Política 10/12/2021

ERC i el PSOE negocien una alternativa a les quotes a l'audiovisual

Els republicans assumeixen que Netflix i HBO no compliran el 6%, però ara aspiren a obligar-los a finançar producció catalana

4 min
El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián

BarcelonaLa negociació de la llei audiovisual per protegir el català continua en marxa entre Esquerra i el PSOE. Les converses es van reobrir ara fa deu dies, quan la Moncloa va fer públic que la quota del 6% del catàleg de producció en català no incloïa les grans empreses amb seu fora de l'Estat, és a dir, ni Netflix ni HBO. Els republicans, que havien donat suport als pressupostos de l'Estat a canvi de la quota , van advertir que si el PSOE no rectificava podria posar en risc els comptes en la tramitació que queda al Senat i al Congrés, i ara mateix té presentades esmenes parcials com a eina de pressió. Ara bé, si en un principi semblava imprescindible per a Esquerra que la quota del 6% també afectés les plataformes internacionals, ara ja no ho és: la negociació està explorant camins alternatius.

No hi ha acord entre el PSOE i Esquerra, però tots dos partits negocien que si l'Estat no obliga les plataformes internacionals a incloure un 6% de produccions en llengües cooficials en el seu catàleg, almenys les obligui a finançar-ne la producció. És a dir, ERC assumeix que les empreses amb seu fora de l'Estat no estaran obligades a reservar el 6% en català –com sí que ho estan les radicades a Espanya, com Filmin–, però a canvi aspira a imposar-los que una part dels seus ingressos vagi destinada a finançar producció europea en llengües cooficials.

Segons fonts d'ERC, ara mateix la llei preveu que les plataformes (dins i fora de l'Estat) destinin un 5% dels seus ingressos a finançar produccions en llengües oficials de l'Estat, el 70% de les quals amb productores independents. En aquest marc, els republicans demanen que d'aquest 5% es fixi una subquota per a produccions en català, basc i gallec, i bona part de la negociació se centra ara en això. El PSOE s'ha obert al fet que aquesta subquota sigui del 0,7%, però els republicans aspiren a arribar almenys a l'1%, la qual cosa podria suposar 15 milions anuals dels 140-150 que calculen que les plataformes destinarien a finançar la producció.

No és l'única via en què es treballa. Les mateixes fonts republicanes també valoren que hi ha dues mesures complementàries que estan sobre la taula per protegir el català en la llei audiovisual. Es tracta de l'obligació, a través de la norma, que les plataformes hagin d'oferir per força l'opció de subtítols o doblatge en català, euskera o gallec d'aquelles produccions del seu catàleg en què aquesta opció ja sigui possible. Per exemple, si la Generalitat ja ha doblat al català una pel·lícula o sèrie existent en els catàlegs de Netflix o HBO –com Breaking Bad–, s'hauria d'incloure entre les opcions de visualització de la plataforma. Alhora, també es vol que aquesta cartera de produccions subtitulades augmenti: Esquerra ha demanat al PSOE que es creï un fons finançat pels pressupostos estatals que vagi destinat a incrementar les subtitulacions i els doblatges en llengües cooficials, més enllà del castellà.

En tot cas, malgrat les tres vies de negociació obertes, ara per ara no hi ha res tancat i els negociadors d'Esquerra no s'atreveixen a posar un calendari. Tanmateix, el PSOE ahir sí que asseverava que el pacte estava a prop i que "en les properes hores" podria tancar un acord. I és que malgrat l'amenaça dels republicans de tombar els pressupostos, de moment aquesta setmana han facilitat la tramitació al Senat mentre la negociació sobre la llei audiovisual continua oberta.

La reacció de Rufián

Quan la Moncloa, després d'aprovar el projecte de llei, va anunciar que les plataformes internacionals com Netflix i HBO quedaven excloses de la quota del 6% en català , va assegurar que no es podia obligar les empreses amb seu fora de l'Estat a incloure en el seu catàleg produccions en llengües cooficials. Esquerra, en canvi, mantenia que era una qüestió sobre com interpretar la normativa europea i, per tant, de voluntat política.

La situació va generar una crisi entre els dos socis. "Si és certa la informació sorgida al voltant d'aquesta llei, ERC no hi donarà suport", va manifestar el líder d'Esquerra al Congrés, Gabriel Rufián. De fet, malgrat que ell mateix, en conèixer l'anunci per part de la Moncloa el matí de l'1 de desembre, havia deixat entreveure que ja sabia que la quota no afectava les plataformes fora de l'Estat , posteriorment, al vespre, quan a Catalunya havien proliferat les crítiques al projecte de llei, va sortir en una compareixença pública alertant el PSOE que si eximia Netflix i HBO de la quota en català no hi hauria pressupostos.

Aquest xoc inicial, però, s'ha anat apaivagant amb els dies i les múltiples converses entre els negociadors. Davant de la negativa de Calviño, de qui depèn la llei, a moure's, els republicans han assumit deixar fora Netflix i HBO, al contrari del que havien defensat, i han descartat insistir per aquesta via: han optat per obrir-ne d'altres que consideren ara que poden donar més resultats. De fet, creuen que encara que haguessin aconseguit que Netflix i HBO destinessin el 6% del catàleg al català, la qüestió hagués acabat judicialitzada a la justícia europea i amb un Estat sense ganes de defensar-se (recorden que el PSOE ja es resistia d'entrada a fixar aquesta quota). Segons fonts d'Esquerra, Calviño vol molestar el mínim les plataformes i convertir Espanya en un hub d'empreses audiovisuals, la qual cosa implica posar-los com menys condicions millor. És per això que des del partit valoren positivament que el PSOE s'obri ara a obligar totes les plataformes, dins i fora de l'Estat, a finançar produccions en llengües cooficials. Un finançament que, remarquen, seria anual i que donaria un impuls al sector audiovisual català.

ERC manté que si el PSOE no cedeix, no votarà els comptes del govern de Pedro Sánchez. Encara que els socialistes diguin que l'acord pot arribar de forma imminent, per als republicans la partida no s'ha acabat.

Pressió de les entitats

Paral·lelament a la negociació entre el PSOE i Esquerra, dimecres 15 de desembre partits i entitats es reuniran a Madrid en defensa del català, el basc i el gallec amb l'objectiu de garantir la protecció del català a la llei audiovisual. Hi participaran Òmnium, Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear, Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua, Kontseilua i Mesa Pola Normalització, juntament amb els partits independentistes catalans –ERC, JxCat, la CUP i el PDECat– a més del PNB, EH Bildu, Compromís, BNG i Més per Mallorca. En un comunicat, Òmnium ha denunciat que ara la protecció de les llengües cooficials és "totalment insuficient" i que no es garanteix el doblatge i la subtitulació en gallec, català i basc ni tampoc la "prominència" en catàleg de les grans plataformes de l'obra europea.

stats