Madrid, contrapès a un poder socialista creixent

El PSOE surt reforçat dels comicis però no aconsegueix arrabassar-li al PP la joia de la corona madrilenya

El canvi de cicle que va iniciar Espanya amb les eleccions generals del 28-A es va consolidar ahir, amb els comicis autonòmics, locals i europeus. En línies generals, el PSOE va allargar l’efecte Pedro Sánchez i va obtenir la victòria a les places que ja tenia, aconseguint ser la primera força a pràcticament tota Espanya. Però va ser una nit enfosquida per a les esquerres per la pèrdua de l’Ajuntament de la capital espanyola i alguns ajuntaments del canvi com el de Saragossa, mentre que la Comunitat de Madrid, la joia de la corona, queia a mans populars per un ajustadíssim marge al tancament d’aquesta edició. Tot plegat amb un ascens global del socialisme, que va capitalitzar la davallada generalitzada de Podem, i que confirma l’hegemonia a l’esquerra del partit de Pedro Sánchez.

La victòria que va aconseguir el bloc de les dretes en les eleccions espanyoles de fa un mes a la Comunitat de Madrid es va posar en dubte ahir, per primer cop en 27 anys. El PSOE va aconseguir una victòria històrica, però probablement insuficient, i les esquerres van pagar el cost de la fragmentació amb què es presentaven per l’espantada d’Íñigo Errejón de Podem. El PSOE es va reivindicar com una excepció a la crisi de la socialdemocràcia europea, que ahir tancava un nou capítol negre amb les europees i van aconseguir conservar les principals places en disputa, com Castella-la Manxa, Extremadura o l’Aragó. També van ser capaços d’arrabassar la primera plaça de l’esquerra en diversos consistoris a les confluències pròximes a Podem, com als ajuntaments del canvi gallecs, i guanyar el PP pràcticament a tot arreu, fins i tot en feus històrics.

El candidat socialista a les europees, Josep Borrell, va obtenir una victòria incontestable, que millorava fins i tot el resultat global del 28-A. El PSOE va passar a ser primera força en places on no ho havia estat mai, com les Balears, Castella i Lleó o Múrcia, tot i que els populars aconseguiran mantenir aquests dos últims governs si arriben a pactes amb Ciutadans i Vox. El superdiumenge electoral d’ahir va tornar a oferir a Sánchez la disjuntiva de si busca acords en els territoris amb Podem, a qui vol com a soci de governabilitat espanyola, o si mira cap a Ciutadans, en cas que els d’Albert Rivera, que ahir no van tenir una bona nit, al fracassar de llarg en l’intent de fer el sorpasso al PP, es desdiguin del seu veto al PSOE. El president espanyol, que busca governar amb el suport de Podem però sense l’entrada dels de Pablo Iglesias al govern, tenia ahir nous arguments per parar els peus al seu rival de bloc, que va patir un revés molt dur i va perdre poder territorial respecte a les anteriors municipals, on va aconseguir el lideratge de diverses capitals.

El manteniment de la Comunitat de Madrid era una de les poques taules de salvació per al PP de Pablo Casado, que encara no s’havia recuperat de la patacada de les generals i va rebre ahir un segon correctiu que posa en perill el seu càrrec al capdavant del partit conservador espanyol. La seva pèrdua deixaria el PP sense el principal feu que conservava, única opció real d’exercir un contrapès de poder a Pedro Sánchez, en una de les administracions més poderoses de l’Estat. Però la bona notícia de la recuperació de l’Ajuntament de la capital espanyola va matisar el pessimisme a la seu popular de primera hora, que es va convertir en eufòria amb l’avenç a la comunitat. Casado intentarà vendre la resistència a Madrid com un argument suficient per retenir la presidència del partit.

De fet, el consistori i la comunitat no van ser les úniques bones notícies que va rebre Casado en la llarga nit de recompte electoral. També ho va ser el fet de resistir la primera plaça de la dreta, davant d’un Ciutadans a la baixa respecte als resultats de les generals. Un premi que li permet contrarestar l’intent d’Albert Rivera de disputar-li el lideratge de l’oposició a Sánchez. Casado espera ara que aquests arguments serveixin per apagar les peticions de canvi en profunditat que fan els barons populars des de la debacle del 28-A. La intenció del líder del PP és fer petits canvis en la direcció del partit i continuar explorant el gir moderat que li van obligar a fer els dirigents territorials, i que ha permès matisar el mal resultat de les generals. Tot i així, el seu lideratge avui ja és dèbil, sobretot tenint en compte que la recepta que ha acabat donant més bon resultat al seu partit és la que venia imposada des de fora, i no la que va empènyer ell des de bon començament.

El PP es va beneficiar ahir també de la tendència a la baixa de Vox, que, després d’un resultat decebedor en les eleccions generals, va veure com bona part dels que li van fer confiança en aquells comicis tornaven al gran partit conservador espanyol. Però el repte per a la dreta espanyola serà a partir d’avui decidir fins a quin punt volen ballar al ritme que els marqui el partit de Santiago Abascal, que tot i la pèrdua de suports serà determinant a tot arreu on les dretes poden aconseguir majories.

El dilema de Rivera

Després de veure fracassar el seu intent de fer el sorpasso al PP, a Rivera se li planteja ara a un dilema. El líder de Ciutadans ha de decidir si vol insistir en la pugna amb Casado per fer oposició a Sánchez o prefereix tornar a la centralitat buscant pactes amb el PSOE allà on l’aritmètica ho permeti. Els socialistes ja van insinuar que estan disposats a fer-ho, tot i que Sánchez ja té coll avall que en la política estatal els pactes amb Rivera són territori prohibit, pel veto mateix del líder taronja, i també per la contundència amb la qual les seves bases l’hi censurarien.

D’altra banda, Podem, va ser un dels altres perdedors de la nit. El líder del partit lila, Pablo Iglesias, va perdre, i de molt, la batalla contra el seu antic rival intern, Íñigo Errejón, que veu reforçada la seva figura de cara a una eventual operació de relleu al capdavant del partit, del qual encara forma part. Les marees gallegues i les confluències que van arrasar en moltes grans ciutats espanyoles també van rebre ahir un revés de les urnes, i el van deixar sense el principal focus de poder a l’esquerra del PSOE.

En definitiva, les eleccions d’ahir van deixar un guanyador clar, que va ser Sánchez, i van deixar menys tocat del que es podria preveure Casado. Mentrestant, els líders dels dos partits que aspiraven a acabar amb el bipartidisme van veure com els dos germans grans sortien reforçats de les urnes. El PP tindrà els seus contrapesos a Sánchez, que no obstant pot presumir de ser una excepció enmig de la desfeta socialista europea. I avui comença la partida de la governabilitat espanyola.

Més continguts de