El Govern responsabilitza Sánchez del conflicte amb l'Aragó pels Jocs

La Moncloa circumscriu la polèmica a un desacord entre els dos territoris i demana que arribin a un "consens"

4 min
El president Aragonès, saluda el delegat del Govern a Ponent, Bernat Soler, durant la seva visita aquest divendres a Balaguer

BarcelonaEl conflicte obert pel lideratge dels Jocs d'Hivern del 2030 amenaça amb obrir un nou front entre els governs català i espanyol. Després que el president de l'Aragó, Javier Lambán, plantés Pere Aragonès, amb qui s'havia de reunir aquest divendres a Balaguer per mirar d'acostar posicions sobre el projecte olímpic als Pirineus, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha responsabilitzat Pedro Sánchez d'haver provocat la discrepància amb el govern aragonès. En declaracions a RAC1, Vilagrà ha afirmat que el president espanyol "va fer una promesa que no podia fer": repartir l'organització de la candidatura al 50% entre Catalunya i l'Aragó. "Haurà de ser molt tècnica i ponderada en els actius que té cada territori, i entrar a valorar el 50% és absurd", ha argumentat la consellera, que creu que parlar de percentatges significaria convertir la candidatura en "política".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Amb les seves paraules, Vilagrà s'ha remuntat a les declaracions que Sánchez va fer al setembre a l'Aragó just un dia després de l'última reunió de la taula de diàleg amb la Generalitat. En el que el Govern interpreta com un joc d'equilibris amb barons socialistes com Lambán, reticents a la negociació amb Catalunya, el cap de l'executiu espanyol va afirmar llavors que les dues comunitats autònomes estarien implicades en l'impuls dels Jocs "en peu d'igualtat"; aquesta és una premissa a la qual s'agafa ara el president aragonès per rebutjar que la Generalitat porti la veu cantant. Però si llavors la Moncloa va verbalitzar clarament quina era la posició sobre el lideratge dels Jocs, ara opta per inhibir-se del conflicte i demana “deixar treballar” els governs autonòmics perquè arribin a un "consens", en paraules de la ministra de Transports, Raquel Sánchez. "Ara és el moment que es treballi entre les dues comunitats autònomes [...]. Crec que és el moment de no introduir elements de distorsió", s'ha limitat a dir.

La ministra no ha entrat a valorar que Lambán suspengués la reunió amb Aragonès, com sí que ha fet la consellera Vilagrà, que ha criticat el “desaire” del president de l’Aragó i l'ha acusat de portar els Jocs al terreny del “conflicte polític i la guerra entre territoris”. Un conflicte, ha assegurat, que el Govern no abonarà: “Parlant s’arriba a posicions raonades”, ha dit, i ha destacat que continuaran treballant amb el Comitè Olímpic Espanyol (COE) en els aspectes tècnics de la candidatura. Uns treballs, d'altra banda, que estan molt avançats i que generen un acord gairebé total entre totes les parts.

Si Vilagrà ha posat veu a les crítiques i les acusacions, el president Aragonès ha volgut aquest divendres rebaixar el to. Des de la Noguera, lloc on precisament s’havia de trobar amb Lambán, el president s'ha mostrat “disposat” a reunir-se amb el seu homòleg de l’Aragó si “canvia de criteri”. “La manera de tirar endavant els Jocs d’Hivern és no fer més gran una polèmica que no hauria d’haver existit”, ha insistit. Però la distensió verbalitzada pel cap del Govern no ha sigut corresposta pel seu homòleg aragonès, que ha culpat la Generalitat de ser l’única responsable de la crisi oberta: “Els problemes no els planteja l’Aragó, els planteja Catalunya”, ha afirmat Lambán. El socialista s'ha mostrat obertament molest per les formes amb les quals el Govern va tractar el seu executiu en els preparatius de la reunió i creu que això també denota la “nul·la voluntat d’arribar a acords” de la part catalana. Al seu entendre, cal que Aragonès accepti les regles del Comitè Olímpic Internacional i el COE, que passen “perquè la candidatura sigui dels Pirineus en el seu conjunt i que Catalunya i l’Aragó hi treballin en peu d’igualtat”, ha insistit.

Tot i que el govern espanyol intenta tractar aquest conflicte com un afer entre Catalunya i l’Aragó, la qüestió amenaça amb arribar al Congrés de Diputats. Aquest mateix divendres, el grup parlamentari de Ciutadans al Congrés ha registrat una sol·licitud de compareixença del ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta, perquè expliqui quina és la posició de la Moncloa amb la candidatura olímpica.

Escridassada a Aragonès

A l’espera de com es resol el front polític amb l’Estat, les diferències amb els Jocs també es fan notar a Catalunya. Si aquesta setmana tant els comuns com la CUP, els principals socis del Govern, han expressat la seva oposició a la candidatura, la síndica d’Aran, Maria Vergés, ha defensat aquest divendres a TV3 que el COE “va plantejar que la candidatura havia de ser en igualtat”. D’aquesta manera, ha rebutjat la “preeminència d’un territori respecte a l’altre”: “El Pirineu és de tothom”, ha afirmat abonant les tesis de l’Aragó. El president Aragonès, a més, ha topat a la Noguera amb una escridassada de la vintena de persones que han assistit a la convocatòria de la Plataforma Stop Jocs Olímpics. Instants després, el cap de l’executiu s'ha reunit en privat uns 10 minuts amb dos dels contraris a la candidatura del Pirineu per sentir les seves reivindicacions. El portaveu de la Plataforma, Bernat Lavaquiol, ha criticat que el Govern vulgui fer una consulta “sense disposar encara d’un projecte” per tenir –ha dit– “carta blanca” i després “fer el que vulguin” si s’aprova. Tot i que en un inici el principal repte del Govern era llimar les diferències entre els detractors i els partidaris dels Jocs a Catalunya, ara això ha passat a un segon pla i la seva principal preocupació és si la pugna amb l'Aragó posa en risc que hi pugui haver candidatura.

stats