La fiscalia del Suprem creu que la Constitució és "generosa" acceptant l'existència de l'independentisme
S'oposa a les recusacions i retreu als presos polítics que vulguin un tribunal "a la carta"
MadridLa fiscalia té la paella pel mànec aquest setembre de cara a intentar rebaixar el delicte de rebel·lió en el judici contra el Procés al Tribunal Suprem. Està previst que presenti l'escrit d'acusació en molt poques setmanes, i serà on es calibri el canvi de poders a la Moncloa. De moment, la nova fiscal general de l'Estat, María José Segarra, va fer el primer gest amb els presos polítics permetent a l'exconsellera Dolors Bassa sortir dues hores de la presó de Puig de les Basses, a Figueres, per visitar a la seva mare convalescent per una operació. Però va a una de freda i una de calenta, i, pel que han manifestat les últimes opinions de la fiscalia del Tribunal Suprem, no sembla que hagi d'haver-hi un gran canvi de criteri pel que fa al judici dels presos polítics. De fet, avui mateix el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, ha emplaçat Pedro Sánchez en una entrevista a Rac1 a dialogar i fer que la fiscalia refuti la rebel·lió i ha advertit que, si no ho fa, "caldrà desobeir".
El pròxim 5 de setembre el Suprem decidirà sobre la petició de recusació dels cinc magistrats que han de jutjar la causa per rebel·lió. I el ministeri públic ja s'hi ha oposat de ple. En un escrit de 20 pàgines que va remetre dimarts al tribunal, no s'està de fer dures valoracions contra el Procés mentre acusa els presos polítics i exiliats de voler un tribunal "a la carta". Considera que la Constitució és "generosa" acceptant l'existència de moviments independentistes a Espanya. "Pel que fa als fets, no és veritat que es tracti d'incriminar un moviment independentista, que generosament admet el nostre sistema constitucional, sinó la insurrecció, pluriconvergent i de reunió, alçada violentament, per aconseguir la ruptura de l'ordre constitucional, la desintegració de la unitat de la nació espanyola segregant una part del seu territori i la derogació fàctica de la Constitució Espanyola", assenyala l'escrit de la Fiscalia del Suprem.
El ministeri públic refuta un a un tots els arguments esgrimits per 11 dels presos polítics i exiliats que seran jutjats per rebel·lió. Assegura que els cinc magistrats de la sala segona o sala penal del Suprem no estan "contaminats" perquè no han entrat mai a valorar el fons de l'assumpte, malgrat que van acceptar a tràmit la querella per rebel·lió del ja difunt fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza. Assenyala també que la seva ideologia i la seva suposada amistat amb el magistrat instructor Pablo Llarena no afecten la seva imparcialitat a l'hora de jutjar i sentenciar sobre el cas.
En concret, acusa les defenses dels presos polítics i exiliats d'"abús de dret", "frau processal" i "atemptat a la bona fe", sobretot per part de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Lluís Puig, que són a l'exili, fora de la jurisdicció del Suprem. En el seu cas, es qualifica de "sarcasme", "contradictori" i "absurd" que hagin demanat la recusació. És més, el fiscal de sala del Suprem, Jaime Moreno –autor de l'escrit–, els arriba a dir que tenen un "profund menyspreu" cap a l'estat de dret. "Que el dret a la llibertat ideològica dels magistrats pretengui ser anul·lat per la imaginària causa de recusació revela un profund menyspreu pel respecte que mereixen els drets fonamentals i valors de l'estat de dret", rebla.
Endarrerir el judici
Per a Moreno, l'objectiu final de les recusació és endarrerir el judici i creu que tots els arguments es basen en "impressions subjectives i sense cap prova". L'incident de recusació s'adreça a Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo Gómez, Luciano Varela Castro i Antonio del Moral García. Tots ells (a excepció de Del Moral, que substitueix l'exfiscal general Julián Sánchez Melgar) van formar part de la sala que va admetre a tràmit la querella interposada per Maza el passat 31 d'octubre, que va desencadenar tot el procés judicial.
