Juan Antonio Serrano: "Els Jocs eren una oportunitat per invertir en infraestructures que no s’han fet en 40 anys"

BarcelonaJuan Antonio Serrano (Tremp, 1963), d'Unitat Aranesa (UA), una formació vinculada al PSC, va incrementar el 2019 la majoria absoluta que va obtenir quatre anys abans a Viella i Mig Aran, passant de 7 a 9 regidors i amb gairebé el 60% dels vots. Un èxit que espera repetir a les pròximes eleccions, tot i que els efectes de la pandèmia han passat factura a Aran. 

Esperen repetir majoria absoluta?

— Els resultats van ser molt positius el 2019 perquè vam obtenir un suport més ampli i això demostra que vam fer una bona tasca perquè feia quatre anys que governàvem. Aquest ha estat un mandat de molta incertesa, però aspirem a revalidar la majoria absoluta. 

No ha estat un mandat fàcil. Va patir un escarni a casa seva per la pandèmia a finals del 2020. 

— La pandèmia ha provocat una etapa molt complicada. Ara està controlada, però les conseqüències econòmiques han estat molt altes i s'han vist repercutides amb la guerra a Ucraïna. L'escarni ja és aigua passada i està oblidat. Va ser arran d'una manifestació del sector de la restauració per les restriccions que es van imposar per Nadal i que coincidien amb l'inici de la campanya turística. No sabien on queixar-se i a algú se li va ocórrer anar davant de casa meva. Va ser molt desagradable perquè només hi havia la meva filla a casa i van posar xoriços a la porta. 

¿Una altra mala notícia ha estat la retirada de la candidatura dels Jocs d'Hivern per al 2030?

— Ja es veia a venir. Soc crític amb el paper del govern de l'Aragó al final i amb el de la Generalitat al principi. Quan fan una gran obra a Barcelona no es fa un referèndum entre la població. Si els representants de l'Alt Pirineu i la Generalitat ja hi estaven d'acord, no calia la consulta. Perquè quatre no hi estiguin d'acord no es pot fer una consulta. Després Lambán ho envia tot a fer punyetes quan ja hi havia un acord tècnic. Ara hi havia una oportunitat, no sé si el 2034 serà possible. Estem decebuts amb els dos governs. Els Jocs eren una oportunitat per invertir en infraestructures que no s'han fet en 40 anys. El canvi de Barcelona amb els JJOO de 1992 n'és el millor exemple. 

¿El COE hauria de donar suport a una candidatura només catalana?

— Sí, perquè és el que es plantejava al principi i després s'hi va afegir l'Aragó. El COE, però, havia treballat en una d'unitària i suposo que per això la retira. També entenc la seva postura, però si Catalunya la vol tirar endavant el COE li ha de donar suport. És la seva obligació defensar la candidatura. Ara cal deixar passar el temps i plantejar una bona candidatura el 2034. 

L'abril del 2020 va ser enverinat l'ós Cachou. Com valoren la reintroducció dels óssos?

— No es va explicar ni es va fer prou bé. Es va fer per reial decret. Ara ja els tenim i no em sembla bé el que va passar amb aquest ós. Ara no podem fer altra cosa que evitar que hi hagi més óssos i tenir finançament per compensar els ramaders. Si els ramaders ja estan molt castigats, amb l'ós estem evitant que n'hi hagi més. Si volem les muntanyes netes i amb ramats, l'ós és un hàndicap. 

Forma part d'una llista associada al PSC. Com veu la taula de diàleg?

— No ens afecta, però com més diàleg, millor. Els acords arriben si hi ha voluntat i no hi ha arguments inflexibles. L'independentisme és molt minoritari aquí per la falta de comunicació històrica amb Catalunya i una relació molt íntima amb Espanya. Si hi hagués un referèndum sortiria que no. Molta gent d'Espanya ha vingut a viure aquí per feina i això influeix, però els aranesos de tota la vida tenen la mateixa visió. El rei Joan Carles venia molt per aquí després que ja ho fes el seu avi.