarament: “Entre tots estem oferint un espectacle bastant lamentable”.

stats