Enganxada de la CUP i Aragonès pels pressupostos de l'Estat: "És una burla"

BarcelonaMalgrat que els pressupostos catalans estan a punt de sortir del forn –el Govern vol aprovar el projecte de llei dimarts que ve–, els protagonistes de la sessió de control al president, Pere Aragonès, d’aquest dimecres al Parlament han estat els comptes de l’Estat i la quota de català a la llei de l’audiovisual. La CUP ha sigut la primera a disparar contra el cap de l'executiu per l'acord que el seu grup, Esquerra, ha assolit amb el PSOE al Congrés de Diputats per superar el primer tràmit dels comptes espanyols, les esmenes a la totalitat dels quals es debaten aquest dimecres i dijous a Madrid. "És un joc de promeses i enganys que acaba sent una burla", ha lamentat la cap de files de la CUP al Parlament, Dolors Sabater. "És una presa de pèl", ha sentenciat. Sabater li ha preguntat "de què serveix" negociar amb el govern espanyol si després no compleix els seus compromisos, i ha enumerat les qüestions pendents del pacte ERC-PSOE dels pressupostos del 2020: ha afirmat que l'execució de les inversions és només del 13% en el primer semestre, que no hi ha gestió de l'ingrés mínim vital ni cogestió dels fons europeus.

Ara bé, la cupaire no ha obtingut resposta del president, Pere Aragonès. Tal com ja va fer ahir la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, que va evitar valorar les negociacions de Madrid, el cap de l'executiu li ha replicat que aquesta sessió del Parlament és de control del president i no pas dels "tretze diputats d'Esquerra" al Congrés. I, en tot cas, ha defensat que ERC va guanyar les eleccions espanyoles a Catalunya i que és "coherent" amb el seu programa electoral. Una resposta que, per a Sabater, és inacceptable, perquè Esquerra forma part del govern de la Generalitat: "No s'escapoleixi. Ens mereixem una resposta amb més dignitat".

Al seu torn, el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, ha reclamat que l'Estat compleixi amb les inversions pressupostades i ha insistit en la idea de crear una comissió parlamentària que quantifiqui el deute històric del govern espanyol amb la Generalitat.

Així doncs, la sessió al ple ha donat poques pistes sobre l'estat de les negociacions dels pressupostos catalans amb la CUP: només el president, Pere Aragonès, ha reiterat el compromís d'aprovar el projecte el 9 de novembre al consell executiu perquè comenci el tràmit a la cambra i ha mantingut la CUP com a soci prioritari per tirar endavant els comptes. Ahir es va reunir el conseller d'Economia, Jaume Giró, amb els cupaires, però fins ara l'esquerra anticapitalista ha dit que les converses no avancen. Ahir dimarts la diputada Eulàlia Reguant, que porta el pes de la negociació per part de la CUP, ja va advertir que necessitava un "gir a l'esquerra" del Govern.

Durant la sessió de control al Govern, Reguant sí que ha fet referència a una qüestió que té a veure amb els pressupostos: la internalització del 061 i el 112. El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, s'ha obert a estudiar aquesta possibilitat mentre que el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha fet la mateixa consideració amb el 112. Elena, a més, ha anunciat un increment del 12% del sou per als treballadors del telèfon d'urgències perquè es tracta d'un "servei essencial que atén entre set i vuit mil trucades diàries" –informa Xavi Tedó i Cesc Maideu–. A la tarda, els cupaires també han aconseguit que la seva proposició de llei per internalitzar els serveis urgents i no urgents del sistema sanitari superi el primer tràmit al ple. Gestos que poden aplanar el terreny de la negociació.

El PSC reitera la mà estesa

Tot i que el Govern manté que la CUP és el soci prioritari per aprovar els pressupostos –el president els ha interpel·lat directament perquè es mantingui la majoria independentista de la investidura–, el PSC ha tornat a oferir mà estesa al Govern per tirar-los endavant. Per la seva banda, la cap de files dels comuns, Jéssica Albiach, també s'ha obert a ser soci alternatiu a la CUP. Ha reclamat un gran pacte entre totes les forces polítiques perquè s'aprovin els pressupostos de les principals administracions després de la pandèmia; els de l'Estat, els de la Generalitat i els de l'Ajuntament de Barcelona. Un posicionament que obre la possibilitat que entrin a negociar els pressupostos catalans, un extrem que fins ara havien negat.

Ara bé, el cap de l'oposició, Salvador Illa, també ha tingut temps per als retrets. Després que Esquerra hagi exigit una quota per al català a la llei audiovisual per no presentar esmena a la totalitat dels pressupostos, Illa ha posat de manifest que el Govern d'Aragonès tampoc compleix la llei del cinema, que estableix una subtitulació o doblatge en català del 50% de les produccions. "Ens tindrà al costat en el pacte pel català, però compleixin també vostès les lleis que aproven en defensa de la llengua al Parlament", ha sentenciat el líder socialista.

Per què la Generalitat no compleix la seva pròpia llei? Aragonès ha replicat que si la llei del cinema hagués tingut el suport de l'Estat tindria un grau més alt de compliment, ja que no és el mateix, ha dit, la força que pot fer la Generalitat davant les productores que la que pot fer el govern d'un estat.

L'ús del català en el sector audiovisual marcarà els pròxims mesos la política catalana.