Oriol Junqueras: "Tenim tot el dret a saber la veritat de l'estructura B d'ERC"

BarcelonaOriol Junqueras (Barcelona, 1969) va ser el candidat més votat en la primera volta del congrés d'ERC i és el màxim favorit per ser reelegit president del partit després d'acumular tretze anys en el càrrec.

S'esperava una segona volta?

— Aquestes són les regles del joc i nosaltres les acceptem i les celebrem. En altres moments, Joan Puigcercós va guanyar el congrés del 2008 amb el 37% i ningú li va discutir que havia guanyat, o el senyor Pedro Sánchez em sembla que va guanyar amb un 42% algun dels congressos que va fer [va obtenir el 48% dels vots el 2014 i el 50% el 2018) i tothom va dir que allò era una victòria esclatant. En el nostre cas vam fer un 48%; és evident que hauríem preferit fer un 58% o un 68%, però estem satisfets.

Des que vostè va arribar a ERC no havia tingut rival en la presidència. S'han acabat els grans consensos al partit?

— Justament el que volem és recuperar aquests consensos per poder fer coses extraordinàries com l'1 d'octubre i el 3 d'octubre. El nostre projecte és fer d'Esquerra un partit que torni a ser tan gran, tan fort i tan útil com va ser en aquell moment.

ERC està dividida?

— Estic convençut que no. L'última vegada que va haver-hi més d'una candidatura –el 2008–, la que va guanyar va obtenir un 37% dels vots.

La presidència que va sortir d'aquell congrés va durar tres anys.

— Estem convençuts que nosaltres serem capaços entre tots de reconstruir aquest partit. Assumim aquesta responsabilitat no només com un deure, sinó amb entusiasme. La immensa majoria dels militants i de les militants treballaran amb aquesta voluntat. El que nosaltres volem és fer de Catalunya un país independent, assegurar una economia pròspera i una societat justa.

Entén que el congrés es pugui presentar com un plebiscit sobre vostè, després de 13 anys de presidència?

— A mi l'únic plebiscit que m'interessa és el plebiscit sobre la independència de Catalunya.

Els seus rivals li retreuen que intentar apel·lar a tothom ha diluït alguns aspectes ideològics d'ERC.

— És evident que no apel·lem absolutament a tothom, però sí a les grans majories d'aquest país. Ningú ens convencerà que parlar de pagesos i de treballadors de la indústria, de transportistes i de botiguers sigui una cosa dolenta.

Què els semblen els cinc punts que Foc Nou posa sobre la taula?

— Foc Nou el que ens demana és justament que siguem discrets amb les converses i nosaltres som respectuosos amb el que ens demanen. És evident que hi ha moltes coses que compartim. Per exemple, la voluntat d'acabar amb les estructures B. Segur que compartim la voluntat que no hi hagi qui prengui decisions que ens fan passar vergonya amb cartells que mai no s'haurien d'haver fet. També compartim que la nostra organització només ha d'arribar a pactes que siguin útils per a Catalunya i, per tant, no ha d'arribar a cap nou acord amb els que no compleixen els acords que ja s'han tancat. ERC no ha d'arribar a nous acords amb el Partit Socialista fins que no compleixi tots els acords que ja ha firmat.

La primera negociació amb el Partit Socialista seran els pressupostos, a Catalunya i a Madrid.

— Els pressupostos només seran útils si incorporen el compliment de tots els acords que ja tenim. Només seran útils si incorporen coses com, per exemple, la condonació del FLA que ja es va pactar i si es compleix l'acord de finançament. Mentre no es compleixi això, els pressupostos que podrà presentar seran uns pressupostos que no seran tan bons com els que Catalunya necessita.

També faran una consulta per saber si es vol continuar donant suport a Salvador Illa?

— Nosaltres no som els que vam tenir pressa [per investir Illa]. I tampoc no som els que volem esperar d'aquí a un any o a un any i mig per prendre decisions. Les decisions les prenem ja. Li exigim al Partit Socialista que compleixi els compromisos ara, no d'aquí a un any i mig. I mentre no els compleixi no tindrà el nostre suport.

S'obririen a fer una consulta, per exemple, sobre els pressupostos o sobre qualsevol altre acord rellevant?

— En el cas que algun dia compleixin i això permetés arribar a algun nou acord de qualsevol mena, nosaltres sempre estem oberts a consultar amb la militància. Ho hem fet sempre. La primera vegada que hi van haver primàries a ERC va ser justament quan nosaltres hi vam arribar [Joan Ridao i Alfred Bosch es van disputar ser cap de llista a Madrid].

Ara que parla del PSC, per què no diu què va votar en la consulta sobre la investidura de Salvador Illa?

— Em sembla que sí que hem respost i amb molta claredat, i crec que tothom ho pot entendre perfectament.

Seria més fàcil d'entendre si digués si va votar sí o no.

— També hi havia l'opció del blanc.

Va votar en blanc?

— No he dit això. El que dic és que a mi em semblava que hi havia moltes raons per votar que no; la més rellevant de totes era que tenia poca confiança que el Partit Socialista complís. I també vaig afegir que, en cas que sortís que sí, treballaríem per obligar-los a complir. I això és el que farem. Crec que la meva posició és claríssima i els militants d'ERC ho entenen perfectament.

No li sembla que ha generat un efecte Streisand, generant més expectativa per no haver dit què va votar?

— Celebro que hi hagi expectatives per moltes coses, però les que són realment importants són les de futur. Els retrovisors són una eina molt útil per conduir, però quan vols anar endavant és més útil tenir uns llums llargs i mirar endavant que no pas mirar pel retrovisor.

