Un gènere sofert

JORDI MUÑOZ
JORDI MUÑOZ Professor de ciència política a la Universitat de Barcelona

Els argumentaris de partit són un gènere molt sofert. No cal filar gaire prim amb la consistència dels arguments, perquè van destinats a reconfortar els seus propis quadres i seguidors més convençuts, i estalviar-los la ingrata tasca de pensar autònomament. Però tot té un límit: posar com a mirall del sistema de concert econòmic els països més centralitzats de la UE, com Portugal, Irlanda i Grècia, frega l'absurd. Més enllà d'això, l'argumentari del PP català tindrà poc recorregut si pretén reincidir en el vell argument segons el qual "no paguen impostos els territoris sinó les persones" o si vol reduir el problema a l'absurd, equiparant-lo a les diferències entre províncies, barris o carrers. La qüestió fiscal no és més que una derivada d'un problema nacional, de relació entre Catalunya i Espanya, que no té res a veure amb les relacions entre Pedralbes i Nou Barris.

Més continguts de