Espanya admet que el Procés posa en risc l’economia estatal

MadridCom més s’acosta l’1 d’octubre més enllà van els arguments econòmics en contra del Procés, del referèndum i d’una eventual independència de Catalunya. Malgrat que el govern espanyol fa setmanes que nega que l’economia catalana estigui patint cap perjudici, el relat que s’havia imposat a través de patronals, empresaris i analistes era que Catalunya estava patint una caiguda de les inversions i una fuga d’empreses. Ara, a més, ja són diverses les veus que, deixant de banda un presumpte impacte actual, van més lluny i argumenten que la situació a Catalunya posa en risc el conjunt de l’economia de l’Estat.

L’últim a sumar-s’hi ha sigut el Banc d’Espanya, que per primera vegada ahir es va referir a Catalunya com un risc per a l’economia espanyola. Tot i els matisos i l’esforç de neutralitat que caracteritzen l’entitat, al seu últim informe assegura que “les tensions polítiques a Catalunya podrien afectar eventualment la confiança dels agents i les seves decisions de despesa i condicions de finançament”. Per això, parla d’aquestes tensions com un possible “risc que envolta les projeccions de creixement del PIB espanyol”.

Algunes agències de qualificació del deute ja havien avisat que la situació podia afectar negativament la prima de risc espanyola, un posicionament que ahir refermava el Banc d’Espanya. Això sí, el seu director d’economia i estadística, Pablo Fernández de Cos, assegurava que ara mateix no s’ha notat cap impacte, que el Banc d’Espanya no ha identificat cap mena de fuga de dipòsits de les entitats financeres catalanes i que els mercats financers tampoc se n’han ressentit.

Tot i això, durant les últimes setmanes els diferents ministres econòmics de Rajoy s’han conjurat per deixar clar que una eventual independència de Catalunya seria econòmicament “un suïcidi”, en paraules del ministre d’Economia, Luis de Guindos. Precisament aquest ministre ha intensificat la seva agenda recentment, amb intervencions públiques gairebé diàries -ahir era a Barcelona-, on repeteix com un mantra que la independència de Catalunya és impossible i que suposaria una pèrdua del 30% del PIB.

La carta de les pensions

Una tasca semblant és la que té la ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, que en els seus recurrents discursos sobre la recuperació del mercat del treball juga la carta de les pensions a Catalunya. Ara fa deu dies la ministra argumentava que si els pensionistes catalans cobren la seva prestació és gràcies a la caixa única de la Seguretat Social a Espanya i al seu sistema solidari, perquè Catalunya suposa el 25% del dèficit de la Seguretat Social. “Al milió i mig de pensionistes de Catalunya: ningú posarà en risc el seu futur. La tranquil·litat que atorga un sistema integrat a tot el sistema nacional permet pagar puntualment les pensions”, avisava.

Però el que els costa més d’admetre tant als empresaris com als ministres de Rajoy és precisament el que alertava ahir el Banc d’Espanya o el que han avisat agències i bancs com JP Morgan, i és que el procés sobiranista català i també una eventual independència de Catalunya també tindrien un impacte negatiu en l’economia espanyola. Després de ser preguntat sobre quin impacte calcula el seu ministeri que podria tenir per al conjunt d’Espanya, De Guindos evitava donar-ne xifres però admetia que “seria negatiu per a tots” -això sí, sempre molt pitjor per a Catalunya-. I el mateix reconeixia Báñez quan afirmava que seria un gran risc per a la Seguretat Social.

Precisament l’empremta del que els economistes anomenen “incerteses” és un dels arguments que va fer servir el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, per intervenir les finances catalanes, esgrimint que la situació posa en risc l’estabilitat pressupostària i financera del conjunt de l’Estat.