Illa refreda el cara a cara amb Aragonès
JxCat endureix el to contra ERC després de l'intent dels republicans de polaritzar la campanya amb el PSC
BarcelonaEncara estava en marxa ahir el segon debat a nou de la campanya i el cap de llista d'ERC, Pere Aragonès, proposava un cara a cara al candidat del PSC, Salvador Illa, per contraposar projectes en solitari. "No tinc cap problema a debatre amb ningú que vulgui debatre amb mi", ha respost aquest matí el socialista en una roda de premsa organitzada per l'ACN. Illa ha insistit en què és un "amant dels debats" i la confrontació d'idees, però ha advertit: "El que em puc trobar és que no tingui prou temps per fer tots els 'cara a cara' que em demanin". Ha deixat, per tant, la concreció de la cita en l'aire. Fonts del PSC refreden ara aquesta possibilitat, insistint que prioritzaran els debats a nou: "Apostem per debats en què participen tots els candidats".
Els socialistes ja havien avisat que només acceptarien el cara a cara en cas que fos autoritzat per la Junta Electoral Central i això, en el passat, ha generat moltes controvèrsies. En especial, per l'oposició de la resta de formacions parlamentàries. Aquest mateix dilluns la presidenciable de JxCat, l'altre partit que les enquestes situen al capdavant, els ha fet una contraproposta: "Les enquestes ens donen a JxCat per primer cop una posició d'avantatge i ara apareixen dos senyors que volen capitalitzar el debat. Jo els hi proposo: ¿volen fer un trio?". A més, ha afegit que els socialistes i els republicans són aliats a Madrid, de manera que li "sembla estrany que ara dos socis vulguin discutir".
Amb aquest debat, Esquerra vol intentar posar de manifest que aquestes eleccions "van de dos", és a dir, de republicans i socialistes, malgrat que les enquestes realment detecten que la batalla podria anar de tres –JxCat també té possibilitats de triomf–. Els socialistes, que han concentrat les crítiques de tots els grups -el candidat va denunciar el "tots contra Illa" ahir en el debat de TVE- no estarien en aquesta lògica. "Illa ha participat en dos debats electorals, en té tres més agendats durant la campanya", assenyalen aquestes fonts, que defensen un format en què participin tota la resta de grups.
El moviment, de fet, ha generat malestar a Junts i aquest vespre, en el míting a Mataró, la candidata, Laura Borràs, ha apujat el to contra els republicans. Ha afirmat que la "via àmplia" que defensa Pere Aragonès té el perill d'acabar portant la independència cap a una "via tan lenta que pot acabar morta". "Pot ser tan lenta que ens porti a ser independentistes tota la vida. Nosaltres volem ser independents", ha afirmat. A parer seu, l'estratègia republicana "no és realista" perquè espera que l'estat espanyol es comporti com un "estat democràtic" i ha advertit que tampoc s'avançarà cap a la república amb un govern amb els comuns. Un "tripartit" -entre ERC, els comuns i el PSC- que Borràs veu possible a la Generalitat perquè l'aliança ja existeix a l'ajuntament de Barcelona i a Madrid.
La candidata de Junts tampoc s'ha estalviat la resposta al PSC, que en el debat de TVE de diumenge li va replicar que "no es creu ni ella" que activarà la declaració d'independència. "El seu problema és que té por. Sap que ens ho creiem (...). També ens deien que no faríem l'1-O i que Carles Puigdemont no seria eurodiputat. Ho vam fer", ha contestat -informa Núria Orriols Guiu-.
"La independència és divisiva"
Durant la roda de premsa Illa s'ha erigit en líder del constitucionalisme i ha insistit que resoldre el conflicte català passa pel "diàleg dins la llei". Això sí, ha deixat clara la seva ferma oposició a l'independentisme: "La independència és divisiva, i jo giro full d'això". Illa va abandonar el ministeri de Sanitat per presentar-se a Catalunya empès entre altres coses per la necessitat, segons diu, de "girar full" del Procés a través d'un canvi de Govern. És per això que aposta, si els números ho permeten, per liderar un Govern en minoria amb Catalunya en Comú - Podem de soci després del 14-F reproduint el model de l'Estat i de l'Ajuntament de Barcelona. Les enquestes no preveuen que aquesta sigui una suma suficient i, en el millor dels casos, necessitarien que almenys una altra força política s'hi sumés. Els comuns defensen que sigui ERC, però republicans i socialistes es veten mútuament, precisament com va passar a Barcelona després de les municipals de l'any passat.
Illa ha defensat que no hi ha una majoria social independentista sinó una "àmplia majoria" que vol el "retrobament". Per això aposta pel "diàleg dins el marc de l'estat de dret". La proposta dels socialistes si s'arriba a produir aquest diàleg és, ha recalcat, el document de 44 punts que la Moncloa va proposar al Govern en la taula de diàleg el 6 de febrer de l'any passat, que aborda qüestions com el finançament o les infraestructures, a més del compromís amb la memòria històrica i la voluntat d'evitar la judicialització de la política. "L'Estat és compost, però encara hi ha recorregut que podem millorar", ha admès. Amb tot, Illa ha deixat clar que la seva prioritat la legislatura vinent és la gestió de la crisi sanitària, i ha insistit en la "cooperació, l'eficàcia i l'eficiència" entre administracions per fer-ho possible.
