Política 26/04/2022

El Govern restringeix "al mínim" les relacions amb l'Estat i aparca la taula de diàleg

Exigeix a Sánchez "aixecar el secret" de totes les actuacions vinculades al Catalangate

3 min
El president Aragonès i la consellera Vilagrà dirigint-se a la reunió del consell executiu.

BarcelonaLa taula de diàleg està des d'avui una mica més congelada del que ho estava ahir. Si fins ara la Generalitat era qui mostrava més interès per reactivar-la, el Catalangate ha fet que també des de la plaça Sant Jaume es posi fre a aquest instrument de negociació, almenys momentàniament. Aquest dimarts el consell executiu ha aprovat un acord que estableix que el Govern a partir d'ara restringirà "les relacions polítiques" amb l'Estat a les "mínimes imprescindibles". Per si quedava algun dubte, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha anunciat que la decisió impactarà directament en la taula. "No es dona cap de les condicions perquè es pugui celebrar", ha dit en la compareixença posterior a la reunió de l'executiu.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Com explicava l'ARA aquest dilluns , el cas d'espionatge també afectarà les relacions Estat-Generalitat més enllà de la negociació del conflicte polític. Així, el Govern evitarà al màxim les trobades entre consellers i ministres, i també se'n ressentiran les comissions bilaterals entre les dues administracions. Segons ha explicat Plaja, això es justifica perquè el Catalangate suposa una "crisi sense precedents" i fins ara les explicacions que ha donat el govern de Pedro Sánchez han sigut "insuficients". No totes les vies de contacte entre governs estaran tallades. Es mantindran les reunions sobre temes sectorials que afectin el dia a dia dels ciutadans, i també les trobades que tinguin a veure, precisament, amb el cas d'espionatge com la que van tenir diumenge la consellera Laura Vilagrà i el ministre Félix Bolaños.

El que no queda clar és fins quan quedaran restringides al mínim aquestes relacions. "Com a mínim fins que hi hagi explicacions vàlides i convincents", ha dit Plaja. El problema de cara el futur és que els dos socis de govern, ERC i JxCat, tenen una aproximació diferent sobre la taula de diàleg. Per als primers, la bandera de la negociació continua tenint vigència malgrat l'espionatge –Oriol Junqueras és qui ho ha dit més clar–, mentre que, per als segons, el temps de la taula fa temps que va expirar –així ho ha reiterat Carles Puigdemont–. Sigui com sigui, la portaveu ha precisat avui que la taula està "congelada, aparcada", però no pas enterrada. L'executiu català continua creient que és "imprescindible la negociació per resoldre el conflicte polític". També queda per veure quina pressió li pot generar a Sánchez congelar un instrument que ell també ha volgut congelar en més d'una ocasió. Probablement la resposta es trobarà en si és capaç de trobar al Congrés un soci alternatiu a ERC que li doni estabilitat parlamentària. Fins ara no ho ha aconseguit.

Més mesures

La decisió de restringir relacions amb l'Estat és només un dels punts que ha aprovat avui el Govern. N'hi ha d'altres, com per exemple impulsar "totes les accions legals necessàries" per intentar aclarir el cas d'espionatge. Per aquest motiu ja ha encarregat al gabinet jurídic de la Generalitat que proposi "les actuacions procedents" davant les instàncies judicials i policials pertinents. Per ara, l'executiu no vol donar pistes de per on podrien anar aquestes decisions.

Un dels focus de la polèmica està centrat en el paper que ha tingut el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) en l'afer. Per intentar posar-hi una mica de llum, el Govern també exigeix directament al consell de ministres "aixecar el secret totes les actuacions relacionades" amb el paper dels serveis secrets, com per exemple "l'accés als contractes de qualsevol tipus que s'hagin pogut signar" entre el CNI –o qualsevol altra agència estatal– i l'empresa NSO Group, la creadora del programa espia Pegasus.

Les últimes informacions apunten que el CNI admet que va fer servir el programa, però que ho hauria fet amb autorització judicial. Tampoc això seria una explicació que estovés el Govern, que no s'ho acaba de creure: "En una democràcia el todo por la patria no hauria de ser justificació suficient perquè un jutge autoritzi vulnerar tants drets fonamentals".

stats