Diàleg Catalunya-Espanya
Política  /  Govern 19/08/2022

Aragonès mantindria la taula de diàleg encara que a Espanya governin PP i Vox

El president descarta sotmetre's a una moció de confiança perquè la CUP no garanteix estabilitat a l'executiu

Aleix Moldes
4 min
El president del Govern, Pere Aragonès, al Palau de la Generalitat

BarcelonaLa taula de diàleg va néixer fruit de la negociació per la investidura de Pedro Sánchez a principis del 2020. El PSOE acceptava reunir els governs a canvi dels vots favorables d'ERC. Des d'aleshores, tres reunions, pocs acords -cap sobre l'autodeterminació, en principi l'objectiu de la taula- però el compromís dels partits que en van ser promotors -també Unides Podem- de mantenir-la viva com a símbol d'una nova etapa. Les eleccions generals de l'any que ve la podrien deixar, però, tocada de mort si hi ha un canvi a la Moncloa: el PP i Vox han considerat des del minut zero que la taula de diàleg és un "xantatge" de l'independentisme i representa una "traició" del PSOE a Espanya. Ara bé, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, vol mantenir-la oberta encara que a l'Estat hi hagi un exectiu de PP i Vox, el que ara per ara apunten totes les enquestes. "Independentment del govern que hi hagi a l'Estat el procés de negociació ha de continuar perquè el conflicte continua", ha remarcat aquest divendres en una entrevista a l'ACN.

Aragonès mantindrà la taula de diàleg encara que hi hagi un canvi de govern a Espanya

"No és una cosa de partits sinó d'institucions", ha defensat el president tot recordant que ell va ser molt insistent a l'hora de fixar que la taula estigués formada per governs i no pas per partits: "La negociaicó és entre governs precisament perquè som dos països que negocien". Des de l'independentisme ERC està sola defensant aquest instrument que ni JxCat ni la CUP veuen útil. Els republicans han insistit en nombroses ocasions que no volen "regalar la bandera del diàleg" a l'Estat aixecant-se els primers d'una negociació que encara no ha començat. Fonts del partit reconeixen que si ja ha estat difícil anar reunint la taula amb Pedro Sánchez a la Moncloa resultaria impossible fer-ho amb Feijóo, però confien que s'evidenciés que és Espanya i no Catalunya qui no vol negociar. Segons Aragonès es necessita "temps" per aconseguir fruits en el referèndum i l'amnistia, les dues propostes de la part catalana de la taula.

La secretària general d'ERC, Marta Vilalta, també ha parlat del tema en una entrevista a Rac-1. "Ens asseurem davant de tothom", ha subratllat quan se li ha preguntat si estarien disposats a negociar amb el PP i Vox. "La millor manera d'avançar és confrontat a través de la paraula i debatre i negociar amb qui no estàs d'acord. No hi ha cap altra alternativa viable", ha assenyalat. Un argument que Aragonès ha reblat per garantir que ERC no "cometrà la irresponsabilitat de renunciar al diàleg" si des de l'independentisme no es presenta una alternativa que, fins ara, no ha arribat "ni públicament ni provadament".

En l'última reunió de la taula entre governs, el 26 de juliol a Madrid, es va acordar fer passos per la desjudicialització i protegir el català a l'escola i impulsar-lo al Senat i a l'Eurocambra. Aragonès sosté que aquest últim compromís "s'ha d'entendre com una mesura de construcció de confiança més que no pas com un acord sobre el fons de la negociació". "És d'aquells primers acords que permeten veure que les dues parts tenen voluntat d'avançar", ha dit.

JxCat vol posar punt i final a la taula de diàleg el proper 1 d'octubre perquè entèn que no ha donat cap resultat. ERC i la CUP van pactar dos anys de marge -que acabaran durant el segon trimestre del 2023- per esperar els acords, però els cupaires ja consideren que no té sentit seguir per aquesta via i que cal impulsar, de nou, un procés unilateral en què, ara per ara, els republicans no estan interessats.

Possibles avenços en la desjudicialització

Pel que fa a la desjudicialització, encara està pendent de concretar amb quins instruments s'ha de fer. Es tracta, doncs, "d'una carpeta oberta" que s'ha d'abordar en les pròximes setmanes amb l'objectiu que les reformes o eines necessàries arribin abans de finals d'any. Per això Aragonès vaticina "setmanes de feina molt intensa" per poder assolir-ho.

En tot cas, el president de la Generalitat insisteix que els futurs acords s'hauran de centrar en "com es dona resposta a la voluntat majoritària de decidir en llibertat" i "com s'acaba amb la repressió". "El procés de negociació ha de continuar avançant i caldrà que finalment l'Estat digui quina proposta té per a Catalunya. La nostra és un referèndum sobre la independència. Quina és la seva?", ha exposat. I ha reconegut que, fins ara, l'estat espanyol només ha posat damunt la taula propostes concretes "que podrien servir per a altres territoris on no hi ha un conflicte polític".

No se sotmetrà a la qüestió de confiança

D'altra banda, el cap del Govern no preveu sotmetre's a una qüestió de confiança perquè la CUP "no té sobre la taula" garantir l'estabilitat. "Si hi ha voluntat de donar estabilitat, haurem de parlar de tot; però en aquests moments no està sobre la taula aquesta possibilitat", ha dit. L'acord d'investidura d'Aragonès entre ERC i la CUP incloïa que el Govern se sotmetria a una moció de confiança a mig mandat.

Aragonès ha recordat que els anticapitalistes van decidir no donar suport als pressupostos del 2022 i que, per tant, no es pot continuar "la cadena de confiances". I ha assenyalat que ara cal "estabilitat, sòlides majories per aprovar pressupostos i tirar endavant les transformacions que necessita el país".

Sobre les relacions del Govern amb la CUP, Aragonès ha sostingut que l'executiu "continua treballant en tots els aspectes que contenia l'acord d'investidura" pactat amb ells. I deixa la porta oberta perquè es puguin "reincorporar". "La mà està estesa a les forces que van donar suport a la investidura i a les que han anat facilitant l'aprovació dels pressupostos", ha insistit Aragonès, en referència als comuns, amb qui van aprovar els comptes l'any passat . Un dels punts calents de la negociació amb els anticapitalistes va ser la retirada de la Generalitat dels processos contra manifestants que, tal com va avançar l'ARA, el Govern reconeix que no podrà fer en bloc.

stats