Silvia Intxaurrondo fa que Feijóo s'estavelli en directe contra les seves mentides
Barcelona#SilviaIntxaurrondo. És un dels moments més bells de la campanya. Alberto Núñez Feijóo parla davant de les càmeres de TVE i assegura que, al contrari que el PSOE, el seu partit ha apujat sempre les pensions com a mínim amb l’IPC. En segon pla, es pot veure la periodista Silvia Intxaurrondo passar calmosament i decidida unes pàgines del seu dossier. I li etziba: “No és correcte, senyor Feijóo”. “És absolutament correcte”, respon ell, amb cara de ciment armat, però veu trèmula on traspuen esquerdes. “No ho van fer ni el 2012, ni el 2013, ni l’any 2017”, remata ella. A partir d’aquí, tots dos s’embranquen en una discussió sobre si les dades que aporta ella són vàlides o no. Però Feijóo ja ha perdut el peu i xipolleja a la piscina. Les xarxes són ràpides i completen la feina. Efectivament, el 2012 van pujar un 1% (i l’IPC mitjà de l'any va ser del 2,4%). L’any següent també van augmentar un 1%, però en un índex encara instal·lat per sobre, de l’1,4%. I el 2017 van pujar un portentós 0,25%, mentre la inflació mitjana s’enfilava fins al 2%. El més sagnant del cas és que Feijóo, fins i tot quan ja li preguntaven per altres assumptes, seguia exigint que si Intxaurrondo s’havia equivocat —i insistia que aquest era el cas— havia de rectificar en directe. Però en cap cas tenia el fair play de comprometre’s a fer el mateix si, com s’ha demostrat, l’afirmació era falsa: “Si jo estic equivocat li demano disculpes i si ho està vostè, espero que ho digui, en aquest programa”. És una asimetria inadmissible: el popular deu una explicació i un desmentiment als espectadors, no pas preventivament a la presentadora, ni un tuit posterior on diu que "aclareix" l'assumpte intentant fer creure que al programa no ha dit el que ha dit i està gravat: que el PP les va apujar "conforme amb l'IPC". Feijóo encara ha de retractar-se –i per partida doble– perquè retratar-se ja ho ha fet.
#AnaPastor. L’actitud ferma d’Intxaurrondo davant Feijóo (que té molts números per controlar RTVE la legislatura vinent) li ha valgut crítiques roïnes des de la dreta, però també elogis encesos entre l’esquerra i, esclar, entre els qui creuen que en aquesta era de tapar mentides amb més mentides per fugir sempre endavant calen periodistes solvents que puguin fiscalitzar els polítics en directe. L’episodi ha servit per recordar com, en el cara a cara d’Atresmedia —l’única punxada televisiva de Sánchez—, la moderadora Ana Pastor es va inhibir i no va interrompre les intervencions del líder del PP que mereixien contrast o matís. (De Vicente Vallès, esclar, ningú no ho esperava.) Un debat es pot decantar per acció, però també per omissió. El de Xabier Fortes no va brillar perquè no tenia els caps de cartell, però va ser conduït de manera exemplar. Per què es va fer el cara a cara a la privada? Heus aquí la qüestió.
