Publicitat
Publicitat

En marxa el procés penal contra el Govern i la mesa del Parlament

El ministeri públic també envia una ordre als cossos policials per reclamar que intervinguin

El fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, ha presentat aquest divendres davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) les querelles contra el Govern i contra la mesa del Parlament. Aquesta tarda, la sala civil i penal del TSJC ja les ha admès a tràmit. En les querelles, s'acusa el consell executiu i els membres de la mesa dels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics. El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, ja va advertir ahir que la fiscalia es querellaria contra tots els membres del Govern per haver signat els decrets de convocatòria i organització del referèndum de l'1-O, i també contra la mesa del Parlament després d'admetre a tràmit la llei del referèndum i la de transitorietat.

En paral·lel, Maza va enviar ahir una instrucció al fiscal superior de Catalunya i als fiscals en cap de les províncies catalanes en la qual ordena que reclamin als Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil que intervinguin en la preparació del referèndum de l'1-O. Maza va exigir que "davant qualsevol actuació d'autoritats, funcionaris públics o particulars" dirigida a l'organització del referèndum, els cossos policials han d'elaborar el corresponent atestat i han de requisar els efectes del delicte. Va demanar que si es detecta un acte relacionat amb els preparatius de l'1-O es procedeixi "a la incoació de les corresponents diligències d'investigació i a la formulació de denúncia o querella".

Pel que fa a les querelles, la del Govern es dirigeix contra tots els membres del consell executiu: el president, Carles Puigdemont; el vicepresident, Oriol Junqueras, i els consellers Jordi Turull, Raül Romeva, Meritxell Borràs, Clara Ponsatí, Antoni Comín, Joaquim Forn, Josep Rull, Lluís Puig, Carles Mundó, Dolors Bassa, Santi Vila i Meritxell Serret. En el cas dels membres de la mesa del Parlament, es dirigeix contra Carme Forcadell, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet (JxSí) i Joan Josep Nuet (CSQP). El ministeri públic reclama que se'ls citi tots a declarar en qualitat d'investigats.

A més, sol·licita que es cridi a declarar en qualitat de testimonis els altres dos membres de la mesa -José María Espejo-Saavedra (Cs) i David Pérez (PSC)-, així com el secretari general de la cambra catalana, Xavier Muro, i el lletrat major, Antoni Bayona. La sala d'admissions ha acceptat avui mateix l'admissió a tràmit de les dues querelles. D'una banda, la magistrada Mercedes Armas instruirà la querella que es dirigeix contra tots els membres del Govern, que passa a formar part del procediment obert contra la consellera Meritxell Borràs i l'exsecretari general del seu departament per la compra d'urnes. De l'altra, la magistrada Maria Eugènia Alegret instruirà la querella que es dirigeix contra els membres de la mesa del Parlament, que s'inclou dins la causa oberta que ja investiga la mesa pels acords del Parlament sobre el referèndum.

També avui s'han començat a notificar els acords d'ahir del Tribunal Constitucional, que va decretar la suspensió automàtica de la llei del referèndum i del decret de convocatòria de l'1-O. Segons ha informat el TSJC, s'han fet arribar les notificacions del TC al secretari general del Parlament, al lletrat major del Parlament, al cap del departament de publicacions del Parlament, al major dels Mossos i a tres comissaris de la policia catalana. El TSJC ha afegit que els pròxims dies hàbils es faran més notificacions, seguint la petició del TC.

Mesures cautelars

A la querella contra el Govern, la fiscalia reclama, a més, que es tanqui la web del referèndum Garanties.cat i el formulari on s’han d’apuntar els voluntaris del referèndum, perquè donen "aparença de cobertura legal i de normalitat a la celebració d’un referèndum secessionista" que no només "és contrari a l’ordenament jurídic" sinó que vulnera les ordres del Tribunal Constitucional. En concret, la fiscalia pretén que el tribunal reclami la clausura les dues webs a les empreses que les duguin i, en cas que les pàgines estiguin allotjades fora d’Espanya, que demani a les operadores d’internet que les bloquegin.

La fiscalia exigeix que el tribunal ordeni als Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil que prenguin "les mesures necessàries per impedir la promoció, organització i celebració del referèndum il·legal". Pretén que confisquin els "instruments" que han de servir per fer el referèndum i requisin, per exemple, "urnes, sobres electorals, manuals d'instruccions per als membres de les meses electorals, impresos electorals, elements informàtics i anàlegs". En aquest sentit, també demana que s'autoritzi judicialment l'entrada i escorcoll als immobles que calgui.

També demana al tribunal que es dirigeixi als directors de "tots els mitjans de comunicació escrits o audiovisuals, públics o privats, amb seu a Catalunya" perquè "impedeixin la inserció de qualsevol mena de publicitat institucional o propaganda sobre el referèndum". A més, pretén que s'enviï un ofici a tots els alcaldes catalans amb "instruccions precises d'impedir que es faciliti qualsevol mena de recurs personal o material, incloent-hi locals, per a la celebració del referèndum".

La fiscalia, a més, proposa que "s'acordin les mesures cautelars que s'estimin pertinents" per assegurar que els membres del Govern querellats paguin les quantitats que se'ls puguin reclamar, "incloent-hi l'exigència de fiança i, en el seu cas, embargament de béns" en la quantitat que determini el tribunal.

En el cas de la mesa, el fiscal apunta que la inviolabilitat no és un privilegi personal que els immunitzi de responsabilitat per actes manifestament il·legals executats al marge o contra el mateix sistema parlamentari: "S’ha posat en marxa un procediment que necessàriament implica una despesa pública, orientat a dur a terme actuacions delictives radicalment oposades a les resolucions del TC". Els membres de la mesa, sosté la fiscalia, "no poden desconèixer" que la seva decisió de tramitar la llei del referèndum "comporta necessàriament l’ús de fons públics".

El ministeri públic es basa en l’article que parla de posar a disposició de la Sindicatura Electoral "els mitjans materials i personal" necessaris. També conclou que, tot i que no està previst a la llei, "per a la preparació i la realització del referèndum s’han de fer servir fons públics". Tot i que la despesa ve del Govern, la fiscalia creu que els membres de la mesa van "col·laborar amb actes necessaris i imprescindibles" perquè el Govern "disposi il·lícitament de fons" per a l’1-O.