Les famílies necessiten consens i notícies positives
SitgesJosep Piqué arriba sol a l'Hotel Melià de Sitges, arrossegant una petita maleta de rodes. L'equipatge amb la roba per a tres dies de jornades és tan petit que podria facturar-lo com a bossa de mà a Ryanair. Piqué sembla auster i vesteix gris clar, l'únic que ho fa juntament amb l'últim conseller d'Economia de Pujol, Francesc Homs. La majoria vesteixen de blau fosc, amb excepcions, com Piqué i Homs, i Carlos Tusquets, president de Fibanc, que porta un conjunt esport que em recorda el d'un directiu de Google.
El president del Cercle d'Economia arriba mitja hora abans de l'inici de les jornades. Després de Piqué van fent acte de presència pesos pesants de l' establishment català: el director general adjunt de La Caixa, Jaume Giró; el president d'Abertis, Salvador Alemany; David Madí, i el president Pujol. Precisament, l'hotel -aleshores Hotel Gran Sitges, propietat de la família Cuatrecasas- va ser inaugurat el 1992 pel mateix Pujol i per l'estrella de la música disco Donna Summer. La desfilada de poderosos s'acaba quan Artur Mas compareix amb l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias. Baixen a la sala de conferències i darrere d'ells els congressistes. La sala de conferències està il·luminada amb llums blaus i verds futuristes, ideals per a un bar de música chill out . M'assec davant d'un home que parla per telèfon, emfatitzant al seu interlocutor que "s'ha de respectar la legalitat en tots els aspectes". Me n'alegro, sobretot perquè Mas destaca que el frau fiscal a casa nostra és el doble que el de la mitjana europea.
Baralles a casa
El lema de les jornades és Perquè Europa funcioni . Tot i això, Piqué introdueix ràpid el tema que Mas admet que preferiria no tocar, les relacions Catalunya-Espanya. Piqué demana repetidament "consens" al president: "Diàleg i respecte a la legalitat democràtica. No cal fragmentar més, que entre amics i familiars puguem parlar de política sense enfadar-nos". ¿Vol dir l'exministre d'Aznar que a casa discuteix pel sobiranisme? ¿O només li passa amb els amics? Almenys amb Mas llueixen bon rotllo. Quan s'acomiaden fins i tot s'abracen.
Mas fuig del conflicte. No esmenta independència ni estat propi . Prefereix reiterar que, si fos per ell, la UE hauria d'apostar per un model federal com el dels Estats Units en què Catalunya seria com Massachusetts, Dinamarca o Àustria. Repte ambiciós tenint en compte que el gran èxit empresarial actual a Catalunya és un complex de turisme de platja i casinos a Tarragona.
De Mas em quedo amb una metàfora i una dada social. La metàfora és fascinant per creativa: "Les comunitats autònomes [espanyoles] es barallen per l'escaiola, l' alpiste , mentre que qui la reparteix menja crispetes, o olives". Per què crispetes o olives? La dada social que em crida l'atenció és una prova del drama que patim: segons Mas, moltes famílies depenen de les pensions dels avis i, per cobrar-les senceres, els estan retirant de les residències per tornar-los a cuidar a casa.
El president marxa de l'hotel acompanyat de Piqué i seguit per Giró i l'alcalde de Sitges, Miquel Forns. Mas s'atura a xerrar una estona amb Forns, però amb l'última persona que parla abans de pujar al cotxe oficial és Isabel Atkinson, la reina de les relacions públiques a Barcelona i membre del consell d'administració de Vueling, que presideix Josep Piqué.
Observo l'escena i medito sobre les paraules de Piqué de poc abans, en què ha destacat que l'atur "porta els joves a la desafecció i el nihilisme". Per sort aquí a l'Hotel Melià no hi ha desafecció, sinó gent amb ganes de triomfar. Potser per això Mas confessa que ja no fa cas de les notícies del dia a dia, sinó que es limita a llegir "un fulletó amb les notícies positives de la quinzena". Les negatives, diria Piqué, són nihilisme.
