El govern espanyol branda l'espantall de l'estat d'excepció

Envia un informe a Europa en què justifica la coerció per preservar la unitat de l'Estat

Europa ja està informada de les mesures que prepara Mariano Rajoy en cas d'"emergència nacional" o perjudici dels "interessos generals" d'Espanya. És a dir, en un escenari en què Junts pel Sí i la CUP tirin endavant l'aprovació de la llei de desconnexió i es convoqui el referèndum d'independència. En un informe enviat a la Comissió de Venècia (un òrgan consultiu del Consell d'Europa), que va avançar ' El Periódico' i al qual ha tingut accés l'ARA, la Moncloa defensa les mesures que preveu la nova llei orgànica del Tribunal Constitucional (TC) per fer complir les sentències, però també enumera les eines coercitives que preveu la Constitució en cas de "situacions extremes" i "dany" del sistema institucional. En aquest cas, el govern espanyol explica que si les multes o la suspensió de funcions que preveu la nova llei del TC no funcionen, es pot aplicar l'article 155 de la Constitució, que avala la suspensió de les autonomies, o l'article 116, que preveu l'estat d'alarma, d'excepció i fins i tot de setge.

Fins ara aquesta última amenaça no havia sortit. La mesura més contundent amb què s'havia advertit era la suspensió de l'autonomia o la substitució de la Generalitat en determinats àmbits com Ensenyament i Interior, però no s'havia fet mai referència a situacions d'excepció i setge que poden comportar la suspensió de drets fonamentals. L'estat d'alarma està destinat a crisis sanitàries, catàstrofes o contaminacions, però no és així en els altres dos escenaris. Segons la llei orgànica que desenvolupa l'article 116 de la Constitució, l'estat d'excepció es pot declarar quan s'alteri el "normal funcionament" de les institucions democràtiques o qualsevol altre aspecte d'ordre públic, mentre que l'estat de setge es reserva per a aquelles situacions en què hi hagi o "s'amenaci" d'haver-hi una "insurrecció o acte de força contra la sobirania" d'Espanya, la seva integritat territorial o l'ordenament constitucional. D'aquesta manera Rajoy avisa que té aquestes eines a l'abast en cas de necessitar-ho.

En defensa de la nova llei del TC

Tanmateix, la major part de l'informe, de caràcter tècnic, està destinat a argumentar la conveniència de la reforma de la llei del TC per respondre a situacions com les del procés participatiu del 9-N, en què es va desoir la suspensió de l'alt tribunal. Segons el govern espanyol hi ha altres exemples a Europa (Alemanya i Àustria) que també tenen mecanismes similars. Després d'explicar que amb la llei a la mà es pot suspendre de les seves funcions a qui no compleix les resolucions del TC, l'Estat manifesta que no es tracta d'un càstig penal sinó d'una mesura coercitiva per fer complir la voluntat del tribunal. És a dir, s'aplica quan l'interpel·lat "decideix voluntàriament" no complir les resolucions. Tot i que la Moncloa té a l'abast aquests instruments jurídics, la dificultat per activar-los és diferent. Si bé l'executiu pot suspendre competències si ho avala el Senat (previ requeriment a l'autonomia afectada), on té majoria absoluta el PP, necessita el Congrés de Diputats per aplicar l'article 116. Això implica que el PP necessitaria el PSOE –com a mínim en l'estat de setge, en què es requereix la majoria absoluta del Congrés– o Ciutadans i el PNB per validar l'estat d'excepció. En tot cas, l'Estat ja exhibeix els mecanismes jurídics per respondre al sobiranisme en cas que faci efectiu el seu compromís.

Més continguts de