Política 19/10/2015

De la instrucció al judici (si arriba): el camí de la querella del 9-N

Després d'escoltar tots els testimonis, les parts –la Fiscalia, la defensa i l'acusació popular representada per Manos Limpias– hauran de decidir si sol·liciten més proves o declaracions

Núria Orriols
2 min
La multitud que esperava Mas davant del TSJC, ciutadans i periodistes. El president saluda des de les escales / MANOLO GARCÍA

BarcelonaArtur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau van declarar la setmana passada davant els jutjats per haver organitzat la jornada del 9 de novembre: milers de persones es van concentrar davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per donar suport als imputats. Aquest dilluns és el torn de cinc testimonis que poden ser determinants per al curs de la querella, entre els quals, l'exdirigent d'Unió i mà dreta d'Ortega a la conselleria de Governació, Joan Cañada, i la directora de l'Institut Pedraforca de l'Hospitalet Dolores Agenjo, que va denunciar pressions per part del departament d'Ensenyament i que es va negar a obrir el centre educatiu per acollir les urnes.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Què passarà ara?

Després d'escoltar tots els testimonis, les parts –la Fiscalia, la defensa i l'acusació popular representada per Manos Limpias– hauran de decidir si sol·liciten més proves o declaracions. Fonts properes al cas apunten que el ministeri públic no demanarà noves diligències i que, en aquest punt, la defensa demanarà l'arxivament de la causa. Ara bé, si finalment es demanen més proves o testimonis, els advocats de Mas, Ortega i Rigau no podran sol·licitar aquest arxiu, tal com explica avui l'ARA.

L'estratègia de la defensa

La defensa de Mas, Ortega i Rigau sosté que no hi va haver incompliment de la suspensió per part del Tribunal Constitucional (TC) de la jornada del 9-N, ja que la Generalitat no hauria fet actuacions per dur-la a terme des del dia de la resolució del TC, el 4 de novembre. D'altra banda, també esgrimeix que no hi ha base jurídica per culpar de desobediència els imputats perquè no hi va haver un requeriment explícit per part de l'alt tribunal cap als querellats.

Ara bé, la directora de l'Institut Pedraforca, que aquest dilluns declara davant del TSJC, assegura que el departament d'Ensenyament va convocar una reunió després de la suspensió. Una trobada que Irene Rigau, en una entrevista a TV3, ha circumscrit a una reunió informativa i en cap cas d'instrucció als directors dels centres educatius, tal com va explicar davant el jutge. La consellera en funcions ha deixat clar que no es va donar ordres als docents i que, per tant, no hi va haver pressions per part de la conselleria, tal com denuncia la directora del centre. A què atribueix Rigau el paper de la testimoni? "Té una profunda discrepància política amb Artur Mas. Té un compromís polític [en al·lusió a la seva participació a les llistes de C's]", ha afirmat durant l'entrevista.

El procediment abreujat i judici oral

Un cop s'hagin practicat totes les diligències, la fase d'instrucció culmina amb l'obertura del procediment abreujat. Els penalistes consultats expliquen que és en aquest punt on l'acusació –si no és que s'arxiva la causa abans, tal com demanarà la defensa– haurà de definir l'"objecte" pel qual s'acusen els imputats. Poden mantenir els quatre delictes que ara per ara se'ls atribueixen –desobediència, malversació de fons públics, prevaricació i usurpació d'atribucions judicials– o delimitar-se només a un. A partir d'aquí, s'obrirà el judici oral.

stats