"És excepcional": què pensen els experts de la decisió de mantenir Pujol al banc dels acusats?

BarcelonaL'expresident de la Generalitat Jordi Pujol s'asseurà finalment al banc dels acusats, malgrat que els metges adverteixen que no està en condicions de ser jutjat. En contra del criteri dels forenses que l'han examinat, l'Audiència Nacional ha decidit mantenir-lo com a acusat al costat dels seus set fills en la causa que haurà de determinar si la fortuna de la família a l'estranger provenia de presumptes negocis corruptes o era, com sempre ha defensat l'expresident, herència de l'avi Florenci. La decisió no és definitiva: els magistrats es reserven la potestat de revisar-la una vegada a Pujol li arribi el torn de declarar. Els experts consultats per l'ARA coincideixen que serà llavors quan es podrà fer una anàlisi plena de l'impacte de la decisió en els drets de defensa de l'expresident, els seus fills i la resta d'empresaris acusats. Però, al mateix temps, alerten que és poc freqüent que un tribunal s'aparti d'un criteri que subscriuen dos pèrits independents, a més dels metges de l'expresident.

"És un fet excepcional. Els informes forenses haurien de ser suficients per exonerar-lo", exposa l'advocat penalista Ramon Setó, que admet que, en termes generals, els jutges solen ser reticents a deixar un acusat fora del judici per pèrdua de facultats –la llei ho contempla en casos de "demència sobrevinguda", per exemple–. I és que la primera condició per jutjar algú és que sigui "capaç de poder entendre el sentit del judici", afegeix el catedràtic de Dret Penal de la UOC, Josep Maria Tamarit. L'expert reconeix que "no és molt habitual" que un tribunal s'aparti d'informes forenses concloents, però admet que és possible que, davant del dubte, l'Audiència Nacional prefereixi esperar a escoltar la persona afectada.

Tanmateix, i per a Setó, posposar la decisió al moment de la declaració de Pujol, en funció de com estigui aleshores, també és problemàtic. En primer lloc, perquè pressuposa que l'expresident, de 95 anys, està en condicions de seguir el judici i, al costat del seu advocat, Cristóbal Martell, avaluar quina estratègia és més favorable als seus interessos. Ara bé, segons els forenses, Pujol "no està en condicions físiques ni cognitives de ser jutjat", i ha empitjorat des que va patir una pneumònia que el va dur a estar ingressat sis dies a l'hospital. "Aquí, cal tenir en compte que el seguiment del judici no és passiu", adverteix l'advocat, perquè inclou poder consultar amb l'advocat al llarg del procediment i seguir les sessions.

L'expresident assistirà a les vistes, que es preveu que durin fins al mes de maig, però a través de videoconferència. "Ell té dret a la defensa efectiva, i això inclou la defensa tècnica, però també l'autodefensa", exposa el també advocat penalista Miguel Capuz. Per la seva banda, Capuz adverteix de les possibles vulneracions al dret a un procediment amb totes les garanties si Pujol s'enfronta a un judici que no té "capacitat de comprendre". En tot cas, aquesta situació no només l'afecta a ell, sinó també a la resta d'acusats, afegeix el jurista, també expresident de la secció de Dret Penal de l'ICAB.

Una decisió per donar exemple?

Com els altres experts, la professora de Dret Constitucional de la UIC Montserrat Nebrera veu "estrany" que un tribunal obviï l'informe dels pèrits i apunta a possibles conseqüències sobre els drets dels altres encausats. "Si decideix parlar i culpa un fill, fins a quin punt és vàlid com a prova?", es planteja. Martell, l'advocat de Pujol, és conegut per la seva habilitat per trobar escletxes en les cadenes probatòries que permetin tombar les acusacions basant-se en el dret a la tutela judicial efectiva. De moment, la defensa dels Pujol ha intentat ja aquest dilluns activar aquesta via qüestionant la legitimitat d'una investigació estretament lligada a l'operació Catalunya.

Ara bé, Nebrera també subratlla que la decisió de l'Audiència Nacional de mantenir Pujol al banc dels acusats entra dins de la seva "discrecionalitat". Mentre aquesta discrecionalitat no es converteixi en "arbitrarietat", manté, entra dins del que correspon als magistrats escollir, sempre que no s'acabi jutjant una persona "que no és conscient" del que passa al llarg del judici. Nebrera creu que en la postura de l'Audiència hi pot haver influït la voluntat de demostrar que el pes de la llei cau sobre tothom per igual, sigui algú que ha governat Catalunya durant 23 anys o un ciutadà ras. L'argument de "l'exemplaritat", acaba, l'ha fet servir de forma recurrent l'Agència Tributària, per exemple, en la imposició de sancions a personalitats amb rellevància pública.