La irrupció de Vox fa perillar la visibilitat de Cs i PP al Parlament

BarcelonaVox pot resultar una presència molt incòmoda per a Ciutadans i el PP en un sentit que no afecta la resta de partits. Mentre l’independentisme, el PSC i En Comú Podem afronten l’entrada de l’extrema dreta al Parlament plantejant-hi un cordó sanitari, taronges i conservadors hi han de conviure. D’una banda, perquè comparteixen electorat i, de l’altra, perquè estan d’acord en un dels temes clau a Catalunya: la duresa antiindependentista. El partit dirigit per Ignacio Garriga té previst prendre a l’unionisme més abrandat el rol de flagell del sobiranisme. Mentre es llepen les ferides pels mals resultats del 14 de febrer, a Cs i el PP els urgeix prendre posicions al Parlament.

“Serem el pitjor malson del separatisme i l’esquerra”. Així planteja Vox el seu rol a la legislatura, segons fonts del partit, conscients que la seva actitud de confrontació radical els ha permès arrabassar escons de Cs i el PP. L’extrema dreta es prepara per a un mandat en què es trobarà aïllat a l’hemicicle, però això també li permetrà reivindicar-se i buscar la complicitat del votant més radical. La fórmula ja li va funcionar en campanya per fer el sorpasso als seus competidors, malgrat l’intent del PP de marcar perfil propi, sobretot als debats electorals. Ara bé, no per haver quedat amb tan sols tres diputats el PP preveu virar el seu discurs i anar a remolc de Vox. “Sempre hem tingut un discurs propi al Parlament i no s’ha assemblat mai a Vox”, defensen fonts de la direcció, que recorden que no han proposat mai dissoldre l’estat autonòmic.

Això no vol dir, però, que donin carta blanca a l’independentisme. “Si s’incompleixen les lleis, hi serem al capdavant”, avisen. De fet, veuen en el discurs frontista de Vox una ocasió per erigir-se com la “veu assenyada” de l’unionisme, marcant perfil liberal conservador. Amb tres diputats, el PP haurà de fer mans i mànigues per visibilitzar-se, assetjat per Vox a la dreta però també per Cs -la seva número dos va ser cap de llista dels taronges-. “Haurem d’aprendre a fer política més enllà del Parlament”, apunta un dirigent del partit, que es referma en l’estratègia de no “imitar” Vox però sí d’acostar-se més al carrer.

Reivindicar l'ideari liberal

Cs també s’ha conjurat per fer més carrer. Diverses veus de l’executiva admeten que haver passat massa hores als despatxos els pot haver castigat a les urnes. Els 36 escons obtinguts el 21-D no els van servir per aprovar moltes de les seves iniciatives, a causa de les dificultats que van tenir per fer pactes. Tot i això, fonts de l’executiva permanent descarten grans canvis en el discurs identitari i també participar en cap cordó sanitari contra Vox -divendres Carlos Carrizosa va preguntar al PSC si la seva proposta d’aïllar l’extrema dreta incloïa JxCat-. Cs mantindrà, doncs, la duresa contra l’independentisme, encara que des de la direcció catalana admeten que serà un espai més competit. Confien que remarcar el seu ideari liberal els permetrà diferenciar-se. Seguiran el camí iniciat els últims mesos de legislatura i buscaran consensos en temes econòmics i socials, emmirallant-se en l’estratègia d’Inés Arrimadas al Congrés.

Cs i el PP esperen tenir una bona relació aquesta legislatura. De fet, segons fonts conservadores, fins i tot van valorar si havien d’unir els diputats en un mateix grup, però van convenir que no hi havia “cap incentiu” per fer-ho i que podrien tenir més visibilitat anant separats, tot i que tenen intenció de “col·laborar”. Fonts de la cúpula popular insisteixen que en un futur és inevitable que el PP i Cs acabin amb “algun tipus de confluència” per ser més forts en aquest espai ideològic, però descarten que sigui a curt termini. La direcció taronja rebutja ara per ara diluir les seves sigles, encara que veus internes ho plantegen -especialment pròximes a l’antiga executiva d’Albert Rivera-. A la legislatura que s’obre, els dos partits tenen la tasca de frenar un declivi que podria no tenir fons.