S'agreuja la crisi diplomàtica entre Espanya i Israel
El govern espanyol ajorna el decret d'embargament d'armes anunciat fa una setmana per Sánchez enmig de la pressió de Sumar
MadridLa setmana passada va ser l'anunci de Pedro Sánchez d'endurir mesures contra el govern de Benjamin Netanyahu i aquesta l'aval del president del govern espanyol a les protestes propalestines que van aturar l'última etapa de la Vuelta així com la decisió de retirar-se d'Eurovisió si Israel hi participa. Són els últims episodis que han escalfat encara més la profunda crisi diplomàtica entre Espanya i Israel, que fa gairebé dos anys que està latent i ha tingut múltiples xocs d'alt voltatge pels atacs israelians a Gaza. La tensió diplomàtica s'ha manifestat aquest mateix dimarts amb la decisió del ministeri d'Afers Exteriors espanyol de tornar a convocar l'encarregada de negocis d'Israel a Espanya, Dana Erlich, pocs dies després d'una primera convocatòria. Fonts del ministeri han explicat la nova citació per protestar per les "inacceptables paraules" del ministre d'Exteriors israelià, Gideon Saar, que ha acusat Sánchez un cop més "d'antisemita". En una entrevista a la Cope, Erlich ha refermat que els jueus estan "discriminats" i "demonitzats" a Espanya, on creu que hi ha una campanya "d'odi" orquestrada per l'executiu espanyol.
Tot i que formacions a l'esquerra del PSOE, com Sumar i Podem, pressionen Sánchez perquè sigui més contundent i trenqui relacions diplomàtiques amb Israel, els socialistes s'hi resisteixen i aposten per mantenir la relació encara que sigui cada cop més tensa. Prova de la tibantor és l'avís del president del Consell Superior d'Esports de l'Estat, José Manuel Rodríguez Uribes, que ha carregat contra el "blanqueig" a Israel i ha anunciat que Espanya demanarà al Comitè Olímpic Internacional (COI) l'exclusió del país hebreu. Malgrat aquest anunci, el COI ha assegurat amb claredat aquest dimarts, davant una pregunta d'EFE, que "tant el comitè olímpic nacional d'Israel com el de Palestina estan reconeguts pel COI i tenen els mateixos drets", de manera que "els dos compleixen amb la Carta Olímpica".
En paral·lel, la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, ha defensat en roda de premsa després del consell de ministres d'aquest dimarts que la diplomàcia és "fonamental" per aconseguir que s'imposi la solució dels dos estats per la qual aposta Espanya. Ara bé, fa una setmana que el govern espanyol va retirar temporalment l'ambaixadora espanyola a Israel —un moviment diplomàtic que s'anomena crida a consultes— davant els atacs del govern de Netanyahu contra membres de l'executiu i Alegría ha mantingut que encara no hi ha data perquè torni. Una altra crítica a la qual ha respost Alegría és que el govern espanyol hagi ajornat una setmana més el decret per embargar armes a Israel, la mesura més contundent de les anunciades dilluns passat per Sánchez.
La portaveu del govern espanyol ho ha justificat pel fet que "les coses s'han de fer bé" perquè es tracta d'una norma "de redacció complexa". "La voluntat és portar-la com més aviat millor, la setmana vinent", ha dit Alegría, que ha garantit que "no hi ha cap dubte" respecte de la "determinació" del govern espanyol sobre l'afer. Fonts de Sumar han exigit que no s'allargui més i Esquerra Unida ha plantejat que, com a eina de pressió, els ministres de la part minoritària de la coalició es neguin a participar en la pròxima reunió del consell de ministres si no s'hi aprova aquesta mesura. Podem, per la seva banda, ha acusat Sánchez "d'electoralisme" i "hipocresia" amb aquest decret "fantasma". El mateix dia, Espanya ha reclamat també a Israel, amb quinze països més, que respecti la Flotilla que navega rumb a Gaza amb ajuda humanitària.
Un conflicte permanent
El discurs del PSOE contra Israel s'ha anat endurint fins al punt que, els últims dies, Sánchez ha lloat les protestes propalestines a la Vuelta i ha demanat que es veti el país de les competicions internacionals. Els membres del govern espanyol ja parlen obertament de "genocidi" malgrat les crítiques dels dirigents del PP, a qui Alegría ha advertit que els seus "silencis" i "equidistància" els "perseguiran" durant la resta de les seves carreres polítiques. De fet, els ha acusat de "mala fe". Ara bé, els últims mesos del 2023, poc després de l'inici de la invasió a Gaza després dels atacs de Hamàs contra Israel del 7 d'octubre, Sánchez ja va tenir uns quants enfrontaments amb el govern de Netanyahu. "Tinc veritables dubtes que Israel estigui complint el dret internacional humanitari", va dir a finals d'aquell novembre. Ho va afirmar pocs dies després d'haver fet enfadar Netanyahu per haver obert la porta al reconeixement unilateral de l'estat palestí en un viatge al Pròxim Orient. Israel va cridar a consultes la seva ambaixadora a Espanya, que va acabar tornant a principis del 2024.
El reconeixement de Palestina per part d'Espanya, a finals de maig de l'any passat, va representar un nou pic en el conflicte diplomàtic que aquesta setmana se centra en el boicot a Israel en competicions internacionals. Alegría ha insistit que "l'esport no pot ser una illa independent del que passa al món real i encara més quan s'estan arrasant els drets humans". La portaveu del govern espanyol i ministra d'Esports ha reclamat a les organitzacions i federacions internacionals que adoptin la mateixa posició que van mantenir amb Rússia, que va ser expulsada per la invasió d'Ucraïna, sense aclarir si, tal com ha decidit RTVE amb Eurovisió, Espanya està disposada a retirar-se de competicions com el Mundial de futbol del 2026 si Israel també hi participa. Per la seva banda, Israel ha respost amb el boicot a esdeveniments com el Mobile World Congress de Barcelona.
El Govern no es mulla
El Govern de Catalunya manté la posició d'exigir que s'aturi el genocidi a Gaza, però evita concretar si té previst prendre mesures concretes contra Israel, tal com ha fet el govern espanyol. En roda de premsa posterior al consell executiu, la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha assegurat que és "legítim" que l'executiu es plantegi aquesta "reflexió sobre els vincles amb el govern d'Israel", però no ha concretat si revisaran els contractes que el Govern hi pugui tenir. "No ens ha de distreure de posar energies a demanar que s'aturi aquest genocidi", ha defensat Paneque. "El primer que ha de fer el Govern és estar al costat de les veus que exigeixen i clamen contra el genocidi. Però no perdre'ns en debats laterals", ha afegit. En aquest sentit, no s'ha pronunciat sobre les col·laboracions amb universitats d'Israel ni tampoc sobre el boicot d'Israel al MWC, informa Mireia Esteve.
Pel que fa a l'oposició catalana, segons informa Roger Palós, la portaveu d’ERC, Ester Capella, ha defensat que "la comunitat internacional no pot continuar paralitzada", de manera que ha demanat als governs "que actuïn" amb les "mesures necessàries per intentar que es paralitzi el que està passant a Palestina". En aquesta línia, des de Comuns David Cid ha anunciat una bateria de compareixences de consellers, amb propostes a la cambra per imposar un veto total a Israel. D’altra banda, la diputada de la CUP, Laure Vega, ha exigit al Govern i a l'Estat que hi "tallin totes les relacions".
