LES CONSEQÜÈNCIES DEL 21-D

Les giragonses de la tercera via socialista

El 21-D allarga el fracàs del PSC per convèncer els electors amb la seva solució acordada al conflicte

El reconeixement del fracàs va ser clar al PSC l’endemà del 21-D. “Volíem canviar el rumb, però els ciutadans han decidit una altra cosa”, va admetre Miquel Iceta. Els socialistes van aconseguir un diputat i gairebé 83.376 vots més, però van veure frustrades les seves expectatives de creixement. “La tercera via no és vista encara com una solució capaç de superar una situació tan polaritzada”, va diagnosticar Iceta, que admetia així l’enèsim fracàs del PSC per convèncer els electors amb la seva solució al conflicte amb Espanya. I, tot i això, continuarà insistint en la mateixa direcció: “No renunciarem al catalanisme ni al federalisme per un grapat de vots”, va afirmar dijous passat. Les propostes del partit, sempre pendents del beneplàcit del PSOE, han sigut diverses, però tenen un denominador comú: fan necessari el pacte amb l’Estat i requereixen o culminen en una reforma federal de la Constitució.

Federalisme

El projecte de Pasqual Maragall que va recuperar Pere Navarro

Després que Pasqual Maragall comencés a reivindicar a finals dels 90 un federalisme asimètric per a Espanya -que va intentar impulsar amb l’Estatut retallat-, Pere Navarro es va convertir des del 2012 en el màxim exponent del model territorial del PSC en resposta a l’auge sobiranista. “Federalisme. L’alternativa sensata”, deia el seu lema per a les autonòmiques d’aquell any, quan el partit encara defensava el dret a decidir. Els socialistes van treure els pitjors resultats de la seva història, van passar de 28 a 20 diputats, mentre que el PSC d’Iceta, que manté la defensa de l’Espanya federal però ha tancat definitivament la porta al referèndum, en té ara 17.

Reforma constitucional

La gran reivindicació que ha acabat ajornada ‘sine die’

Fer efectiu un estat federal passa necessàriament per una reforma de la Constitució que el PSC i el PSOE van erigir, a través de la Declaració de Granada (2013), en el vaixell insígnia de la seva proposta per millorar l’encaix de Catalunya a Espanya. Tot i que el PP va prometre al novembre -després del suport de Pedro Sánchez al 155- començar-ne a parlar en sis mesos, els matisos posteriors i l’evident falta de consens per tocar la carta magna han portat els socialistes a rebaixar expectatives. En la campanya del 21-D, Iceta va admetre que no pot posar terminis a la reforma i que, ara mateix, no està “garantida”.

Senat federal

L’intent de seduir amb més pes en el conjunt d’Espanya

Els socialistes han apostat en els últims anys per convertir el Senat en una veritable cambra de representació territorial, i el mateix Pasqual Maragall ja havia defensat el 1992 la possibilitat de traslladar la cambra alta a Barcelona com a símbol de més pes de la capital catalana a Espanya. Jaume Collboni va recuperar la idea a les eleccions municipals del 2015, i a les generals del 20-D els socialistes van concretar encara més la seva proposta per al que anomenaven Senat federal: ubicar-lo al barri barceloní de la Sagrera. Pedro Sánchez va convertir la iniciativa -blanc de nombroses crítiques- en promesa electoral, però no va aconseguir ser president i la proposta no va reeixir.

Estat plurinacional

Una mostra descafeïnada del compromís de Pedro Sánchez

El reconeixement de Catalunya com a nació que fa el PSC sempre ha incomodat el PSOE, dividit per la inclusió del terme a l’Estatut. Sánchez, que el 2015 va rebutjar utilitzar el concepte a la proposta socialista de reforma constitucional, el va reivindicar dos anys després quan va necessitar tot el suport de Catalunya per tornar a la secretaria general del PSOE. En aquelles primàries va defensar l’Estat plurinacional -com havia fet Zapatero-, l’Espanya “nació de nacions” i el reconeixement de Catalunya com una d’elles. Això sí, com a nació cultural sense dret a decidir: “La sobirania resideix en el conjunt del poble espanyol”, insistia. Quan es va imposar a Susana Díaz, el PSC va veure en ell un aliat perquè la tercera via guanyés credibilitat i partidaris a Catalunya. L’increment de la tensió del Procés, però, va portar el secretari general a deixar de parlar de la “nació de nacions”. A la campanya del 21-D s’hi va tornar a referir, però amb la boca petita.

Disposició addicional

Un gest simbòlic per reconèixer la singularitat de Catalunya

El març d’aquest any Iceta va defensar en el seu llibre La tercera vía. Puentes para el acuerdo (Catarata) una proposta del pare de la Constitució Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón: incloure una disposició addicional cinquena a la carta magna per reconèixer la posició “singular” de Catalunya. “La Constitució empara i respecta els drets històrics de Catalunya, dels quals deriva el reconeixement d’una posició singular de la Generalitat en relació amb el dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu i el sistema organitzatiu de la Generalitat”, proposava Iceta com a nou precepte constitucional -a desenvolupar amb una llei orgànica-. La proposta no apareixia a l’últim programa electoral del PSC.

Pacte d’estat

Una proposta a curt termini per guanyar credibilitat

La gran novetat del PSC de cara al 21-D, en canvi, va ser la defensa d’un pacte d’estat per a Catalunya basat en les 46 demandes que Puigdemont va fer en el seu dia a Rajoy -amb l’excepció del referèndum-. Iceta es va comprometre a desenvolupar normativament l’Estatut i impulsar millores en l’autogovern, el finançament i les infraestructures en el termini d’un any, i va prometre -amb l’objectiu de donar credibilitat a la seva proposta- deixar la presidència si no aconseguia acords en dos anys. Els resultats no li permetran demostrar-ho.

Hisenda federal

La polèmica proposta electoral ja prevista a l’Estatut

En el paquet de propostes d’aquestes eleccions els socialistes també presentaven un projecte d’Hisenda federal per “fer realitat el ple reconeixement de les comunitats autònomes com a autèntiques entitats de govern”. La idea incloïa la creació d’un consorci tributari entre la Generalitat i l’Estat per compartir “la gestió, recaptació, liquidació i inspecció dels impostos”. Malgrat que es tracta d’un organisme previst a l’Estatut -i ja reclamat per Pere Navarro-, va ser criticat, per uns, com una concessió a l’independentisme i, per d’altres, com un ganxo electoral. Tot i que Sánchez va donar-hi suport, diversos barons del PSOE van mostrar-se recelosos amb la idea.

Modernització territorial

La proposta de mínims que ha aconseguit seduir el PP

Amb un resultat insuficient per liderar l’alternativa no independentista al Parlament, l’únic espai de què disposa en aquests moments el PSC per canalitzar la tercera via és ara mateix la comissió d’avaluació i modernització de l’estat autonòmic, impulsada pel PSOE al Congrés. Una comissió en què han rebutjat participar tant Podem, com ERC, el PNB i el PDECat i que aspira a ser el preludi d’una altra comissió per començar a parlar de la reforma constitucional. Un objectiu que el PP i Cs pretenen allargar.

Més continguts de