Ha proposat una comissió de la veritat per investigar els cartells contra els Maragall i l'estructura B. No es refia dels òrgans interns?

— La Comissió de Garanties ens mereix tot el suport i tota la consideració. Però és un organisme que, malauradament, no pot fer la investigació, perquè se li prohibeix fer-la. La investigació l'ha de fer un altre òrgan, que és el responsable de compliment [format únicament per Xavier Mombiela], vinculat a Nova Esquerra. Nosaltres volem que hi hagi una Comissió de Garanties reforçada i volem reformar els estatuts d'aquí a tres mesos per fer-ho. I, al mateix temps, la Comissió de Garanties només pot investigar gent que és militant d'ERC actualment. Per això cal una eina més que ens permeti conèixer què ha passat a fora i al voltant d'ERC, què ha passat en casos de gent que era d'ERC i que ja no ho és. I, per tant, les dues eines són clarament complementàries. I és evident que això es pot complementar també amb una auditoria.

Militants o no militants es podrien negar a col·laborar amb aquest òrgan. Quina efectivitat pot tenir?

— Volem anar una mica més enllà, no per fer mal a ningú, sinó per fer bé a tothom. No per exigir allò que no podem exigir, però sí per aclarir els fets, per saber la veritat. Tenim tot el dret de saber la veritat. Per què no hem de saber la veritat? No ens mereixem haver passat aquesta vergonya i no volem tornar-la a passar.

Com pot garantir que no hi torni a haver una estructura B, si vostè diu que no en va saber res quan era president del partit?

— Justament perquè ha passat en contra de la voluntat d'una immensa majoria de nosaltres, haurem d'establir mecanismes que garanteixin que no pugui tornar a passar. És molt important la feina que faci la Comissió de Garanties posant en relleu quines eines necessita per investigar aquest tipus de coses, però crec que també és molt important que persones de la rellevància i del prestigi polític, ètic i personal del Joan Tardà i el Carles Mundó ens ajudin a establir aquests mecanismes.

Després del que s'han dit en campanya, podran continuar parlant tranquil·lament?

— Jo segur. Jo tinc amics de tot arreu, per sort. La immensa majoria dels militants d'ERC tenen amics de tot arreu, a dins del partit i a fora del partit. Crec que hem de treballar perquè aquestes relacions d'amistat i de confiança no es malmetin.

Per què creu que algunes veus han posat en dubte la seva continuïtat a ERC si perd?

— Potser perquè hi ha altres persones d'altres candidatures que s'han donat de baixa diverses vegades d'ERC i llavors s'han tornat a donar d'alta diverses vegades, i potser projecten el que alguns d'ells han fet cap a nosaltres; però nosaltres això no ho hem fet mai i per tant segur que no ho farem.

Parla del senyor Godàs, que s'ha donat de baixa dues vegades, segons ell per motius professionals i personals. Però ell recorda que acumula 18 anys de militància a ERC, que són més, diu ell, que els que porten la senyora Alamany i vostè junts.

— Doncs ho celebro molt. Jo soc conscient que moltes de les persones de la candidatura de Nova Esquerra fa molts i molts anys que no només militen a ERC, sinó que prenen moltes decisions. Ho celebro i també celebro que tinguem l'oportunitat de renovar-nos en molts aspectes, i nosaltres estem convençuts que garantirem el millor equilibri possible entre continuïtat i renovació.

Bona part dels militants històrics del partit s'han posicionat a favor de Godàs. Què n'opina?

— Tenen tota la meva consideració i tot el meu respecte i estima. Són persones que tenen molta experiència en positiu i també en les disputes internes, en les baralles internes, perquè molts d'ells n'han protagonitzat moltes al llarg de la història i, en aquest sentit, segur que en saben més que nosaltres.

Ha dit que amb els socialistes no hi haurà nous acords si no compleixen els pactes previs. I amb Jaume Collboni a Barcelona?

— Cada àmbit ha de prendre les seves decisions. Les decisions sobre si a Manresa governem amb el Partit Socialista les pren la gent de Manresa.

Vostè avala l'acord, que ja existeix, perquè ERC governi amb el PSC a Barcelona?

— Els pressupostos de la Generalitat afecten el conjunt del país i, per tant, sí que és el conjunt de la militància la que ha de decidir, i creiem que no ha d'haver-hi cap negociació fins que s'hagin complert tots els pactes que ja existeixen. En els àmbits municipals ha de decidir la militància de cada lloc.

No opinarà sobre l'acord?

— Jo treballaré perquè, si hi ha algun acord, es pugui socialitzar, conèixer, valorar i votar. I la militància de Barcelona l'aprovarà o no en funció de les bondats o de les no bondats que tingui aquest acord.

El que val per a Illa també val per a Sánchez?

— És igual si els acords els ha signat el senyor Salvador Illa o el senyor Pedro Sánchez: s'han de complir. Per quina estranya raó hem de pensar que si no compleixen hi han d'haver més acords? Ja entenc que pot ser que hi hagi algú que s'hagi acostumat, amb el pas del temps, a anar signant acords repetidament sense haver aconseguit el compliment dels acords anteriors. Això amb nosaltres s'ha d'acabar. Salvador Illa ha anat a Madrid [per commemorar la Constitució], però té molta feina a Catalunya. Ell és president de la Generalitat, que existeix des de molts segles abans que existís la Constitució espanyola.

És president gràcies al vot d'ERC.

— Sí, d'aquest vot que vostè m'ha demanat que jo aclarís i que avui he tornat a aclarir per enèsima vegada.

Darrerament ha parlat amb Marta Rovira, que dona suport al seu rival?

— Nosaltres parlem amb tothom.