Jaume Alonso-Cuevillas tenia raó i altres històries del debat al Parlament
Què hauria fet Jaume Alonso-Cuevillas aquesta setmana si encara formés part de la mesa del Parlament? No ho sabrem mai, però potser no hauria distat tant del que van acabar fent Laura Borràs i Aurora Madaula, les representants de JxCat a l’òrgan rector de la cambra. Totes dues, com els seus companys d’ERC i la CUP, van acceptar que es tramités la proposta de resolució dels anticapitalistes per fixar la data d’un nou referèndum d’autodeterminació. I totes dues van evidenciar el seu malestar amb la CUP perquè això les posa en risc de ser inhabilitades, tan bon punt Vox i Ciutadans compleixin amb l’amenaça d’activar contra elles la via penal. Això si no l’activa abans la Fiscalia. I tot per una proposta de resolució sense efectes pràctics. En primer lloc, perquè no va ser aprovada (ERC es va abstenir i JxCat hi va votar en contra) i, en segon lloc, perquè les resolucions que aprova el Parlament acostumen a ser paper mullat si el Govern no té intenció de complir-les.
Cuevillas va votar disciplinadament com el seu grup però potser pel seu cap hi va passar en algun moment la manera com va ser rellevat de la mesa. Especialment el motiu. “Si admetem a tràmit una proposta de resolució que tingui per objecte reprovar el rei o reafirmar el dret d’autodeterminació, immediatament la Fiscalia es querellarà i acabarem inhabilitats. La meva opinió és que això no és una confrontació intel·ligent. Això és intentar resistir d’una manera testosterònica, com un legionari que veus que li disparen però que va amb el pit descobert”, va dir l’1 d’abril en una entrevista a Vilaweb. Després d’aquestes paraules, Borràs, Jordi Sànchez i Carles Puigdemont van coincidir que no podia seguir formant part de la mesa.
El debat sobre el simbolisme d’algunes iniciatives parlamentàries fa temps que s’arrossega. Molt abans que Cuevillas ho expressés a la seva manera, de fet. Si l’anterior president de la cambra, Roger Torrent, i la resta d’independentistes de la seva mesa tenen una causa oberta als tribunals és precisament per tramitar resolucions simbòliques. Fins ara, Junts havia destacat que, almenys, no eren “estèrils”, com Torrent havia apuntat.
Més enllà de la polèmica a la mesa, el debat de política general va evidenciar que si bé la majoria del Parlament avala l’estratègia de diàleg del president Aragonès, JxCat no hi és ni se l’espera. Però tampoc concreta la via de confrontació, més enllà de descartar l’opció d’un altre 1-O perquè, segons diuen, aquell mandat continua sent vinculant per a ells, malgrat que no ho sigui per a la resta de forces sobiranistes. El PSC i els comuns -els aliats i, alhora, rivals d’Esquerra a la taula de diàleg- treuen el nas com a possibles socis parlamentaris en qüestions determinades. I no només amb els republicans: en l’ampliació de l’aeroport del Prat fa temps que els socialistes i JxCat mostren bona sintonia.
ELS DETALLS
“Tsunami Democràtic segueix actiu”, escrivien els seus promotors a Telegram el 14 de gener del 2020, i anunciaven “una nova fase de protestes”. Des d’aleshores només un missatge el 24 de juliol d’aquell any per oferir suport econòmic als encausats per les seves accions. Ahir, després de deixar inactiu el xat durant més d’un any, Telegram va anunciar que, si no hi ha activitat en 28 dies, el canal “s’autodestruirà”.
Teodoro García Egea s’acomiadava dels periodistes dimecres al pati del Congrés. Amb esforç, va explicar en català que marxava cap a València a supervisar els preparatius de la convenció del PP i assegurar-se que tots els assistents trobessin la plaça de bous “perfect ”. Un dels presents va aplaudir l’intent amb el català i ell va matisar: “Català no, valencià! En català és tothom i en valencià tots ”.
