Política 20/07/2021

El Govern descarta implicar l'ICF en les fiances d'Exteriors

El conseller Giró confirma que no hi ha bancs disposats a participar ara en l'operació i el Govern no podrà fer d'aval

4 min

BarcelonaNo hi haurà aval de la Generalitat, per ara. El termini per dipositar la fiança de 5,4 milions d'euros que el Tribunal de Comptes reclama als excàrrecs de la Generalitat investigats en la causa d'Exteriors s'acaba aquest dimecres i, tal com va avançar l'ARA, el Govern no ha trobat cap banc disposat a participar en l'operació ni tampoc activarà l'Institut Català de Finances perquè ho faci. El tema és sensible, i per abordar-lo ha comparegut en la roda de premsa posterior a la reunió del consell executiu el conseller d'Economia, Jaume Giró: ha confirmat que el Govern no disposa dels avals bancaris per cobrir la fiança de les 34 persones afectades, entre elles els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont o l'exvicepresident Oriol Junqueras, i que ell mateix ha descartat que ho faci l'Institut Català de Finances per no provocar "angoixa i inquietud" a cap dels professionals de l'organisme davant de possibles querelles. "No descansarem fins que trobem la solució", ha advertit el conseller.

L'operació per intentar ajudar els 34 càrrecs afectats en aquesta causa va començar fa dues setmanes, quan el Govern va aprovar un decret per respondre a les fiances del Tribunal de Comptes i evitar l'embargament dels béns dels encausats. Quinze dies després, el moviment encara no ha cristal·litzat i el termini per aportar les fiances acaba aquest dimecres a mitjanit. Giró ha reconegut que el problema principal és que cap banc ni cooperativa de crèdit amb implantació a Catalunya ha volgut col·laborar. I això que, segons el conseller, si decidissin participar-hi no incorrerien en cap risc "financer, ni jurídic, ni comercial". Ha evitat polemitzar amb les entitats bancàries i ha assegurat que té el mòbil connectat "24 hores" per si canvien d'opinió. En tot cas, fonts coneixedores de la situació asseguren que en els últims dies els bancs han rebut "pressions" perquè no fessin cap pas amb la Generalitat.

I és que el Govern no pot obviar que aquesta operació sí que té les seves potencials amenaces i la seva complexitat. Un exemple és que fa uns dies la mateixa Generalitat preveia que l'Institut Català de Finances actués d'avalador en substitució d'un banc –com preveu el decret– i finalment tampoc ho farà. El motiu, segons ha explicat el mateix Giró, és que no vol sotmetre a potencials "riscos" els responsables d'aquest organisme públic, com ara que s'hagin d'enfrontar a una hipotètica querella per malversació. Segons el conseller, des que el Govern va idear aquest mecanisme per ajudar els encausats han proliferat des de certs mitjans de comunicació les "amenaces" contra els càrrecs públics que ho promoguin. El diagnòstic que ha fet el conseller és que hi ha hagut "molt soroll i poc temps" per tancar l'operació. Giró, que ha subratllat que fins i tot des del PSC s'ha considerat legal el mecanisme, també ha confiat que el Consell de Garanties Estatutàries –òrgan consultiu de la Generalitat– assenyali que el decret és perfectament constitucional i això ajudi a desencallar la situació.

En la mateixa línia s'ha pronunciat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, a qui li ha tocat parlar del tema en la compareixença que ha fet després de reunir-se amb el president flamenc, Jan Jambon. No ha volgut entrar en gaires detalls, però s'ha mostrat "convençut" que el Consell de Garanties dirà que el decret és plenament legal i que això permetrà "desbloquejar" la negativa dels bancs. És a dir que, amb l'aval de l'òrgan consultiu de la Generalitat, les entitats bancàries deixaran de tenir inconvenients de participar en l'operació. De fet, ha assegurat que "continuaran els contactes" amb les entitats financeres i que hi haurà solució "en els pròxims dies".

Una entitat estrangera, possible avalador

Per salvar la situació, tal com explicava també aquest dilluns l'ARA, qui mobilitzarà el patrimoni seran els partits independentistes, la Caixa de Solidaritat i els mateixos encausats. Segons diverses fonts consultades per aquest diari, finalment, la fiança es pagarà de la manera següent: Esquerra posarà 2,2 milions d'euros per cobrir les fiances del període 2016-2017, de manera que afecta tot el que s'atribueix a Raül Romeva i Oriol Junqueras (ERC) però també a Carles Puigdemont (JxCat); i Junts ha fet una crida per mobilitzar capital de particulars, i alguns dels investigats posaran el seu patrimoni com a garantia al Tribunal de Comptes. Ho faran l'expresident Artur Mas, l'exconseller Francesc Homs, l'exinterventora general Mireia Vidal, l'exconseller d'Economia Andreu Mas Colell i l'ex alt càrrec de la Generalitat Jordi Vilajoana. Perquè l'expresident Mas i Homs puguin disposar dels seus béns per situar-los com a fiança a la causa d'Exteriors, la Caixa de Solidaritat dipositarà el que queda per pagar de la multa de la consulta del 9-N en el mateix tribunal (ja és ferma) i el patrimoni dels exmembres del Govern quedarà alliberat perquè el tornin a embargar –fins ara està de garantia a la investigació sobre el 9 de novembre.

El conseller d'Economia, Jaume Giró, aquest dimarts.

Segons el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, en una carta enviada a la militància, la "pressió mediàtica i dels organismes de l'Estat ha fet que les entitats financeres del país no accedissin de moment" a donar l'aval: "Un cop més la pressió de l'Estat fa tirar enrere les institucions bancàries". Però també ha apuntat una possible via de sortida: en la mateixa missiva ha afirmat que "d'aquí unes setmanes" la Generalitat pot disposar d'un aval bancari d'una entitat de fora del país "allunyada de la pressió política que imposa Espanya". Giró ha evitat confirmar aquest extrem durant la roda de premsa, ja que s'ha emparat en la discreció per evitar que cap actor es faci enrere.

Un cop hi hagi dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, el Parlament haurà de convalidar el decret llei aprovat pel Govern. Els partits, abans de conèixer l'opinió de l'ens, però, ja tenen un posicionament: Ciutadans ja ha avançat que votarà en contra de la norma, mentre que la CUP ha assegurat que avalarà totes les decisions de l'executiu que vagin en la línia de cobrir els implicats en la causa d'Exteriors. De fet, la diputada Eulàlia Reguant ha retret a la Generalitat que l'ICF no actuï ja ara per cobrir les fiances. Els comuns sí que s'esperaran a saber què diu el Consell –tot i que veuen el decret "sòlid"– i el PSC, el líder del qual, Salvador Illa, ja ha dit que creu que s'ajusta a la legalitat, haurà de decidir quin és el sentit del seu vot.

stats